Vaja puta noxe (by Mica)

Avui en Joan m’ha proposat que fes de convidada a nes seu blog i que posàs una histèria. Per tant, procediré a contar-vos es show que hi ha hagut a nes pis avui horabaixa.
Fa uns quants dies, en Joan mos va xerrar d’una suposada al·lota que sabia moltes coses d’ell, però ell no sabia qui era i avui ha tornat xerrar amb ella. Al principi no mos ha dit res a na Marga i a jo, que estavem fent sa cuina neta i passant apunts, respectivament. Però ha arribat un moment que estava fent un descans dels apunts, que en Joan me crida i em fa llegir sa conversa que tenia amb aquesta al·lota. He de dir que era una conversa una mica verda, per dir-ho de qualque manera, no vos malpenseu de’n Joan, era aquesta “al·lota” que anava molt surtida, per no dir forta.
Fins aquí, tampoc és que sigui una cosa de l’altre món, però quan mos ha enviat una suposada foto seva asseguda a un seient una mica fàlic, ja ha canviat sa cosa. Hem informat a na Marga i hem pogut veure un parell més de fotos que ha enviat, d’al·lotes diferents, una mica lleugeres de roba. Clar, com vos podeu imaginar, a partir d’aquí mos hem posat tots 3 a investigar a mem qui devia ser aquesta al·lota, perquè no he pensat a dir, que sap bastantes coses de’n Joan, com per exemple el seu nom complet, els noms dels seus pares i sa germana, on viu...
Na Marga ha deixat sa seva neteja de cuina per seguir sa conversa, jo he intentat averiguar si el fotolog que li ha dit a en Joan que era es seu, si ho era, cosa que al final he descobert que no ho era o que mos ha donat un nom fals (les dues coses poden ser) i en Joan estava també seguint sa conversa i contestant les coses que anava diguent s’al·lota.
Lo bo ve quan en un moment donat aquesta al·lota, apodada “noxe” ha proposat a en Joan que li posaria sa seva webcam perquè en Joan la pogués veure. Obviament, en Joan li ha dit que si, però al final no l’ha posada fins que no l’hem provocada diguent que no tenia ______. S’esculada la mos n’hem duita quan ha acceptat, però després hem vist que s’havia posat una manta o algo així per damunt es cap i no li veiem res, excepcionalment qualque estona li hem vist un ull o es nas i també li hem vist sa mà dreta, que he de dir que era bastant grossa per ser d’una al·lota. Però bé, tot pot ser, tant pot ser que sigui un al·lot com una al·lota, encara que digui que nom Cris.
Un moment que hem rigut molt ha estat quan hem trobat es mòbil de’n Joan i ha trobat una telefonada d’un numero desconegut i li hem proposat que hi telefonas, no fos cosa fos aquesta tal Cris, que en Joan havia dit que no en coneixia cap. Idò en Joan telefona i diu: Ah! Cristina... . Com podeu imaginar, quan hem sentit això, mos esbutzavem de rialles, perquè clar, después que en Joan digués que no coneixia a cap Cristina i telefona a una numero desconegut i resulta ser una Cristina...però quan s’ha posat a xerrar amb ella en català estàndard, per dir-ho de qualque manera, hem vist que no podia ser ella.
Ja per acabar, vos diré que a nes final, quan començavem a suspitar a mem si seria un al·lot i pensavem a mem què li podiem demanar per sabre més coses seves, ha desaparegut des mapa sense dir res.

Idò res, esper no haver estat massa pesada contant sa feta, i ja donareu sa vostra opinió, tant del tema, com de sa redacció.

Es puta arbitre i es puta Schuster!

MANOS ARRIBA, ESTO ES UN ATRACO!!

AÍXÍ, AIXÍ, AIXÍ GUANYA EL MADRID!!

S'HA PRODUÏT UN ROBATORI A SON MOIX!! DOS PENALS CLARÍSSIMS, UNA EXPULSIÓ...!!

DELGADO FERREIRO, CULPABLE!

SCHUSTER SUBNORMAL, IMBÉCIL CAPQUADRAT "EL ARBÍTRO NO HA INFLUIDO" TU PUTA MADRE, CABRONARROOO!!!! encara l'haurem d'afiliar a la ONCE.

I IB3 NO HA TENGUT COIONS DE POSAR-HO PER INTERNET, TENINT ELS DRETS EN EXCLUSIVA...

AIXÍ I TOT, 2-1.

VISCA EL MALLORCA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Es puta llom!

Bé, no tenc molt de temps per escriure però diré que una gotimplora és, únicament, una cantimplora amb un tassó. Je je je.Com podeu comprovar, estic iniciant la col·lecció d'histèries breus "Es/sa puta ...". Esperem que no durin molt.

Per altra banda, dir que ahir voliem sopar comunment d'un llom empotat que vaig dur, però quan ho varem obrir varem començar a sentir una olor que no entraré a descriure. Una puta olor!!!

També vos diré que avui m'ha passat una cosa nova. M'he equivocat de bus. Jo anava ben empanat i quan m'he adonat estava a sa sortida de Cerdanyola (per on jo no havia anat mai) i es conductor m'ha dit que anava a Badia (que, un altre dia m'hi centraré però m'han dit que té forma de península Ibèrica), Barberà i Sabadell.

Rés més.

Sa puta meeeeerda

Que malament, havia escrit una cosa per avui i s'ha borrat. Bé, només dos apunts.
Ahir vam anar a comprar amb na Miquela i vam poder constatar que els embotits El Zagal se cobren bastant bé sa marca (0,80 € cada tarrina), i no és que, opin jo, es nom aquest sigui molt guapo ni típicament mallorquí, però sa qüestió es que la marca d'embotits selectes Bonpreu, elaborats a la mateixa fàbrica del nostre poble, val vuitant cèntims manco. Això ens hauria de fer reflexionar sobre el tema de les marques blanques aquestes.
Varem fotre una hora comprant i desprès quan tornavem vaig trepitjar amb el bastó una merda d'un puta ca cabró per la qual cosa vaig haver de desmontar el bastó i netejar la bolla amb lleixiu. Sa putada, encara major, fou que no el vaig desmontar bé i no l'he sabut montar. L'he hagut de dur a reparar.
Més tard, com que li devia un sopar a na Miquela, el vam fer mirant amb un termòmetre la temperatura. Se vou que sa temperatura no va ser molt alta perquè, com a mínim sa verdura/patata era ben cruuuua.
Posteriorment vaig acudir a n'es llit a intentar dormir-me però es veu que amb nervis és més díficil i va costar bastant.
Avui he anat a classe, com no, i he aprofitat per recollir la meva gotimplora (heu vist que fashion?). He dinat d'un bocata i he anat a Barcelona.
Res més, avui si he estudiat (i sinó potser també) miraré es partit del Mallorca si IB3, en contra dels drets d'emissió privats, emet el partit també per internet.
Vos deixaré perquè si se torna a penjar no m'en faré responsable.

Bombardejos sobre Barcelona

Sa costa de gener se presenta, sense cap dubte, ben empinada en la meva contra. Per començar, amb mal peu, diré que l’examen (III) de Fonaments Matemàtics i Estadístics del qual vos vaig parlar ja l’any passat no ha tingut altre resultat que un decepcionat tres coma setanta cinc. He d’acceptar la derrota i he de, cosa important, aclarir si això fa mitja o si, directament, he d’anar al Juliol. Cosa completament fatídica ja que no m’enrecordaré de, absolutament, res.
M’agradaria que això servís com a punt d’inflexió per tal de (no se si ja és massa tard) intentar salvar les avaluacions de Febrer, que majorment estan al Gener i, precisament, comencen amb el quart examen de fonaments d’avui a vuit dies.
Feia ja dies que no deixava caure cap escrit per aquí i el d’avui, crec jo, podrà figurar com a repàs de la classe d’història d’avui (de la segona hora, perquè la primera ha anat de II Revolució Industrial i…).
Idò bé, situant-vos en el context de la Guerra Civil Espanyola, en que es practica la “guerra total” en que tot és espai de guerra i les ciutats es converteixen en blanc de bàndol nacional.
La ciutat de Barcelona va esdevenir un marc apropiat per al desenvolupament d’aquests bombardeigs per estar a l’abast de la aviació italiana (la millor del moment amb caces i bombarders del tipus Fiat o Savoia) que operava des de Mallorca (el portaavions del mediterrani) finançada pel nostre “conillenc” Joan March. No havent-hi radars (que no s’usarien fins a la batalla d’Anglaterra) els avions només es veien en aproximar-se visualment, cosa que, juntament amb el regular plànol de la ciutat comtal afavoriren aquestes accions d’extermini de la població enemiga que tindrien com a zenit les bombes d’Hiroshima i Nagasaki o els massius bombardeigs de la II Guerra Mundial, de la qual la Guerra Civil en va esdevenir laboratori previ.
El punt àlgid d’aquests atacs aeris va tenir lloc els dies 16, 17 i 18 de març del 1938 executats per ordre de Mussolini al general Del Valle en que s’ordena un bombardeig martellejant, és a dir, un destructiu atac en onades cada tres hores durant tres dies.
Les imatges de la destrossa foren tan impactants que el departament d’estat dels EUA, El Vaticà (que, no ho oblidem, va donar suport a la “croada” franquista) i fins i tots els Nazis (!!!) diuen que aquests actes son inacceptables. Tot i això aquests s’apuntaran com a tàctica de guerra per a la II Guerra Mundial.
S’ha de dir que aquests actes van comptar amb el suport de catalans. Més concretament, Cambó i Josep Pla des de Marsella donen informació de gran importància estratègica per als italians. Participen també en una radio feixista italiana que emet en català (quines coses, eh?). També, en la seva oficina propagandística a Paris contra la república, van gaudir de la col·laboració d’importants famílies catalanes els noms de les quals, no per rés, no transcriuré. (Puc fer com El Tomate i donar inicials: A.V.Q. o F.d C. ...)
Des d’aquell moment fins a l’estiu del mateix any es construeixen, en la seva major part per mà d’entitats no governamentals com comissions de festes dels barris, a Barcelona més de 1400 refugis antiaeris de remarcable qualitat arquitectònica. Desprès, als anys 40, si el franquisme hagués entrat a la II Guerra Mundial s’haguessin reutilitzat. Alguns d’aquests refugis, sempre ho veuràs, foren víctimes del desemvolupisme dels anys seixanta doncs foren parcialment tapats amb ciment, altres (com el de Tetuan) van servir, destrossant-los, per a construir-hi infraestructures del metro barceloní. Dos refugis, emperò, es poden visitar. Aquests son el (crec recordar) 307 del Poble Sec i el de la Plaça del Diamant. M’ho apuntaré per a futura expedició...
El professor d’història ha insistit en que aquests refugis, dividits en tres models (d’autoconstrucció, de l’ajuntament –per a usos civils futurs- i de l’eixample –en que s’atorgaven quantitats d’espai segons diners aportats-), eren un reflex de la societat que no va tenir tanta repercussió a la ciutat de Londres perquè veien perillosa la relació interclassista i ho consideraven “de covards”...
La qüestió és que els bombardeigs van continuar fins desprès de la caiguda de Barcelona a mans feixistes.
I jo, vos he montat tot aquest rollo no només perquè m’assembla molt interessant sinó perquè aprofitaré per recordar aquell indret al qual vaig acudir amb en Miquel Lluis i na Bàrbara. A la Plaça de Sant Felip Neri, també ha afirmat el professor la falsedat de la teoria popular de que allà s’hi afusellà gent. El que va passar és que, a causa de que fou molt castigada pels atacs, va caure l’arc del temple cosa que s’agreujà perquè al seu interior hi havia gran quantitat de nins i nines refugiats d’altres llocs d’Espanya i, encara més, quan els sanitaris acudiren al seu auxili, va arribar la segona onada d’aviació italiana que va massacrar a les assistències i va impedir una possible atenció mèdica per als ferits.

Mallorquinismo

Como lo prometido es deuda, procederé a escribir al menos unas cuantas líneas en castellano, para que todas y todos podáis entender el blog. Esto de los blogs plurilingües lo he visto en más de uno, recuerdo ahora mismo, salvando las anchas distancias, aquel de “a mis 95” (que me temo que ahora ya va por sus 96) en que la mediática abuela escribe en gallego, castellano y, ocasionalmente, inglés.
Valdría comenzar diciendo que hoy no estoy muy inspirado, pero bueno.
He titulado de esta forma este texto pues no en vano el Real Mallorca nos brindó una “noche mágica”, en palabras de los medios; un partidazo en que metió en tan solo 45 minutos no menos que cuatro goles, cosa que le mete en octavos de final de la copa, un hecho realmente ilusionante si recordamos, por ejemplo, el estadio Martínez Valero en la ciudad de Elche, en una noche en que el equipo entonces entrenado por Gregorio Manzano, consiguió por fin, la primera Copa de SM el Rey de la entidad.
El problema que yo, en principio, le veo es que en octavos tendremos que enfrentarnos al, nada más y nada menos, Real Madrid.
Quiero recordar en este momento no el partido de esta temporada en que metimos en vano unos cuantos goles en la portería del todopoderoso San Casillas sino un partido de hace ya un par de temporadas en que el dorsal número nueve del equipo rojinegro era portado por Samuel Eto’o, quién colaboró en el impresionante 1-5 que lució en el marcador del Bernabeu.
Un pequeño inconveniente es que este año Samuel Eto’o no va vestido de rojinegro si no de azulgrana, que no es lo mismo.
Por este motivo, este sábado nos las veremos contra este jugador que, como ha dicho Manzano, si nos puede meter tres goles, nos los va a meter.
Difícil lo tiene el Mallorca, pero después, como he dicho, de la épica remontada del otro día, nada parece insalvable.
Digo todo esto porque, después de estar gran parte de la liga sin seguir los partidos del Mallorca, el partido retransmitido por IB3 anteayer me hizo recordar aquellos momentos de sufrimiento o de alegria en el Estadi de Son Moix, o Son Mocs, como dicen desde Madrid.
Pero bueno, ya basta de fútbol, que a no todos los castellanoparlantes les gusta, je je.
No sé si os habreis fijado, queridos lectores, en que he creado un nuevo apartado que lleva por título “Histèries TV” en que se muestran videos del youtube más o menos graciosos. Os recomiendo fervientemente algunos de Polònia (hasta casi la una y media me quedé ayer viendo el maratón de dicho programa), los de los Batasunnis no tienen pérdida y alguno más. Por otra parte, decir que si tenéis sugerencias de algún tema o usuario youtubero del cual os parezca interesante insertar videos, se aceptan ideas.
Entiendo que me lo ponéis bastante difícil en el sentido de que la encuesta dio como resultada un, diría yo, empate técnico. En los próximos días, en cuanto tenga claras las distintas opciones, pondré quizás una encuesta en intención de voto en las próximas elecciones generales, así que ¡Al loro!
Se puede decir que mañana terminan mis vacaciones a Mallorca, por lo que ya tendré que ir preparando la maleta y todo lo que eso conlleva. En cuanto a los objetivos que me habia propuesto para estas fechas, desastre total: No he hecho, prácticamente, nada en lo que a estudios se refiere; cosa que me empieza a preocupar viendo mi particular cuesta de Enero, peor que la del Mallorca, diría yo (más que nada porque los jugadores tienen el sueldo asegurado…). También he dejado sin hacer muchas de las visitas que tendría que haber hecho, pero lo tendremos que dejar para la próxima.
Creo que por hoy, nada más. Espero, castellanoparlantes, que la próxima vez sea más sustanciosa.
Julia, Javi, Dani, Ramón, Antonio son algunos a los que me gustaría dedicar especialmente este escrito. Especialmente a Javi, monolingüita militante que hace frecuentemente un verdadero esfuerzo de comprensión.

P.S.: EsRacóMallorquinista aún está sin dueño, también se aceptan ofertas. ¿Quién se lo lleva?

Quina creu!

Ja me fa ganes encetar els escrits del 2008 encara que no tenc massa coses que contar ni tampoc temps per perdre.
Avui hem anat a Palma a fer quatre feines, hi hem anat en tren des de Manacor i hem anat a dinar a n'es celler Sa Premsa.
Això d'es tren és molt còmode i a Felanitx mos farien un gran favor si en tornaven posar. Ho he estat pensat i crec seria més viable no per l'antic traçat sinó per la zona Sud, però tampoc seria molt pràctic haver de fer voltera per Santanyí. Sa qüestió seria connectar-ho amb el de Manacor, com a Barcelona, que és pot anar a Martorell per dos llocs, i cap a Campos, Llucmajor, Ca'n Pastilla, Aeroport, Son Ferriol, Hospital de Son Llàtzer...
Desprès, en tornar a Manacor, hem anat a comprar. M'ha sobtat molt la carestia dels productes alimenticis, i és que se nota més quan se compra per quatre que quan se compra per un. És una vergonya i és que omplir una senalla, no ja un carro, no baixa dels 30 €!
Això si que és mal p'es cap i no son crosteres, un dia aprofundiré més en aquest mal d'aquesta societat nostra.
Avui he fet el planning d'anades i vengudes a Mallorca, que encara no he pogut concretar perquè la professora de Política encara no ha definit la data del seu examen, cosa que m'emprenya molt perquè els bitllets seran molt cars, i com que no mos ha tocat sa loteria... Tampoc vos aburriré amb el relat del meu calendari, només diré que els exàmens son (a falta d'aquell) dia 16, 18, 24, 26 de Gener, a més del d'història dia 8 de Febrer.
Intentaré, en aquest dificil període de combat mantenir el bloc viu amb, almanco, un escrit o dos per setmana.
Res més per avui. Vos tornaria a felicitar l'any, però a por de ser pesat no ho fare.

Bé, havent vist al programa de IB3 Balears Directe la denúncia un pobre i cívic jove, direm que, de Felanitx el qual estava religiosament assegut amb la seva cívica i pacífica familia davall la creu de la parròquia de la vila, suposam que passant el rosari de l'horabaixa i pregant per les bondats de l'Altissim quan la creu aquella li va caure damunt seccionant-li la cama.

Ell, pobre, ara demana una indemnització a l'Ajuntament i a l'Església. El rector diu que dies abans ja l'havia advertit de que no pujàs a damunt la creu, i el parte elaborat per la Policia també diu que hi estava damunt. Mentiders tots!

Pobre home innocent! Ara vos pensau que aquell jove d'una vintena haurà pujat mai a demunt una creu o haurà fet mai malbé cap mobiliari urbà del nostre poble??

Ens plantejarem, en els propers dies, si obrim un compte bancari per ajudar economicament als fidels que van a passar el rosari davall una creu i acaben mutilats. Felanitxeres i Felanitxers, quina creu!