"Sa quesito"

Queden tres dies per tornar a Mallorca i no se ben be que contar, i tampoc tenc molt de temps per pensar-m’ho ja que duc sa sociologia molt endarrerida i m’hauria llegir el capítol quart de “Invitación a la sociologia” de Berger, però és tan pesat!
Jo no feia comptes escriure res avui però com que m’han comentat que era difícil interpretar algo així com “sa quesito” quan volia dir “sa qüestió” m’ho he hagut de mirar, ja que hi era. Es puta Word castellanitzant...
Però com deia, a més d’això de sociologia m’he de llegir de ciència política un “texto medianamente largo” (com va dir el professor ajudant, què té un graciós accent mexicà) de 158 pàgines en lletra petita, mes concretament. Apart d’això hauria de fer un treball de pràctiques instrumentals i més coses que m’estressa recordar.
Per altra banda, dir que aquesta setmana me toca fer sa cuina i, com va anticipar sàviament na Miquela, aquesta podria ser una bona histèria per dijous.

Múltiples histèries

Crec que estaria bé començar fent referència al temporal viscut per Mallorca, i en especial per Palma aquests dies. Des de la llunyania sona extrany llegir al Teletexto de la Uno, com en diuen ara, que “el Rio Torrent Gros” va estar a punt de desbordar-se; i jo que havia estudiat que a les illes només hi havia torrents (o barrancos a Canàries). Pero aquesta no va ser s’única, el dia desprès a “Está pasando” de Telecinco també en van dir de grosses tals com “el ayuntamiento de Mallorca” o “el pabellón de Palma” (com si només n’hi hagués un). També me va cridar s’atenció veure com al Temps de TV3 una imatge panoràmica de Felanitx, fins i tot el locutor la va anomenar!
No vull ni pensar, a aquestes altures, com deu estar el flamant metro de Palma perquè…
Aquí no va ploure tant com es pensava però jo vaig trobar que ses quatre gotes que va fer van ser suficients especialmant quan na Miquela i jo vam organitzar una “misión de rescate” per tal de salvar les albergínies farcides i sa coca de verdura que amb molt de carinyo ens havien fet arribar, juntament amb edredons i altres objectes, Sa quesito, però, és que quan ens haviem recorregut mitja ciutat per anar a MRW ens dicen que el paquet estava enrutat (o algo així) i que el tenien a Sant Cugat. Bé, almenys, com que era entrada de fosca, vaig poder aprofitar per fer pràctiques amb el bastó perquè les albergínies les vam rebre el dia següent a la tarda i, directament, van anar a parar al pot d’orgànics.
D’això ja ens fa uns quants dies, divendres vaig haver d’aixecar-me mes prest del normal perquè havia quedat amb la tiflo a dos quarts de vuit perquè m’instal·lés el Zoomtext. Va ser inútil ja que ella va arribar a tres quarts…
Mes tard, aquest divendres, i aprofitant el carnet de l’Abacus de na Miquela, me vaig anar a comprar un totxo de llibre de ciència política de J.M. Vallès. Jo el Vaig trovar car però em vaig consolar quan en vaig veure de medicina o veterinària que eren molt mes totxos i valien bastant mes (prop de 100€). També he de dir que vaig endur-me per primera vegada un llibre de la biblioteca perquè n’he de fer un treball. Avui diumenge, però, encara no n’he obert ni un ni s’altre; és a dir, no n’he fotut ni brot.
I això que ahir dissabte vaig tenir temps però… El dia va començar anant a comprar a s’Orangutan i a la Sirena (vaig fotre 20 € sense apenes comprar res). També vaig anar a comprar una T10 i un diari perquè havia de fer una tasca de Ciència Política, aquí em vaig trobar amb un inconvenient ja que el diari que compràs m’enquadraría en una determinada ideologia política i com que jo no controlo encara la línia editorial dels rotatius catalans vaig comprar-ne un de Madrid (ja que l’assignatura, l’única que ho és, és en castellà), el Público aquest que fa gala de la seva independència encara que en realitat és mes del PSOE que la COPE de l’Esglèsia, però és del PSOE de ZP, o sigui que és propietat del senyor de LaSexta, no del grup PRISA. Però bé, com que jo, com a projecte magre de politòleg, he d’esser neutral, encara no sé que faré.
Ara ve s’anècdota del primer incident domèstic dins la cuina protagonitzat per jo mateix i que és va saldar, afortunadament, sense ferits. Sa questió es que jo, alegrement, vaig fregit unes tallades de llom arrebossat (arrebossat per jo mateix, per cert) de manera correcta però es veu que després vaig deixar sa pella en una posició un poc inclinada i quan ja era dins es menjador vam sentir “patapam” i sa pella, plena d’oli com estava; estava boca avall emmarcada en una taca d’oli que ni el Prestige. Però bé, coses que passen.
Amb el sopar no vaig tenir problemes, mes que res perquè vaig sopar de crispetes (palomitas). I és que, com que ens aburriem, na Margalida va suggerir això d’anar al cinema, però no a un cinema qualsevol, als multicines El Punt amb unes superbutaques enormes i amb uns comandaments que permetien canviar la posició de peus i esquena. Eren com una mescla de butaques de dentista amb seients de primera classe dels avions de llarg recorregut. La peli res de l’altre món, “La gran estafa”, producte típic de Hollywood, no?
Bé, per ara res mes, a veure que fa el Mallorca avui i mem si jo faré res productiu.
Ah! Queden 4 dies…

Problemes informàtics

Avui l’escrit serà curt ja que qualque dia d’aquests m’hauré de posar a fer un poquet de feina. I és que entre que la conexió del vei és fluixa i intermitent, el campus virtual no acaba d’anar del tot be i quedo sovint enrocat al msn; perdo tota la tarda aquí enxufat.
A la Plaça Cívica hi havía concentració antimonàrquica encara que jo ni hi he pogut anar (ni dic que hi hagués anat) ja que he hagut d’encalçar al personal del PIUNE perquè demà començ les classes a l’aula d’informàtica i clar, necessitaría algunes adaptacions com el Zoomtext. En tot cas, i això és lo puta, m’hauré d’aixecar una hora mes prest amb la finalitat d’anar a instal·lar i aprendre a utilitzar el citat programa. Com es pot veure, tot és un poc precipitat. El bus avui per anar m’ha sortit barato i he arribat prest (aviat), no és pot demanar res mes, no?
Per cert, avui em porten el matalàs a veure si dormiré millor.
Una altra cosa, es traspasa Es Racó Mallorquinista perquè des d’aquí no m’en puc fer carrec. Si ho vols…

www.histeries.tk

El missatge d'avui ja està escrit però aquest serà una mena d'afegitó per tractar un parell d'assumptes.

En primer lloc, agrair tots els comentaris. Sa germana Aina aviat hi escriurà mes que jo, però m'agrada (crec que és una cosa positiva que jo estigui enfora perquè així s'agressivitat l'ha descarregada contra el conductor del bus). També és de na Cati de Porreres, bo en qualitat i abundancia.

Però el motiu principal d'aquesta segona part és donar a conèixer la nova direcció amb que us podreu adreçar a aquest bloc: www.histeries.tk. M'entretindría donant-vos informació sobre el curiós pais de Tokelau, però com que s'internet del vei ha deixar de funcionar provocant que perdés tot el que havia escrit doncs... No ho tornaré fer.

En tot cas el que si faré és, en resposta a tots els comentaris que m'han fet sobre aquest tema, posar una foto del rei Joan Carles i, com que aqui hi ha llibertat d'opinió, si voleu la penjau a la vostra habitació i si voleu la cremau.

Es bloc d'en Murder i mes

Avui, en el transcurs de les aburridísimes hores de classe, sort que només eren tres, he pensat un caramull de coses per escriure al meu bloc; però com que no els he apuntat se m’han oblidat.
Abans d’això, dir que avui demati el bus ha passat sense obrir les portes encara que desprès n’han passat tres de buits i hi he cabut. Pareix esser que la dona que ahir ha mogut quatre fils hi l’empresa ha mobilitzat mes busos.
Tenc la sensació que podría contar moltes coses però em fa mandra. Només diré que per tornar, la T10 no m’anava bé i l’hi he demanat al busero perquè era, m’ha demanat si no sabia llegir i li he contestat que no ho veia però desprès d’això, i després de fer unes proves, em mira tot seriós i m’amolla: “¿Tu eres el que falsifica las tarjetas?” I jo: “¿Qué?”. I continua: “Te estábamos buscando. ¿Tienes prisa? Porque vamos a llamar a la policia”. Al cap de poc em torna la targeta i em diu que era broma. Sense comentaris…
He dinat de fideuà i “rollitos de primavera”, el dia és gris i a l’edifici d’estudiants he vist com es pintaven pancartas antimonàrquiques que desprès han penjat a la Plaça Cívica. Ara mateix; vegent el temps al canal 8, m’he adonat que fins divendres hi haurà pluja i tempestes, literalment “plourà a gots i barrals”.
Canviant de tema, i deixant de banda l’egoisme exaltat, n’Aina em va explicar que en Toni Monserrat, en Murder, li va dir que comentàs alguna cosa dels companys de l’any passat. Doncs be, no se que dir, només que ja havía visitat 2batx07 que està molt bé i, encara que no està massa actiu; li posaré un link a Hd1E.
Per cert, també m’han dit que en Colau Barceló no sap borrar amb sa pissarra digital, qualcu n’hi haurà d’ensenyar.

He fet tard

Diuen que per a tot hi ha una primera vegada. Doncs be, avui dimarts jo he arribat tard a classe per primer cop en la meva, curta o llarga, història o histèria universitària. I no ha estat, com es podría pensar, culpa meva, o de la meva somnolència. No, ha estat a causa de la mal-lletada conductora del bus de la línia A3 que, com cada dia, havía de passar, molt aproximadament, sobre les vuit i mitja. El cas és que el bus ha passat en el seu recorregut cap a la UAB, però no ha obert la seva porta delantera, la qual cosa ha provocat que alguns usuaris ens precipitessim cap a la porta del darrera. El cas és que quan na MIquela i jo hi hem pujat ja hi havía una senyora que estava discutint “a voz en grito” amb l’histèrica conductora (la que em va fer picar ahir). Nosaltres hem davallat però aquella senyora no, la qual cosa ha provocat que la busera, quan el semafor ha estat verd, hagi partit amb la polissona a dintre.
Segons m’han contat, aquesta situació va provocar en anys anteriors una espècie de motins que consistía en que el personal es posava davant el bus impedint que aquest partís, així els feien lloc…
El casé s que després de que el bus especial (que només te unes quantes parades a l’autònoma) ni s’aturàs, n’ha vingut n altre que si que s’ha aturat però no ha pogut evitar l’embotellament a l’entrada de la UAB. Total: he fet tard però bé, en tot cas el mal ha estat menor perquè quan he entrat a i quart a classe de sociología (encara que m’havien pres el lloc habitual, que no m’importa) m’he estalviat la bronca de la profesora, que ha caigut sobre un estudiant (que s’ha excusat d’igual manera que jo) que ha entrat a i mitja.
Crec que un dia hi aniré a peu…
He acabat classes a les dotze i per no haver d’esperar per dinar he vengut cap al pis on he dinat de taggliattelle a la carbonara.
Apart d’això no tenc res mes que contar, no era la meva intenció redactar un post cada dia però bé.
Només vull agrair, finalment, els comentaris que vaig rebent al blog i dir que encara que només contestàs el primer m’els he llegit tots. N’hi ha de veinats d’es Babo, d’amics de Mallorca, de Catalunya i d’arreu d’Espanya. Gràcies, o com dirien per aquí: “Moltes mercés”.

Avui o I don’t like manic mondays

Avui crec que és un dilluns mes, un dia com els altres. Desprès d’aixecar-me a tres quarts de vuit (crec que per aquí ho dirien així), vestir-me amb una apropiada samarreta (camiseta!) en que es podía llegir una cosa que els meus limitats coneixements d’anglès em fan pensar que es podría traduir com “no m’agraden els putes dilluns” i deixar a la majoria d’habitants del pis dormint tranquil·lament (o no) m’he aproximat a la parada del bus, estava a rebossar com cada dia però avui he hagut de pagar. Si, i es que jo feia es coio com ja havia fet l’altre dia per no haver de pagar però la conductora (que s’hi degué fixar els altres dies) ens ha amollat: “podéis picar, ¿eh?” i clar, he hagut de picar.
Avui les classes segueixen la tònica habitual, aquesta en que no les puc seguir massa be però han dit que penjarien els documents al campus virtual, però encara no… Així i tot, crec que encara és massa prest per poder fer una valoració assenyada de les classes.
Avui he dinat (i lo que m’ha costat!) a la Plaça Cívica. He hagut de fer molta cua però el dinar, 5,05 € de preu, ha estat bo. Una simpàtica jove m’ha llegit els menus i he triat canelons i peix amb patata, no m’ho he pogut acabar.
El cap de setmana be: Vam anar a fer la compra, vam mirar pelis, na Miquela va fer un aguiat de pilotes (mandunguilles com dirien per aquest inhòspit lloc)… Però el Mallorca va caure derrotat injustament i no vaig poder sentir a causa de la mala conexió d’internet. Total per la xarxa no é spot escoltar en Terrasa…
Per cert, avui la connexió de la xarxa (que te nom de tot-terreny) d’algun vei mes o manco piadós amb la que ens conectem va lenta i el flux és intermitent.Jo estic be, al contrari del que es pugués esperar no m’enyoro, no se quantes àrees aprovaré però és igual, ja ho va dir la psicòloga: “Enguany l’important és adaptar-se.