A Mallorca

Avui escriure un post curt perquè ja vos vaig contar, poc més poc manco, tot lo dels altres dies pel sud.

Si ahir varem voure es camp del Sevilla, avui demati hem pegat un bot a n'es Ruiz de Lopera, perquè pega aprop de ca na Julia. Allà un parell de reventas mos han oferit entrades pel Betis-Madrid, que no se ni quan és.

Desprès d'això hem anat a veure sa facultat de na Julia i hem anat a Santa Justa a cercar n'Antonio per anar a dinar. Hem anat pel barri de la Alfalfa a un baret petit on jo he menjat sopa de picadillo (brou que enlloc de sopa tenia troços de jamón. ou, carn... i un pinxo. Els menus aquests de per allà realment estan molt bé...

En haver dinat hem entrat a la Casa de Pilato però tampoc hi hem pogut perdre molt de temps perquè haviem d'anar a cercar sa maleta i partir cap a s'aeroport. Total, no hi havia ningú per facturar...

He arribat vint minuts abans de s'hora prevista i hem anat a sopar a Randa. A n'Aina li vaig comprar un cotxo (de jugueta) i pareix que li ha agradat.
Si he de fer una petita conclusió d'aquesta excursió diré que m'ho he passat ben bé i que m'ha agradat bastant tot allò i que els andalusos tenen musho arte! ¡Ea!

Mira a Córdoba la bella,
la cual con lanzas y alfanjes
desdeñosa rechazaba
de su seno a los amantes,
como la mano de esposa
al cabo promete darme.
Antes sin ornato estaba;
ya viste ropas nupciales,
de galas, al recibirme.
Y joyas haciendo alarde.
Hoy es mi esposa: en su alcázar
la boda va a celebrarse;
mueran de envidia, entre tanto,
y de celos, mis rivales

Que yo junto a ti me llegue
permite, Córdoba mía;
no huyas; deja a mis ojos
que se gocen con tu vista

Es una novia Sevilla;
es su novio Ibn Abbad,
su corona el Ajarafe,
Guadalquivir su collar

(poetes àrabs)

P.S.: Perdonau però com que jo no he fet fotos i encara no les m'han passat... He penjat aquesta.

Sevilla y Córdoba

A estas alturas, y ya que no he escrito nada hasta ahora, voy a intentar hacer un resumen de todo lo acontecido hasta entonces. He de decir que aunque por estas latit udes el cajero automático de La Caixa (del cual por cierto podría contar algún problemilla técnico) y el bus turístico (de la misma empresa que el de Palma) hablen en catalán, voy a escribir esto en castellano.
El sábado me levanté a las siete para coger el bus que me llevaría hasta Fabra i Puig, con metro hasta Catalunya y Aerobus. Fui a facturar y llegué a la puerta 25 donde empezó el mal llamado “embarque agil”, que de agil no tiene nada pues nos pasamos cuarenta minutos embarcando de la 30 a la 20, de la 10 a la 30…
Llegué a Sevilla donde me vino a buscar Antonio con su madre, que reconoció la genialidad (siendo ella pintora) de Miquel Barceló, que nos acompañó al lugar donde se encontraban Julia y Nuria.
Fuimos al piso de Julia a dejar mi ligero equipaje y partimos con el cercanías hasta San Bernardo desde donde fuimos a Prado a coger el famoso tranvía (de un recorrido de solo cuatro paradas y escasa velocidad) hasta Plaza Nueva viendo después la calle Tetuán y la calle Sierpes. Fuimos a comer al Burger King para dirigirnos a ver la catedral, la Giralda (adonde no pudimos entrar por el simple hecho de que faltaban cinco minutos para que cerraran, y no era cuestión de hacer una escalada exprés). He de decir que por esa zona una gitana se me acercó y me ofreció un brote de romero. No haré más comentarios.
Posteriormente nos dirigimos por Puerta Jerez hasta la Torre del Oro y hasta el Real Teatro de la Maaestranza, que estaba en jornadas de puertas abiertas y nos hicieron un recorrido por todo el teatro. En realidad fue un poco tostón la explicación pero estuvo bien en conjunto. Esto nos consumió bastante tiempo. Más tarde fuimos a tomar un café y Nuria se despidió de nosotros.
Antonio estaba muy activo y nos quería llevar a tapear por ahí. Al final nos quedamos en un solo bar, que era casi para nosotros solos. Más tarde cogimos un bus hasta Santa Justa desde donde nos subimos en el tren hasta Virgen del Rocio, la parada de Julia. He de decir que los cercanías de aquí no tienen, como en Barcelona, máquinas de esas que te piden el billete, además tienes que comprar el billete sencillo cada vez.
Después no nos fuimos a dormir hasta las tres y media aunque al dia siguiente nos tuvimos que levantar a las siete y media para ir hasta Santa Justa para subir en el regional hasta Córdoba. Allí nos recorrimos la ciudad. Fuimos por el barrio árabe, pr la judería... Como la mezquita no abria hasta las dos de la tarde salimos fuera donde nos montamos en un coche de caballos que nos dio un tour por la ciudad. A estas hora, no me voy a poner a contar todo lo que vimos ni todas las anécdotas que nos contó el cochero. El caballo se llamaba Cristobal y la broma costó cuarenta euros.
Más tarde fuimos a ver la sinagoga y el Alcázar de Córdoba, el cual no pudimos explorar en todo su esplendor porque cerraban en breve y la mezquita, que nos costó nada menos la entrada que 8 € (ni carnet jove ni ostias) para ver unas cuantas columnas que total ya salian en mis libros de texto.
Más tarde vivimos una odisea para encontrar una parada de un bus que nos llevara a Renfe. Estando ya de vuelta en Sevilla fuimos a Sevilla Este (barrio periférico de la ciudad) con la intención de ir al cine pero al final solo fuimos a cenar a un italiano.
Hoy por la mañana hemos ido en taxi, cuyo taxista escuchando RadiOlé y tarareando todas las canciones, a coger el bus turístico.
Mas tarde hemos ido a comer con Antonio (que hoy tenia clase y no se ha fugado, a diferencia de Julia) a, según el, un bar proletario. Yo he probado la sangre encebollada y jamón y queso.
Hoy por la tarde hemos ido a pasear por el centro donde hemos visto un via crucis, muestra de la religiosidad sevillana. También hemos visto, como dice Julia, Sevilla de noche.
Hemos ido al lado del campo del Sevilla a cenar al McDonalds y a ver En el valle de Elah (o algo similar). No haré comentarios.
Mañana ya vengo a Mallorca y como no he podido facturar online tendré que ir antes al aeropuerto.
Ah, por cierto. He probado el salmorejo y el flamenquín.

Reflexions

Voldria començar avui fent un parell de reflexions sobre l’examen d’història que fa poc he entregat i les seves circumstàncies. En primer lloc voldria fer notar el fet de que cada nit abans d’examen vaig allargant els temps d’estudi per anar a l’examen amb una preparació que aspiri a sa decència. Això passa perquè, m’ha passat amb ciència política i amb història, encara que tengui molts de dies buits per, aparentment, estudiar; ho vaig deixant tot pel darrer dia havent adoptat certs horaris nocturns...
Avui escric això amb sa sensació de que tot allò que vaig estudiar ahir fou estéril.
Per una banda, i tot i que jo sabia que en la primera part de l’examen podria triar 1 pregunta entre cinc (al final ha estat entre sis) m’ho vaig estudiar com a per inercia tot amb la conseqüència de que m’ho sabia tot per damunt, sense profunditzar. Per altra banda, davant l’impossibilitat de centrar-me en tot vaig deixar un poc de banda la història d’Espanya perquè, agradant-me molt més i tenint-ho més fresc de l’any passat, no he considerat propens.
Tot això ha influït a l’examen d’avui. En la primera part he triat la pregunta que demanava una cosa com perquè l’aixecament militar del 36 es va convertir en guerra civil. Fent això m’he n’he donat compte de lo molt que se sobre aquest tema i lo poc que l’havia estudiat per aquest examen però això no lleva que l’extrema concreció de la pregunta m’hagi fet errar-me. Això valia 3,5 d’un total de 8 per la qual cosa crec que no he desenvolupat molt bé (he fet dues pàgines) però és que aquesta qüestió en si no és tampoc molt extensa.
La segona part, que valia un punt, es podia contestar com bé ha dit el professor amb tres lletres. Jo he posat SPD...
I la tercera part, era un comentari (que per cert no m’ha portat en lletra grossa, ejem ejem) sobre les diferents concepcions del temps que, realment, mitja pell.
En definitiva, la nota de l’examen s’allunyarà bastant de les excelents qualificacions de l’any passat però es confia en l’aprovat.
Es curiós com a les companyies àrees ja et donen fins i tot el temps que farà al teu destí. A Sevilla hi farà sol. Per cert, demà (si no hi ha cap de nou) m’en vaig a Sevilla.

P.S.: Definitivament, he suspés fonaments.

Es pa amb oli

"El pa amb oli resumeix tot lo millor de noltros mateixos, com a illencs i com a mediterranis. Per una part hi ha la senzillesa, la frugalitat, s’honestedat i es respecte per sa tradició; per una altra, s’adaptació i s’obertura cap a fora, sempre sense perdre sa identitat pròpia.
Un pa amb oli pot ser un ritual solitari que complementi sa introspecció i es recolliment, però també pot convidar a sa participació, sa comunicació i sa bauxa"

Tomas Graves

Es curiós però he introduit “pa amb oli” al Google i a la primera plana no hi ha coions de treure una pàgina en que se doni informació del pa amb oli en català. Quines coses!
Per altra banda a sa Wikipedia hi és en castellà i alemany, tampoc deixa de ser curiós. Deu ser perquè els mallorquins no necessitam una recepta de pa amb oli que fins i tot els meus limitats coneixements culinaris me permeten elaborar.
Així i tot crec que seria interessant si (per agafar idees) adjuntàs la recepta de sa Wikipedia.

Pa amb oli
De Wikipedia, la enciclopedia libre
El Pa amb oli (en castellano: pan con aceite) es una de las preparaciones más típicas de la cocina mallorquina.
Aunque es parecido al pa amb tomàquet catalán se diferencia en el tipo de pan empleado y la cantidad de tomate.

Ingredientes
Pa amb oli con jamón
Unas rebanadas de pan pagés.
Aceite de oliva.
Tomate de ramillete (se restriega en el pan).
Sal.
Últimamente se suele acompañar en embutidos, quesos, carnes (especialmente lomo), atún y aceitunas.

Variantes
Con pan tostado, en vez de crudo.
Con tomate cortado en vez de restregado.
Con ajo.
Con pimientos.
Con higos.

He de puntualitzar que, així i tot, aquesta recepta és incompleta. No hi són presents possibles acompanyaments com es fonoll marí o ses tàperes o inclús, com ho feia el tio Joan (es conco, tio de mu mare) amb grans de raïm xapats per la meitat i sense pinyols sobre quadradets de pa amb oli.
Per altra banda, és útil saber que si no es disposa d’una torradora o no es vol embrutar, sempre es pot posar el pa dins el forn (I sinó que mos ho diguin a noltros…)
En definitiva, es pa amb oli és un d’aquells exemples de menjars amb els quals els nostres repadrins combatien amb ingeni la fam, aprofitant i combinant els queviures que donava la nostra terra. Ara, lluny de l’opulència i els menjars emplasticats (dels quals em declar consumidor) el pa amb oli se’ns presenta com una alternativa sana, econòmica i boníssima.

PA AMB OLI NACIONAL
Música i Lletre: Antoni Nicolau

Ja estic fart de xiringuito

Només et donen hamburgueses i perritos

Només te donen papas i pinxitos

Quasi quasi quasi te fan oblidar.
Que tu lo que vols és un pa amb oli

Un pa amb oli amb olives de Sóller

Que tu lo que vols és un pa amb oli

Un pa amb oli amb formatge maonès

Un pa amb oli nacional

Aquí tothom se monta es seu xiringuito

Si Mallorca torna lletja t’importa un pito
Si Mallorca està malalta t’importa un rave

Guanyar duros, bravejar, això és lo que hi ha.
Aquí tothom se monta es seu xiringuito

Hello, how are you? Togueder, forever,

Wechauchu foki foki xiringuito,
Quasi quasi quasi te fan oblidar.

Sonacirema

La variedad de la cultura humana es asombrosa. Las formas de comportamiento aceptadas varían enormemente de una cultura a otra y, a menudo, contrastan notablemente con lo que los occidentales consideran "normal". Por ejemplo, en Occidente hoy en día se considera que el asesinato deliberado de bebés y niños constituye uno de los peores crímenes. Sin embargo, en la cultura china tradicional a menudo se estrangulaba a las niñas al nacer porque se las consideraba un lastre más que una ventaja para la familia...

En Occidente comemos ostras y no gatitos o cachorros de perro, pero éstos son auténticas exquisiteces en algunas partes del mundo. Los judíos no comen cerdo, mientras que los hindúes sí lo hacen, aunque rechazan la carne de vaca. Para los occidentales besarse es una manifestación normal del comportamiento sexual pero en otras muchas culturas esta práctica es desconocida o se considera repugnante. Todos estos rasgos diversos del comportamiento son aspectos de las amplias diferencias culturales que distinguen a unas sociedades de otras.

Las sociedades pequeñas suelen ser culturalmente uniformes, mientras que las industrializadas son, en este sentido, diversas e incluyen numerosas subculturas distintas. En las ciudades modernas conviven muchas comunidades subculturales (por ejemplo, antillanos, pakistaníes, indios, bangladesíes, italianos, griegos y chinos en algunas áreas del centro de Londres). Todos ellos pueden tener su propio territorio y forma de vida.Identidad cultural y etnocentrismoToda cultura tiene sus propias pautas de comportamiento, que resultan extrañas para aquellos que proceden de otro ámbito cultural. Podemos tomar como ejemplo a los sonacirema, grupo descrito en una célebre investigación de Horace Miner (1956).

Este autor centró su atención en los elaborados rituales corporales en los que participan los sonacirema, rituales que tienen extrañas y exóticas características. Su descripción merece ser citada en toda su extensión:La creencia fundamental que subyace en todo el sistema parece ser que el cuerpo humano es feo y que por naturaleza tiende a debilitarse y a enfermar. Encarcelado en este cuerpo, la única esperanza del hombre es poder apartarse de estas tendencias mediante el uso de las poderosas influencias del ritual y de la ceremonia. Cada hogar tiene uno o más altares dedicados a este fin [ ... ]. El lugar central del altar lo ocupa una caja o cofre construido en la pared. En este cofre se guardan los numerosos amuletos y pociones mágicas sin los que ningún nativo cree que podría sobrevivir. Estos preparados los garantizan diversos especialistas.

Los más poderosos son los curanderos, cuya asistencia debe recompensarse con cuantiosos regalos. Sin embargo, los curanderos no proporcionan las pociones curativas a sus clientes sino que deciden sobre los ingredientes y luego los escriben en una lengua antigua y secreta.

Esta escritura la comprenden únicamente ellos y los herbolarios, quienes, a cambio de otro regalo, proporcionan los amuletos necesarios (... ).Los sonacirema sienten al mismo tiempo un horror casi patológico y una gran fascinación por la boca, cuyo estado piensan que tiene una influencia sobrenatural en todas las relaciones sociales.

Creen que, si no fuera por los rituales bucales, se les caerían los dientes, sangrarían sus encías, sus mandíbulas se reducirían, sus amigos les abandonarían y serían rechazados por sus amantes.

También creen que existe una estrecha relación entre las características orales y las morales. Por ejemplo, hay una ablución ritual de la boca de los niños que se supone mejora su carácter moral. El ritual corporal cotidiano general incluye un rito bucal. Aparte de la minuciosidad en el cuidado de la boca, este rito conlleva una práctica que resulta repulsiva para el no iniciado. Me contaron que el ritual consiste en insertar un pequeño haz de pelos de cerdo en la boca, junto con ciertos polvos mágicos, y en moverlo con una serie de gestos muy formales. (Miner, 1956, pp. 503-4.)

¿Quiénes son los sonacirema y en qué parte del mundo viven? Usted mismo podrá responder a esta pregunta e identificar la naturaleza de los rituales corporales descritos, leyendo simplemente "sonacirema" al revés.

Casi todas las actividades cotidianas parecerán extrañas si se describen fuera de contexto, en lugar de verse como parte de la forma de vida total de un pueblo. Los rituales de aseo occidentales no son más ni menos extraños que las costumbres de cualquier grupo del Pacífico que se saca los dientes frontales con el fin de embellecerse, o de ciertas tribus sudamericanas que se introducen aros en los labios para que resulten más protuberantes, en la creencia de que ello realza su atractivo.No podemos entender estas prácticas y creencias fuera de las culturas de las que forman parte. Es un presupuesto clave de la sociología el que una cultura ha de estudiarse a partir de sus propios significados y valores. Los sociólogos se esfuerzan, en la medida de lo posible, por evitar el etnocentrismo, que consiste en juzgar otras culturas mediante la comparación con la propia. Dado que las culturas humanas son tan variadas, no resulta sorprendente que a aquellos que provienen de una de ellas les resulte difícil aceptar las ideas o el comportamiento de los habitantes de otras.

(text extret del manual de sociologia de Giddens)

Avui vos adjunt aquest text per "commemorar" sa meva nota de sociologia, un no menyspreable 7,6. Però sempre hi ha una noticia bona i una de dolenta, i me sorprenc a jo mateix diguent primer sa bona, que en aquest cas és la nota de sociologia.

He suspés l'assignatura de fonaments amb un mitjana d'un 4,9, havent suspés el segon bloc amb un 3,75 (la mitjana necessària en cada bloc és de 4). Com veis m'ha faltat molt poc per aprobar, ademés, no puc anar a revisió d'examen perquè essent a Mallorca... De totes maneres, i com be ha dit na Miquela, si arrodoneix es a la unitat sense usar truncament un 4,9 és un 5.

P.D.: Que m'en deis de sa mezquita comarcal de Felache?

Bloc d'esquerres?

Bé, ha quedat demostrada sa deriva de "rojos, comunistas y masones" dels lectors d'aquest bloc (jejejeje). Per això, a més de contar-vos sa meva aventura d'ahir vos insertaré La Marsellesa.

Vos he de dir que jo me pensava que al final havia quedat amb n'Ivan que no aniria a Barcelona a dinar amb ells però a n'es final va resultar que si. Això ho vaig descobrir a les dotze i mitja quan me va despertar una cridada seva. Jo feia comptes, en haver-me dit que m'esperaven, agafar es bus de la una en punt, però na Miquela, a sa qual vaig despertar (en teoria m'havia de despertar ella a les onze, però això es un altre tema) me va recordar que només n'hi havia, essent diumenge, un a i mitja. Els vaig tornar telefonar i varem quedar que m'esperarien.

Vaig partir i sa qüestió es que en ser a Barcelona va començar a ploure, va be perquè així no hi haurà restriccions d'aigua. Varem anar a dinar de tapes dinant a defora (davall una sombrilla, per no haver de fer massa cova) amb un aigua i un vent... Dinar varem dinar be i a més va ser interessant s'espectacle d'es camarer, que tenia una vitalitat i una mala llet ocasional...

Més tard varem anar a fer voltes, tot descobrint un centre comercial. Lo important és que no me vaig banyar massa i quan vaig tornar vaig fer es bany.

Per cert, aquest bloc és especial en so sentit de que jo no don informació sino que la deman. Mirant s'universitat catalana d'estiu, verem es començament d'una peli mallorquina Blocao, ambientada en un regiment mallorquí que va a lluitar a sa guerra de Marroc. Sa putada és que (cosa previsible, també) a s'Ares no hi es i tampoc a s'hemeroteca de sa UAB. No hi haurà cap lector/a cinèfil/a que pugui donar pistes d'on trobar-la?

Canviant de tema, ahir va tornar ser tard. Millor no donar hora... Però va ser ben entretengut. A que si, Miquela?

(bé, tampoc vos malpenseu de demés, eh?)

Bé, mem si me pos a estudiar un poc. Abans dir-vos que aquesta cançó està censurada (o quasi) a França, cantant-se només segons quines estrofes. Mem si m'inspira per estudiar història.

Ah! Si tengués temps també vos contaría coses de sa Rua, que varem veure passar per aqui i que no vaig veure de Felanitx però me varen dir que va ser molt entretenguda amb una comparsa (metro, piscines, Andratx i coses d'aquestes) amb que s'autoritat se va retirar... Quan se graten és perquè pica.

Y yo no digo ná...

LA MARSELLESA

Allons enfants de la Patrie,
Le jour de gloire est arrivé!
Contre nous de la tyrannie,
L'étendard sanglant est levé,(bis)
Entendez-vous dans le campagnes,
Mugir ces féroces soldats?
Ils viennent jusque dans nos bras,
Égorger nos fils, nos compagnes!

Marxem, fills de la pàtria,
que ha arribat el dia de la glòria.
El sagnant estendard de la tirania
està ja aixecat contra nosaltres (bis)
No escolteu bramar pels camps
a aquests feroços soldats?
Doncs vénen a degollar
als nostres fills i a les nostres esposes

Aux armes, citoyens,
Formez vos bataillons,
Marchons, marchons!
Qu'un sang impur
Abreuve nos sillons!

A les armes, ciutadans!
Formeu els vostres batallons!
Marxem, marxem,
que una sang impura
xopi els nostres solcs

Que veut cette horde d'esclaves,
De traîtres, de rois conjurés?
Pour qui ces ignobles entraves,
Ces fers dès longtemps préparés? (bis)
Français! pour nous, ah! quel outrage!
Quels transports il doit exciter!
C'est nous qu'on ose méditer
De rendre à l'antique esclavage!

Què pretén aquesta horda d'esclaus,
de traïdors, de reis conjurats?
Per a qui són aquestes innobles traves
i aquestes cadenes temps ha preparades?
Per a nosaltres, francesos! Oh, quin ultratje! (bis)
Quin arravatament ens deu excitar!
És a nosaltres a qui pretenen sumir
de nou en l'antiga esclavitud!

Quoi! ces cohortes étrangères!
Feraient la loi dans nos foyers!
Quoi! ces phalanges mercenaires
Terrasseraient nos fils guerriers! (bis)
Grand Dieu! par des mains enchaînées
Nos fronts sous le joug se ploieraient!
De vils despotes deviendraient
Les maîtres des destinées!

I què! Sofrirem que aquestes tropes estrangeres
dictin la llei en les nostres llars,
i que aquestes falanges mercenàries
vencin als nostres valents guerrers? (bis)
Gran Déu! Encadenades les nostres mans,
hauríem de doblegar els fronts sota el jou!
Els amos de la nostra destinació
no serien més que uns vils dèspotes.

Tremblez, tyrans et vous perfides
L'opprobre de tous les partis
Tremblez! vos projets parricides
Vont enfin recevoir leurs prix! (bis)
Tout est soldat pour vous combattre
S'ils tombent, nos jeunes héros
La France en produit de nouveaux,
Contre vous tout prêts à se battre

Tremoleu, tirans, i també vosaltres,
pèrfids, oprobi de tots els partits!
Tremoleu! Els vostres projectes parricides
van per fi a rebre el seu càstig. (bis)
Tots són soldats per a combatre-us.
si pereixen els nostres herois.
França produeix altres nous
disposats a aniquilar-vos.

Français, en guerriers magnanimes,
Portez ou retenez vos coups!
Épargnez ces tristes victimes,
A regret s'armant contre nous. (bis)
Mais le despote sanguinaire,
Mais les complices de Bouillé
Tous ces tigres qui, sans pitié,
Déchirent le sein de leur mère!...

Francesos, com magnànims guerrers
sofriu o rebutgeu els cops!
Perdoneu aquestes pobres víctimes
que contra la seva voluntat s'armen contra nosaltres. (bis)
Però aquests dèspotes sanguinaris,
però aquests còmplices de Bouillé,
tots aquests tigres que, sense pietat,
estripen el cor de la seva mare...

Amour sacré de la Patrie,
Conduis, soutiens nos bras vengeurs!
Liberté, Liberté chérie,
Combats avec tes défenseurs! (bis)
Sous nos drapeaux, que la victoire
Accoure à tes mâles accents!
Que tes ennemis expirants
Voient ton triomphe et notre gloire!

Amor sagrat de la pàtria,
condueix i sustentació els nostres braços venjadors!
Llibertat, llibertat benvolguda,
baralla amb els teus defensors (bis)
Que la victòria acudeixi sota les teves banderes
a l'escoltar les teves varonils accents!
Que els teus enemics moribunds
vegin el teu triomf i la nostra glòria!

("Couplet des enfants")
Nous entrerons dans la carrière
Quand nos aînés n'y seront plus,
Nous y trouverons leur poussière
Et la trace de leurs vertus (bis)
Bien moins jaloux de leur survivre
Que de partager leur cercueil,
Nous aurons le sublime orgueil
De les venger ou de les suivre!

("Estrofa dels infants")
Nosaltres entrem en el camí
quan ja no existeixin els nostres majors;
Allí trobarem les seves cendres
i la petjada de les seves virtuts. (bis)
No estarem tan gelosos de seguir-los
com de participar de la seva tomba;
Tindrem el sublim orgull
de venjar-los o de seguir-los

Pròxima parada: Història

Aquest quatrimestre finalitza el seu recorregut en aquest examen. Correspondència amb R1 (recuperació de fonaments) i altres Recuperacions.

Tenc molta son perquè fa un parell de dies que no tenc es dormir ben regulat. Ahir m'en vaig anar a dormir a la una i mitja però a les tres encara no m'havia dormit, donant voltes i voltes. Basti amb dir-vos (els que me coneixen bé ho podran corroborar) que va ser un fet extranyament anormal que jo, dimecres desprès de despertar-me a causa d'un malson que no vos detallaré, m’aixecàs, sense amenaça de bomba i per voluntat pròpia, passades les 5:30 a.m. (com diuen els americans) i a les 6 començàs a estudiar ciència política. Bé, quan dic estudiar vull dir en realitat passar apunts. I menos mal que ho vaig fer i puc dir que l’examen m’ha anat relativament bé. (Ara encara suspendré...)
Avui hi ha hagut un fet que m’ha impedit fer la sesta i aquest ha estat el darrer programa d’Aqui hay tomate. Ha estat la primera vegada que he aconseguit mirar-lo sencer, tal vegada hagi estat per aquells rumors que parlaven de l’intervenció reial, i no me referesc amb això a la marca del RCE Mallorca que per cert quina putada que perdès, en la suspensió d’emisions. Així i tot, com a homenatge a n’aquest format de telebrossa, que segurament trobarà continuïtat en nous programes de T5 com ha succeït recentment en la (suposada) desaparició de TNT (el ventilador) o A tu lado (Está pasando), voldria inserir aquest vídeo d’en Rouco Varela, aquell senyor que s’ompl la boca de “proteger la familia cristiana” encara que pareix que a Dios rogando y con el mazo dando.
Tot això de la crítica televisiva està motivat pel programa ARUcityS del canal 8. Per cert, quina putada la eliminació de Joselito...
Ara, perquè no me torni agafar el bou hauria de començar a estudiar (ja serà demà. Bé, tècnicament no) per aquest darrer examen del quatrimestre, d’història per cert, del qual tendré una immensa quantitat d’apunts que passar i empollar. Esper no haver de repetir el marató previ com ha succeït amb ciència política.
He de dir, canviant de tema, que cada dia vaig al campus virtual amb l’esperança de trobar la nota de fonaments que no allargui més aquesta agonia meva. Però no hi és, no hi és, no hi és...
En teoria, i tornant canviar de tema (a aquestes hores, que voleu?), havia d’escriure això dimecres cosa que hagués suposat la inserció com a imatge d’un estorí d’aquells de “Benvingut a la República...” Bananera de la ONCE hagués estat en aquest cas. I es que com ja vos vaig dir, havia d’anar a fer un parell de feines i na Miquela va tenir s’amabilitat d’acompanyar-mi. Varem anar a estudiar a la biblioteca de la ONCE, o ho varem intentar, ja que el silenci era una cosa aliena a aquell espai, estant els treballadors xerrant a grito pelao. Desprès, a la botiga, quan vaig anar a recollir el meu bastó (que fa tres setmanes em van dir que estaria d’aqui tres setmanes. I és que només m’havien de canviar la goma) però se veu que no estava. El que hem resulta inquietant és que el varen treure del mateix lloc d’allà on jo els ho vaig veure deixar, en el mateix estat.
Més tard vaig anar a entregar uns papers i, encara que jo ho havia consultat, m’hi van posar pegues.
Posteriorment varem anar a Pl. Catalunya a dinar d’hamburgueses. Ja és perquè avui és molt tard però un altre dia me dedicaré a fer una crítica (o moltes)d’aquest sistema de restauració, socialment depriment en el seu conjunt i per altra banda certament atractiu; en la meva opinió.
Crec que ho deixarem per aquí, no sense abans fer-vos notar que hagués pogut titular aquest post com a “bloc d’esquerres”, i és que així ho demostra l’enquesta. En la meva opinió, només han votat els d’ideologia esquerrana (d’entre centre-esquerra a extrema esquerra) ja que no havent-hi centre (espai en que s’oculten aquells que no volen considerar-se de dretes i/o posicionar-se amb la finalitat de tenir bo amb tothom) ni centre dreta (espai similar) molts potencials votants han defugit la possibilitat de participar.
A aquestes hores no me tengueu en compte aquesta teorització ja que no està massa ben elaborada.
En resum, dir que m’he vist amb feines, donada la gran quantitat de temes tractats, per posar un titol adient a aquest escrit.