Futbol: Pedreres de Barça i Mallorca, comissions i cas Eto'o

Ja fa temps que no escric massa, per no dir gens, de futbol i menys encara del Reial Mallorca. Tal vegada, segur, això és un reflex de que des de fa temps, potser des de que vaig començar a estudiar (o a viure) a Cerdanyola he perdut un cert interès per aquest negoci, alguns encara en diuen esport, que mou tant de milions i que, movent també un gran flux de passions i emocions, podria ben bé considerar-se l'opi del poble de la contemporaneitat.
Encara record aquells primers horabaixes de diumenge al pis del carrer Toledo en que intentava escoltar per internet les retransmissions d'IB3 Ràdio amb un escàs grau d'exitositat ja que es tallava constantment, les d'en Tomeu Terrassa ja ni parlar-ne. Això succeia desprès de cinc temporades d'haver-ne estat sòci encara que, com dic, l'interès ha anat minvant; no volent dir això que no segueixi els resultats de l'equip mallorquí ni que m'alegri quan guanya.
Avui comença una nova temporada i he de dir que durant l'estiu he anat seguint una mica les notícies referents a l'entitat. En relació a elles m'agradaria dir, en primer lloc, que consider molt trist i lamentable que la SAD torni a mans forasteres i aqui m'agaradaria fer notar l'escassa sensibilitat dels empresaris de les illes que no son capacos de retornar a la societat part dels beneficis que els ha donat. En aquest mateix sentit, he de dir que no m'importa d'on provenguin els nous propietaris sempre hi quan creguin en el Mallorca i hi facin inversions en forma de, per exemple, fitxatges que il·lusionin a la soferta afició de Son Moix.
Per altra banda, en el terreny més esportiu, m'agradaria expressar el meu desencís i certa animadversió cap a Gregorio Manzano, qui ja em va emprenyar signant l'asquerós "Manifiesto por la Lengua Común", que no te la més mínima sensibilitat cap a la pedrera i, en qualsevol cas, intenta evitar que qualsevol jugador procedent de les Illes vesteixi la camiseta del club. Per a Manzano, no seria necessari fer una inversió (ell la deu considerar despesa) en la pedrera ni en l'equip filial recentment ascendit a Segona B. Bon exemple d'això es veu a la convocatòria per al partit d'avui en que Manzano ha convocat tan sols 17 jugadors, no fixant-se en el planter.
És més, segons apunten ja alguns analistes, el que preten el técnic andalús amb les seves incisives i ofensives declaracions cap a l'entitat que li paga el sou, és que el despedeixin per mala conducta i així poder seguir cobrant la seva abultada nòmina sense haver de fer feina.
Per altra banda, hi ha un escàndol en aquest club que no s'ha fet públic. Potser s'hi hauria de fer... Ja no parlam del director esportiu Nando Pons, els èxits del qual son poc apreciables (tot el contrari que els d'altres equips com el Sevilla o Vila-real). Garcia Quilón és el cognom del representant del tècnic andalús i, segons es comenta, molts de jugadors que han acabat a l'entitat de Ciutat en els darrers anys ha estat per aquest motiu. Aquest món mou molts de milions a base de comissions i és per això que és una pràctica generalitzada que molts entrenadors la de triar jugadors, no en base a les expectatives esportives sinó a la comissió esperada pel seu traspàs. Com a exemple recent, Rubén, que també comparteix representant amb Gregorio.
Com dic, me sent frustrat amb el Mallorca no tant pel fet de que no hagi fet fitxatges competitius de cara a la nova temporada sinó pel fet de que no dona ni la més mínima oportunitat a les joves promeses de l'illa que sovint acaben triomfant en entorns tan dispars com Grècia, Inglaterra o la Península. A més, hi ha el caire dretà i espanyolista de gran part de la grada de l'Ono Estadi i de la nova propietat desconeguda. Per tot això i molt més, ben bé podria dir que em sent certament més aprop d'equips com l'Athletic de Bilbao o el Barça que fan pais amb jugadors de la casa. Jo de petit (quan en Nadal jugava per allà) ja era del Barça, segurament per influència paterna.
De La Masia surten molts de jugadors molts bons, potser sigui perquè en Guardiola els dona tantes oportunitats i els fa sentir, tal vegada, necessaris. A més, el conviure amb la societat catalana i les seves recents celebracions fa que es desperti en qualsevol un cert sentiment blaugrana... D'altra banda, d'aquest club no m'ha agradat el despreci que ha demostrat cap al magnífic jugador que és Samuel Eto'o, disgustant-me, com a molts d'altres mallorquins, la decisió esportiva de cambiar-lo per Ibrahimovic, suposant que en Samuel té un valor 40 milions inferior al nou "9" del FC Barcelona.
Bé, de moment seguiré diguent que som mallorquinista perquè m'agrada passar pena i som sofridor, encara que el model del Barça, excepte per lo de n'Eto'o, m'agrada bastant. Sigui com sigui, seguesc pensant que el futbol, tal com la premsa rosa, és l'opi per al poble occidental.

Pilotades

Tothom en parla. Pareix esser que avui és un gran dia. Això, com a mínim, mostren els mitjans de comunicació de La Madre Patria que han tret a passejar una criatura desconcertant, el patriotisme o nacionalisme espanyol que, conjuga per a l'exaltació del "deporte nacional" signes típics del nazionalisme com son la tauromàquia, el tricornio i els vestits de faralares d'aquests.

No me cans de fer aquest símil però en temps de l'Imperi Romà deien "Al poble, donau-li pa i circ" i ara, en els cercles de poder deuen dir "Al poble, veneu-li pa i futbol". No gens menys, com diria el del Polònia, la població és mobilitza de manera impactant entorn aquesta competició, aquest espectacle, que Espanya ha guanyat un cop mai en tota la història. Així, de la metròpoli parteixen avions carregats de ciutadans, la majoria dels quals no tenen entrades per al partit. Entrades, per cert, el preu de les quals oscilen entre els 150 i els 500 €, diners que la Familia Reial no ha hagut de desembolsar en cap dels partits als quals han assistit: "Ey, que el pueblo paga".

No deixa, si reflexionam entorn això, de ser curiós com la gent es mobilitza entorn al conjunt de mites que suposen aquestes creacions que agregen i disgreguen, que ajunten i enfrenten, i que son els estats. Els mitjans de comunicació son, avui en dia, els principals inculcadors dels valors, mites i creences predominants a la nostra societat, essent d'entre aquestes l'estat. En aquests dies, una de les eines més importants de mobilització que té l'estat és el futbol. La gent s'oblida completament de que estem immersos en una crisi econòmica, de que el petroli s'esgotarà desprès de sobrepassar els 200 dòlars, de que els pols es fonen, de que l'estat del benestar s'està derrubant... Tot això és igual. Avui 11 persones poden aconseguir que una pilota de cuiro toqui més vegades una xarxa que una altra. Això, simplement, és el que importa avui.

Dit això, he de reconèixer que sobre mi també hi exerceixen la seva potent influència els mitjans de comunicació i també faré una pausa en els quasi no començats preparatius per a l'examen de dimecres, qualsevol excusa és bona, per veure aquest partit i, per cert, aniré amb Espanya, encara que si perd esper no derrumbar-me ja que, segurament, la meva final és dimecres, com la de tanta altra gent que és en qualsevol altre moment.

Parlant de televisió, ja que hi som i retrasant l'inici del meu estudi vespertí, he de dir que me va semblar curiós com divendres a vespre per 4 mostraven, a Callejeros, mansions de luxe per devers la costa del Sol (amb televisions gegants que sortien del terra a devora el jacuzzi i virgueries similars) mentre a un programa de similars característiques de la 1 (Televisió pública en decadència) estava dedicat als romanesos que venien a Espanya a ser explotats pels terratinents sense escrupols que els exploten sense les mínimes condicions, i duen sort si desprès de treballar aconsegueixen cobrar. Aquesta gent, que a Romania ja no tenen res, venen al nostre pais a la recerca d'un futur millor, a la recerca d'un somni que, molt rarament, aconsegueixen.

Crec que això és un bon reflexe del sistema en que vivim, el capitalisme, que neix prenent com a base la desigualtat entre essers humans i permet que, mentre uns comprin cases per 12 milions d'euros, d'altres siguin, mentrestant i a pocs quilòmetres, desallotjats dels seus improvisats campaments cada nit per la policia o la Guàrdia Civil, conservant-se així la vigència d'alguns poemes de Lorca.

Bé, crec que com quasi sempre m'he desviat una mica i hauria d'estudiar. Abans d'això, voldria saludar a na Miquela, que ahir va partir cap a Sa Roqueta per a començar ses seves vacasiones a Mallorca, en qui he tengut ocasió de pensar quan he escurat. Per altra banda, Miquela, haguessis pogut llevar sa granera, sa fregona i tot això d'allà enmig, dona!

Oh! I ja no m'en recordava. De la pepera, què m'en deis? Aquest homo, com deia aquell eslogan del PP, va a més... més depravació, més fàstig i més corrupció.

Si, si, i això que era un Legionario de Cristo! Clar, aquests, com tants altres capellans (especialment a EUA) han entès malament el missatge d'aquell profeta que deia: "Deixeu que els nins s'acostin a mi". S'hi acosten massa, aquest és el problema.

Menos mal que els dretans espanyolistes no se fixen en aquests "petits detalls", diguí's corrupció, diguí's especulació, digui's abús de menors... Todo por la Patria, diuen.

Però bé, a n'es pepe Baleares encara hi queden figures d'un pes important com puguin ser el filólogo de Calvià o, sense anar més enfora, sempre protegits per l'emisora dels Bisbes i el paper higiènic del de la Costa dels Pins, un mallorquí més (ja!).

Ep! I que no vaig amb els alemanys, eh?

Entre associacions i seminaris

Dissabte ja no record massa bé que vaig fer fins s’horabaixa que, desprès de dinar de llom arrebossat amb patata fregida (primera vegada que pel-tall-fregesc patata a Cerdanyola), vaig agafar bus i vaig partir cap a sa capital, lloc on vaig agafar metro, anava amb na Marga ara que hi pens, per arribar a Plaça Espanya on, a la seu de la DT de la ONCE se celebrava assemblea de renovació de JUP, essent aquesta la meva primera assistència a un acte d’aquests.
Vaig trobar que hi havia molta gent, més de quaranta persones vam votar a la única llista oberta i els únics cinc candidats en llista tancada que s’havien presentat però... tràmits de política. Sa putada va ser que, com que dilluns tenia (ja he tengut) dos seminaris essent un de política espanyola i l’altre de ciència política, vaig quedar-me al pica-pica però vaig haver de partir molt prest i no vaig poder quedar a sa festa posterior, però s’obligació és s’obligació. Més que res també era que em feia mandra haver de tornar amb el bus nocturn. En aquest sentit, vaig conèixer un jove de Cerdanyola que me va dir que un bus nocturn passava per Serra Parera i que, encara que no tenia parada oficial, si te veia amb el bastó t’hi deixava. I sinó, sempre queda el taxi des de Fontetes.
Posteriorment vaig agafar el metro i no me va agradar, va ser d’aquelles vegades en que vas tant i tant estret. I és que varem començar malament a Espanya on jo no havia vist mai tanta gent dins l’estació esperant el metro amb destinació Fondo, però això va anat empitjorant a mesura que avançaven les parades i, on per un que baixava (si podia) en pujaven sis. Això va ser així fins a Catalunya, on el vagó es va quasi buidar per, immediatament, tornar-se a omplir fins unes quantes parades.
Quan vaig arribar al pis, no vaig estudiar massa.
Ahir diumenge al mati vaig, principalment, dormir i a la tarda vaig partir altre vegada cap a Barcelona per tal de parlar, en cimera extraordinària, del futur de l’ADUAB. Hi vaig anar amb renfe i a l’estació de Sant Andreu el tren, quan es sentia el pip-pip-pip característic, aquest es va interrompre i es van apagar tots els llums del convoi. Passant uns instants es varen encendre i es tancaren les portes. Un petit ensurt.
I res, de la reunió es podria treure la conclusió de que. als dos únics que volem seguir, se’ns dona de plaç fins dia 15 del pròxim per tal de reclutar voluntàries i voluntaris per l’ADUAB. Algú s’hi apunta??? (Va enserio)
Sinó ho aconseguim, s’aposta per un tancament parcial. Tampoc serà un drama, serà per associacions! (Jo estic en tramits per apuntar-me a una altre -de roig i verda- de la que ja vos parlaré, si escau)
Per cert, el Mallorca (al que vaig escoltar quan tornava en bus) anava bé però el Racing, justament, havia de marcar. Que hi farem, torres més altes han caigudes... Ara mos tocarà, d’alguna manera, disculpar-nos amb l’aragonès Sergio per la devallada del seu (segon) equip. Un apunt, l’afició mallorquinista sempre tant bona gent, al final del partit (ja el tercer no el varen celebrar) varen cantar “Zaragoza, zaragoza”.
I res, com que durant el finde no n’havia fotut ni brot, vaig quedar-me llegit Política Espanyola i Ciència Política. Afortunadament, me varen passar ses preguntes d’una cosa.
Vaig anar a dormir a les dues i mitja passades i, instintivament (encara estic cercant un motiu raonable) quan ha sonat el despertador l’he aturat però quan m’he adonat he vist que eren les 8:30 (tenint jo el seminari a les 9). M’he posat camiseta, sabates i texans, he agafat un paquet de galetes i he partit pitant cap al campus. Encara que m’he cansat, he arribat més d’hora que molts dels meus companys, per tant, potser m’hauria de permetre dormir un poquet més cada dematí.
Academicament, el seminari de ciència política (que no duia massa bé) ha anat potable i el de espanyola, que si que havia mirat (bastant) més crec que també encara que ja ho veurem.
He dinat de ciurons i poca cosa més.
Perdonau per la poca elegància del redactat però volia comentar un grapat de coses i no tenc massa temps. Potser hauria de dir allò de que ara començaré a escriure poc per lo dels exàmens. Total, si ho dic, me pegarà per escriure més de lo normal...

P.S.: Per cert, que en farem de la lleugera pujada dels impostos per part de l'Excelentissim Equipp de desgovern municipal?

Avui hi tornam

Avui, festivitat de la Cicogema (o una cosa així) al Principat, ja me’n torn cap a la capital per reemprendre demà les classes no esper poder fardar davant els meus companys de classe per la victòria del mallorqueta a Ca’n Barça. He de dir que jo ni el vaig mirar ni escoltar, però mon pare anava informat del resultat...quan guanyava el barça perquè el darrer gol, el de la victòria del mallorca, no el va venir a cantar, quines coses. Aquests culés...
Bé, i quan arribi a Cerdanyola, no se si avui perquè és festa, hauré d’anar a fer una d’aquelles compres grosses grosses i me trobaré amb el conflicte de: Agaf es carretó o no? Si no l’agaf hauria, potser de treure tants de braços com els pops per dur bosses i sinó, hauré de fer el meu calvari particular pujant amb el carro tot carregat per l’escala. Ja veurem.
Pel que fa a la meva estància, diumenge me vaig aixecar (relativament) prest i varem anar a fer una volta per aquella fira que era, entre el temps atmosfèric i la competència (manda huevos posar una fira a S’Horta el mateix dia, però com que és un bastió pepero...), més magre que el mercat d’un diumenge qualsevol. Primer de tot varem anar a pegar una mossegada a S’Abeurador (bacallà) per desprès pujar per amunt. Vaig comprar a n’es negres un cinturó verd, i me vaig sentir frustrat perquè jo volia regatejar però com que m’ho havia provat per saber si m’aguantava, i per vessa d’haver-m’ho de llevar, vaig accedir a comprar-lo, pagant-li mo mare amb un bitllet de 5 euros sense esperar canvi. Això no quedarà així, mercaders dels diumenges, qualque dia, potser en s’estiu, hi haurà una revenja i regatejaré! (Però bé, tanmateix, que hagués fet, estalviar un euro?)
I res, desprès varem tornar i varem dinar de fideuà i caragols elaborats pel cuiner dels diumenges, realment va ser molt bo. Ens acompanyaren na Fátima i en Ruano amb qui desprès varem jugar tot s’horabaixa a dames xineses, scrabble i trivial fins, pràcticament, a l’hora de sopar en que mos varen dur uns variats d’es Gomila.
Poca cosa més, avui hauria de començar a preparar tota la infraestructura per no deixar-me res.
Vos hauria fet la presentació de la nova adquisició moixil de la casa, na Baldufa com ja ha estat apodada; però no tenc fotos de l’anomenat animal. En una altra ocasió...

Ah! Una dada curiosa, avui, del pis, tornam tots tres i, a estil de la Familia Irreal i com ja ferem quan partirem, anam tots tres en avions distints. A que som guays? Així podem comparar els retards i tot això.

Pròxima visita::::::31 de Maig

Per ses putes (II)

Dissabte horabaixa varem anar a fer una expedició d’exploració amb na margalida i na Miquela per una zona de Cerdanyola que, jo almanco, desconeixíem. Després el vespre, l’àrbitre de l’equip de la metròpoli li va robar el partit al Reial Mallorca amb multiplicitat de greuges que ara tampoc anirem a relatar. Lo pitjor d’es cas és que sa premsa imperial ha recollit la notícia de tal manera que fa veure que el partit va esser desequilibrat per l’àrbitre però en sentit contrari per la merescuda expulsió d’en Ramos. Sa putada va ser que noltros al pis, no sabent que hi havia altres opcions, varem mirar el partit per Telecinco on, apart d’importants problemes tècnics, varem poder “gaudir” l’integrisme d’en Benito Floro, encara que estàs compensat, un poc, amb en Soler.
No faré cap escrit encès com vaig fer en una anterior ocasió així que ho deixarem anar.
Diumenge me’n vaig anar a dinar a Barcelona i després vaig fer es bany, per tant, feina acadèmica en vaig tornar fer poca en aquest cap de setmana.
Avui ha estat, per altra banda, un dia d’aquests en que més hagués valgut quedar-me dins es llit. Primerament perquè m’he despertat amb un mal de coll més intens de lo que era quan vaig anar a jeure (i que encara conserv) i perquè, fruit de no haver ni obert s’agenda, no tenia en compte que de 9 a 11 hi havia seminari de política i que jo el tenc sa setmana que ve, per tant he anat a sa biblioteca a llegir es diari, desprès d’intentar anar a sa telelupa que encara no està operativa.
Desprès d’això a política espanyola, de dues hores, hem vist videos de la Transició durant més d’una hora (un dels quals crec que ja havia vist per la tele), però molt interessants.
Més tard a Pràctiques Instrumentals hi havia classe teòrica que competeix amb les de Fonaments del quatrimestre passat en quant a la baixa afluencia d’alumnat (manco de 20, segur).
A les dues he agafat el bus perquè me feia venir caminant i, coses que passen, sempre que vaig a peu es bus fa més via a passar que quan l’esper.

Al jutjat! (i van...)

Avui no feia comptes tornar escriure, però vull, si més no; escriure quatre mots per deixar patent la meva indignació pel robatori que va patir ahir el Mallorca a l'Olímpic de Montjuïc de Barcelona.

Ja és perquè no vaig seguir el partit ni les cròniques inmediatament posteriors, com feia darrerament; però normal que no en guanyem dos de seguits! Poques vegades que el Mallorca juga bé, ha de tenir mala sort i mals àrbitres...

"...Arango va dir coses com que «els àrbitres no tenen vergonya» o que «són molt dolents», i es queixà per la passivitat del linier quan segons abans del gol de la victòria espanyolista havia patit una claríssima falta que si hagués estat xuilada podria haver suposat l’expulsió del defensor blanc-i-blau.
També Ibagaza, que com Ballesteros va ser sancionat una vegada que el col·legiat havia assenyalat el final del partit, denuncià el poc encert que els àrbitres estan tenint amb el club mallorquí. «Som el Mallorca i es nota, si fóssim el Barça o el Madrid això no passaria», digué.
En el seu blog a la pàgina web del Mallorca, l’entrenador Gregorio Manzano lamenta haver perdut un partit que l’equip havia merescut guanyar i les conseqüències derivades de la decisió arbitral, que tan cares poden sortir al Mallorca «en el proper partit contra el Deportivo»."

(del Diari de Balears)

Sant Miquel Àngel Moyà

"Alguien que sabe inglés, no siempre es buen profesor de ingles" Paraules d'en Gori Pomera

Toma, toma, toma capquadrat!!!

Serveixi aquest post com a dedicatòria de la classificació del Reial Mallorca a quarts, molt especialment al porter binissalemer i al "caño" Ibagaza.

No tenc ara pas ganes (jejeje, ho faig aposta perquè me diguin que m'estan canviant...) ni son aquestes hores de posar-me a explicar sa desfeta que ha suposat es meu calamitós examen de Fonaments. Es que si m'hagues centrat en això haguès pogut titular aquestes paraules amb una frase com "Setmana Tràgica de Barcelona" o "Primera derrota", però m'he estimat més centrar-me en la victòria del Mallorca a la capital d'Espanya. Mem si tornam viure una final de copa! I esperem que Dios nos pille confesados per als altres examens calamitosos... o potser bastarà tenir fe en Sant Miquel Ángel Moyà de Binissalem.

VISCA EL MALLORCA!

Es puta arbitre i es puta Schuster!

MANOS ARRIBA, ESTO ES UN ATRACO!!

AÍXÍ, AIXÍ, AIXÍ GUANYA EL MADRID!!

S'HA PRODUÏT UN ROBATORI A SON MOIX!! DOS PENALS CLARÍSSIMS, UNA EXPULSIÓ...!!

DELGADO FERREIRO, CULPABLE!

SCHUSTER SUBNORMAL, IMBÉCIL CAPQUADRAT "EL ARBÍTRO NO HA INFLUIDO" TU PUTA MADRE, CABRONARROOO!!!! encara l'haurem d'afiliar a la ONCE.

I IB3 NO HA TENGUT COIONS DE POSAR-HO PER INTERNET, TENINT ELS DRETS EN EXCLUSIVA...

AIXÍ I TOT, 2-1.

VISCA EL MALLORCA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Mallorquinismo

Como lo prometido es deuda, procederé a escribir al menos unas cuantas líneas en castellano, para que todas y todos podáis entender el blog. Esto de los blogs plurilingües lo he visto en más de uno, recuerdo ahora mismo, salvando las anchas distancias, aquel de “a mis 95” (que me temo que ahora ya va por sus 96) en que la mediática abuela escribe en gallego, castellano y, ocasionalmente, inglés.
Valdría comenzar diciendo que hoy no estoy muy inspirado, pero bueno.
He titulado de esta forma este texto pues no en vano el Real Mallorca nos brindó una “noche mágica”, en palabras de los medios; un partidazo en que metió en tan solo 45 minutos no menos que cuatro goles, cosa que le mete en octavos de final de la copa, un hecho realmente ilusionante si recordamos, por ejemplo, el estadio Martínez Valero en la ciudad de Elche, en una noche en que el equipo entonces entrenado por Gregorio Manzano, consiguió por fin, la primera Copa de SM el Rey de la entidad.
El problema que yo, en principio, le veo es que en octavos tendremos que enfrentarnos al, nada más y nada menos, Real Madrid.
Quiero recordar en este momento no el partido de esta temporada en que metimos en vano unos cuantos goles en la portería del todopoderoso San Casillas sino un partido de hace ya un par de temporadas en que el dorsal número nueve del equipo rojinegro era portado por Samuel Eto’o, quién colaboró en el impresionante 1-5 que lució en el marcador del Bernabeu.
Un pequeño inconveniente es que este año Samuel Eto’o no va vestido de rojinegro si no de azulgrana, que no es lo mismo.
Por este motivo, este sábado nos las veremos contra este jugador que, como ha dicho Manzano, si nos puede meter tres goles, nos los va a meter.
Difícil lo tiene el Mallorca, pero después, como he dicho, de la épica remontada del otro día, nada parece insalvable.
Digo todo esto porque, después de estar gran parte de la liga sin seguir los partidos del Mallorca, el partido retransmitido por IB3 anteayer me hizo recordar aquellos momentos de sufrimiento o de alegria en el Estadi de Son Moix, o Son Mocs, como dicen desde Madrid.
Pero bueno, ya basta de fútbol, que a no todos los castellanoparlantes les gusta, je je.
No sé si os habreis fijado, queridos lectores, en que he creado un nuevo apartado que lleva por título “Histèries TV” en que se muestran videos del youtube más o menos graciosos. Os recomiendo fervientemente algunos de Polònia (hasta casi la una y media me quedé ayer viendo el maratón de dicho programa), los de los Batasunnis no tienen pérdida y alguno más. Por otra parte, decir que si tenéis sugerencias de algún tema o usuario youtubero del cual os parezca interesante insertar videos, se aceptan ideas.
Entiendo que me lo ponéis bastante difícil en el sentido de que la encuesta dio como resultada un, diría yo, empate técnico. En los próximos días, en cuanto tenga claras las distintas opciones, pondré quizás una encuesta en intención de voto en las próximas elecciones generales, así que ¡Al loro!
Se puede decir que mañana terminan mis vacaciones a Mallorca, por lo que ya tendré que ir preparando la maleta y todo lo que eso conlleva. En cuanto a los objetivos que me habia propuesto para estas fechas, desastre total: No he hecho, prácticamente, nada en lo que a estudios se refiere; cosa que me empieza a preocupar viendo mi particular cuesta de Enero, peor que la del Mallorca, diría yo (más que nada porque los jugadores tienen el sueldo asegurado…). También he dejado sin hacer muchas de las visitas que tendría que haber hecho, pero lo tendremos que dejar para la próxima.
Creo que por hoy, nada más. Espero, castellanoparlantes, que la próxima vez sea más sustanciosa.
Julia, Javi, Dani, Ramón, Antonio son algunos a los que me gustaría dedicar especialmente este escrito. Especialmente a Javi, monolingüita militante que hace frecuentemente un verdadero esfuerzo de comprensión.

P.S.: EsRacóMallorquinista aún está sin dueño, también se aceptan ofertas. ¿Quién se lo lleva?