divendres, 14 de novembre del 2008

Mogudes diverses

Per als economistes que no entenen el significat de recessió, els recoman l'entrada en aquest blog per copsar el concepte en tota la seva tràgica expressió, i és que l'animat fòrum de comentaris que esdevenia aquesta plana l'any passat és força diferent d'el d'aquest. Pareix que s'ha esfumat l'equip de comentaristes (potser també el de lectors i lectores) a excepció de na Miquela, que segueix massacrant-me, encara que té la subtilesa de no publicar-ho, en termes ortogràfics i es que en aquest tema tenc, com sempre, una bona excusa: Escric amb un Openoffice que, tot i estar en català té el corrector (només) en castellà. Sorprenent, oi?
I ja que anam de blocs, l'altre dia a classe d'anglès parlavem (potser seria més encertat dir “parlaven”) precisament de blogging. Me va cridar l'atenció, entre altres coses, que la paraula procedeix de log, diari, i feia referència als diaris d'abord; clar, desprès vaig pensar que bitàcola (bitácora, en castellà) també ho deixa bastant clar. Bé, el text mostrava casos en que, molta gent, havia perdut la seva feina o, directament, no l'havia aconseguida pel que escrivia sobre la seva empresa i tal. Encara que qualcú en tengués, com jo mateix, ningú ho va fer públic ja que tampoc és pla que el professorat en conegui l'existència, per allò de que quan més gent coneix el teu blog, menys capacitat tens de criticar, almanco discretament.
Dijous, parlant ja de coses serioses, vaig tenir examen de Dret i, tot i que el dia anterior no vaig anar ni a Parlar en Públic, ni al dinar amb els de l'ADUAB ni al curs del PIUNE (anava precisament de técniques d'estudi), vaig tirar el temps pel bar, per internet i ja me veis començant a estudiar a altes hores de la nit, a més amb l'agravant (he dit que era de Dret) de que els apunts no estaven en ordre conegut i, a més, eren més curts que uns que m'havien passat. Dijous dematí vaig robar dues hores a Demografia per estudiar una mica. A sa nostra superfacultat, on hem de fer dos torns d'examen perquè no cabem dins l'aula, per cognom em tocava al segon torn (Roig) però clar, com que li vaig demanar més temps, em va col·locar al primer torn, deixant-me una hora menys per estudiar. Perquè, com comprendreu, si no havia estudiat no tenia rollo suficient com per escriure més d'una hora me va bastar. A més, només eren dues preguntes i curtes (això també m'ho han dit els que han estudiat) i tampoc eren molt dificils (el profe és bon tio). Bé, esperem que això no crei un precedent, lo de no estudiar, dic.
I, això si que és una bona histèria, he sol·licitat (o això pens) una beca a Ca'n Botín (Fundació Uni

dimecres, 12 de novembre del 2008

Crisis.es

Avui no vos parlaré de la crisi si no que em limitaré a transcriure aquestes dades que he trobat per la xarxa i per les quals no hi posaria la mà al foc, això m'ha dit i això dic. Jutjau vosaltres mateixos, fixant-vos en la data de registre del citat domini.
Ah! I no vos entretengueu a cercar la plana web, perquè encara que el domini hagi estat comprat, això no implica necessariament que hi hagi una plana web associada.

DATOS DEL DOMINIO crisis.es

Nombre del dominio: crisis.es

Estado del Dominio: ok

Fecha de Alta: 2006-02-01T00:00:00.01

Fecha de Caducidad: 2009-02-01T00:00:00.01

Agente Registrador:



DETALLES DE CONTACTO

Nombre del propietario: departamento de infraestructura y seguimiento de situaciones de crisis.

Dominio especial concedido por Resolución del Director General de la Entidad Pública Empresarial Red.es

Contacto Administrativo: RMMA15-ESNIC-F4

Contacto Técnico: VDMV3-ESNIC-F4

Contacto Facturación: RMMA16-ESNIC-F4

SERVIDORES DNSdmz1.presidencia.gob.esdmz2.presidencia.gob.es

DATOS del Contacto Administrativo: RMMA15-ESNIC-F4:Nombre: Rosa Mª Mundo Aragó

Empresa: Presidencia del Gobierno

Dirección: Complejo de la Moncloa

Dirección: ES 28071 Madrid MADRID

Teléfono: +34.915997111FAX: --Email: (oculto)

DATOS del Contacto Técnico: VDMV3-ESNIC-F4:Nombre: Ventura de Miguel Vicen

Empresa: Presidencia del Gobierno

Dirección: Complejo de la Moncloa. Avda. Puerta de Hierro, s/nDirección: ES 28071 Madrid MADRID
Teléfono: +34.915997341
FAX: --Email: (oculto)

DATOS del Contacto de Facturación: RMMA16-ESNIC-F4:Nombre: Rosa Mª Mundo Aragó

Empresa: Presidencia del GobiernoDirección: Complejo de la Moncloa

Dirección: ES 28071 Madrid MADRID

Teléfono: +34.915997111FAX: --Email: (oculto)





Extret de http://empresasencrisis.com/

dimarts, 11 de novembre del 2008

Taula de mobilitat, entre d'altres



Es vol va anar bé i encara que havia rebut pressions perquè agafàs un taxi enlloc d'anar en transport públic, perquè anava més carregat que en d'altres ocasions amb el portàtil (que ja no m'enrecordava però pesa lo seu) i demés, apart de que era de nit; al final vaig agafar Renfe i per envant. A Cerdanyola, tot i que havia quedat que na Miquela me sortiria a cami, ja no hi pensava, afortunadament un bastó blanc és el que té, que es veu d'enfora. Varem pujar fins a n'es pis passant abans però per una fira medieval que hi havia pel carrer Sant Ramon. Segons va dir na Miquela, hi havia una dona de Sencelles que venia sobrassada de Felanitx, a banda d'olives, greixoneres i demés.
Ahir a la una, tot i tenir lliure elecció, varem anar a parlar amb el d'estructura social (el mateix que no em va voler passar els apunts) per tal de mirar d'ajornar la presentació que haviem de fer avui mateix i que per diverses vicissituds, entre les quals esta el fet de que no hem començat a fer feina, no teniem a punt. Desprès, i ja que hi erem, varem conversar del tema del PowerPoint i a n'es final crec que m'ho montaré sense PowerPoint ja que, en una assignatura quatrimestral, tampoc hem de montar excessiu números, ell va reiterar que la presentació era com un recull de notes per ell mateix, a banda de que no vull tenir la càrrega de que si els meus companys no venen a classe el professor no es pensi que és perquè els he passat els apunts. A més, crec que més o manco seguesc la classe amb normalitat.
Afortunadament, sense saber-ho, vaig fer bé no anant a classe ja que, segons vaig llegir més tard al Campus Virtual, el professor no va assistir per malaltia. La part negativa és que havia d'analitzar un video el termini del qual acabava ahir a les 23:59:59 i com que s'internet m'anava lent no vaig tenir temps de baixar-me'l i no vaig poder fer el treball.
Justament, avui m'he botat la segona hora d'Estructura Social no per gust sinó perquè he assistit juntament amb en Victor (Molt honorable Sr. President) a la Taula de Mobilitat de la UAB. Com que hem arribat tard per distints motius, entre els que figuren que fins a les 12 teniem classe (i desprès també, com ja he dit) i per la qual cosa hem partit més tard, que fins al Rectorat hi ha un caramull d'escales, que jo no he volgut pujar en ascensor, entre d'altres; aquella madona ens ha fet seure en una taula central ocupada únicament per nosaltres dos i enrevoltats, en una taula més elevada i circundant-nos, pels representants dels distints operadors de transport, Sr. rector, Secretari de mobilitat de la Generalitat...
Pel que fa al pla en si, crec que és molt ambiciós i pot ser bastant positiu no només pel campus en si sinó també pel conjunt de Cerdanyola.
En principi s'ha començat fent una diagnosi de la situació actual del transport a la UAB, jo en destacaria una dada, un 57% de les persones enquestades va a la UAB en transport públic col·lectiu però de tots ells un 45% ho fa així perquè no li queda altre remei.
El Pla contempla 11 línies estratègiques que tindran un pressupost de més de 20 milions d'euros a aportar entre la Generalitat, el Ministeri, l'Ajuntament de Cerdanyola, la propia Universitat i empreses privades. Crec que hi ha idees prou interessants. Em refereixo a mesures tals com la millora de l'accès peatonal des de Cerdanyola, la reforma del sistema de busos intrauab que connectaran amb la nova estació d'autobusos que convertirà la UAB en un hub (passarà d'11 a 20 línies de bus, augmentant també les frequències i afavorint l'accès a la Universitat a persones al·lienes a l'àrea metropolitana) que permetrà la transversalitat evitant el sistema radial de pas per la capital.
A banda d'això, s'apostarà per la bicicleta, estudiant sistema de lloguer de bicicletes amb l'Ajuntament de Cerdanyola, i ampliant els carrils bici i peatonals al campus, construint també passos transversals des de Medicina fins a l'Eix Nord per salvar desnivells.
Tot això es complementarà amb el projectat tramvia del Vallès que connectarà Ripollet, Cerdanyola i la UAB i amb el carril bus de la C58 de Barberà fins a Barcelona.
Tot això ha de permetre millorar la connectivitat de la UAB, d'APplus i també de les localitats veïnes, tot contemplant (per això hi anava jo) les necessitats de les persones amb necessitats especials encara que, parlant d'això, encara hi ha molt per fer.
Per cert, en la reunió del rectorat ens han fet moltes fotos, encara que no ha estat l'única ocasió ja que avui, unes hores abans, ha vengut un fotograf a classe que ens ha retratat per sortir a la web de la UAB.
Aquesta setmana és molt estresant, lo pitjor és un examen de Dret de dijous que encara no m'he mirat.
Ah! I ja no m'enrecordava! A segon de CCPP, quan ja me pensava que no superaria les meves millors notes, ho he fet, he tret un 11 sobre 10 a l'examen parcial de demografia, que, tot i ser bastant facil amb un profe molt enrollat, no deixa d'estar gens malament. Queda dit, un onze!

diumenge, 9 de novembre del 2008

Notes vàries


Demà ja tornam partir cap a sa Península i de feina, no n'he feta gens. Cosa que és preocupant si tenim en compte la quantitat de coses que hauria d'haver fet, però bé.
He de dir que part de sa culpa ha estat de na MIquela que m'ha enganxat a s'Ikariam, un joc d'això per internet, i amb el Hattrick ja en van dos...
Pareix esser que ja torn tenir portàtil encara que sa reparació no se pot dir que hagi sortit barata, 260 ebros... M'estic més no fer comentaris.
Segons va dir en Miquel Lluis, es retard va ser a causa de que l'havien tornat a Ciutat sense adobar i el varen haver de tornar enviar. Idò... Dic jo que haguessin pogut fer-me qualque descompte, ja que no les va donar la gana que entràs en garantia, per lo de l'errada aquesta, però ja està bé així, mem si es Vaio dura o no dura perquè amb el preu de reparació haguès pogut pagar dues càmeres de fer fotos com sa que m'he comprat.
Per altra banda, ahir sa tita mos va fer frit de sang amb sa sang que guardava de ses matances de l'any passat a les quals no hi vaig poder assistir, i com que enguany tampoc hi podré esser, almanco n'hauré menjat.
Avui hem anat a dinar a Son Banús per menjar uns macarrons de sa padrina que teniem pendents de finals d'estiu, com sempre, han estat ben bons. Demà vendrà s'altre padrina a dinar i no donarà temps a molta cosa més...
Bona nit!

dijous, 6 de novembre del 2008

Cercadors de gírgoles


Escric aquesta histèria, feia dos mesos que no podia dir això, des d’un ordinador propi i és que ja som a s’ECSA (s’Estació Central de Sa Mola). En efecte, ahir horabaixa devers les cinc vaig partir de Cerdanyola i, tenint en compte que vaig fer via a arribar a l’estació i que vaig arribar a Sants només un minut abans de que passes el tren de l’aeroport, hi vaig ser massa d’hora, però val més que sobri temps que no que en falti, no?
Jo no recordava que a s’estació d’allà hi hagués tant poc llum, anava a treure el bastó però, de totes maneres, amb tanta gent no hauria estat pràctic. I res, per allà molt poca confluència i és que, si ho pensam, era un dia feiner de temporada mitjana o baixa (això n’Aina ho sabrà concretar millor que jo) cosa que va fer que a Ciutat encara hi hagués menos gent, estava desert.
El vol puntual i sense incidències. He de dir que vaig veure, o ell me va veure a jo, en Marti, un company de classe de l’any passat.
I res, els senyors m’havien renyat perquè deien que arribaria massa tard però, en realitat, havia d’arribar a les nou i mitja i a i quart ja havia davallat veloçment el passadís mecànic i desert per sortir a l’exterior. Encara varem tenir temps de passar per Montuïri a menjar un bon pa amb oli. I això de “bon” no només ho dic per dir, tres llesques de pa de generoses dimensions carregades de pernil, llom i formatge, amb moltes olives i un pebre coent. Se veu que la crisi no afecta tothom ja que, en dimecres, el restaurant aquell se buidava i se tornava a omplir. I es que sa gent en això de menjar hi creu.
Avui dematí, per no pedre sa costum, he berenat amb sos pagesos de pa amb oli amb camaiot torrat i botifarró per agafar forces per anar a cercar gírgoles que, per cert, per dinar han estat ben bones.
I res, hauria de fer qualque cosa acadèmicament útil però, com me va dir na Miquela (m’ho diu cada vegada que venc): “Tanmateix no faràs res”. I es ben vera.
Supòs que la festa de l’autònoma deu haver anat bé. N’Obama, o “el negro” com diria la reina dona SoPPhia, va guanyar les eleccions d’Estats Units encara que el Sr. Bush encara hi estarà fins l’any que ve!
Per cert, ja vaig comentar lo de les fotos del rei però ara, quan ha sortit la sentència/represàlia política aquesta que condemna a una multa de 2.700 € per cremar unes fotos dels reis en ple segle XXI en un estat suposadament democràtic i amb llibertat d’expressió;, uns reis que per cert foren triats pel darrer dictador feixista que quedava al Continent. A més, en el pla estrictament econòmic, aquests 2700 € son proporcionalment bastant superiors als 1500 (i recurribles) que condemnen al jutge, que deu tenir més capacitat econòmica, Tirado per la negligència que va provocar la mort de na Mari Luz.
Si, si, en aquest país de jutges de l’Àntic Règim, surt més car cremar trossos de paper que incomplir l’ordre d’enviar un reincident a presó. I així va Espanya!

dimarts, 4 de novembre del 2008

Menú del dia (plat únic)




És el gran tema, tothom en parla. Avui coneixerem qui serà un dels homes més poderosos del món durant els propers quatre anys, i per això totes les cadenes de televisió, ràdio i premsa ens bombardejaran (ja ho estan fent) amb aquest tema fins a la sacietat. Jo pretenc contribuir, una mica, en aquesta sacietat.



Es coneguda per tothom la tendència extremista al liberalisme que es pateix a Estats Units des de sempre. Serà la primera potència del món en termes bèl·lics (almenys si atenem a conceptes de guerra convencional, poc vigents a Irak, per exemple) no gaudeix d’un sistema d’Estat del Benestar com el que, més o manco, tenim a Europa. Així, quan Obama planteja un sistema de seguretat social pública els poderosos es posen nerviosos ja que veuen que hauran de pagar impostos perquè una conciutadà seu pugui anar al metge; el titllen despectivament de socialista, com si això fos un insult, demostrant que en aquest país encara existeix una caça de bruixes envers el socialisme.



Es en aquest país que pressumeix de tenir la millor democràcia del món on es dona un sistema electoral encara (si, això és possible) més injust que l’espanyol. M’explic, allà els votants no trien el president directament sinó que escullen un anomenat “col·legi electoral” format per uns representants que, a cada estat, donaran el vot a l’un o a l’altre. Per exemple, si a Florida guanya en McCain, el presidenciable més ancià de tota la història, s’endurà si no tots gairebé tots els representants d’aquest estat encara que hagi tret només un vot més que n’Obama. Així, fa quatre anys, el Sr. Bush va guanyar les eleccions tot i tenir mig milió menys de vots (que es diu aviat) que el seu oponent que, tanmateix, s’ha guanyat la vida molt bé al preu que posa les seves conferències...



A més, s’han demostrat múltiples formes de frau com per exemple amb les màquines de votació o l’estratègia d’impedir votar a segons qui amb l’excusa de que no es va apuntar bé el seu nom o això.



Sigui com sigui, sembla que s’incentiva la manca de participació ja que es freqüent que hi hagi moltes hores de cua per poder votar. És la primera potència del món i no pot posar més col·legis electorals... I és el que jo dic, si aquí hi hagués deu minuts de cua la gent ja no votaria.



Bé, ja veurem que sortirà encara que hem de tenir en compte que, si surt n’Obama i no l’assassinen durant el seu mandat (cosa poc probable... que no l’assessinin dic) defraudarà a molta gent ja que ha despertat tals expectatives de canvi que és gairebé impossible que ho pugui assolir tot. De totes maneres, ja d’entrada, hem d’assumir que es un americà i que, com JFK i d’altres, es veurà cohibit d’aplicar polítiques socialdemòcrates per por a ser acusat de negre-comunista-terrorista (i separatista-masón, que afegirien per aqui)

diumenge, 2 de novembre del 2008

Borbons als taurons!

Com vaig comentar, a Saragossa vaig comprar el llibre que duu per títol La corona está que arde, de Fernando Gracia. Encara que no l'he acabat, vos puc avançar que es força interessant ja que explica un grapat d'històries sobre aquesta familia de degenerats que ocupen el tron i viuen a costa del poble espanyol.

Un capitol molt important d'aquesta obra l'ocupa la reina Isabel II, aquella dona d'amples esptalles i abundants carns que saciava les seves apetències sexuals amb un ampli rosari d'amants famosos i desconeguts i fins i tot també amb altres mamífers radicats als estables de palau.

L'inici d'aquesta història de luxuria desenfrenada comença ben d'hora per a la futura reina i hem de dir que, segons Gracia, tenim els mallorquins els dubtós honor de que un coillenc nostre, professor de cant de la futura reina, de nom Francesc de Frontera i Lacera fos el seu mestretambé en altres arts, diguem-me més privades.

A la reina li era igual que fos noble, militar, polític o religiós mentre li proporcionàs plaer carnal.

Hi ha en la llarga llista noms coneguts com el d'Espartero o Serrano però el que més abunden son els fidels servents dels quals no tenim informació.
Encara que avui els conservadors hi estiguin en contra, la reina de llavors va tenir 11 embarassos frustrats i fou la primera en utilitzar un consolador mecànic arribat expressament de Paris.

Per tothom també és coneguda, per altra banda, l'homosexualitat manifesta del seu marit que també en feia de les seves.


Bé, d'histèries d'aquestes n'hi ha per donar i per vendre i no m'entretendre ara analitzant totes les de la monarquia si no que tan sols m'agradaria afegir que, avui en dia, els reis "las matan callando".

Si, és una cosa impressionant, a més de viure a costa dels contribuents, d'ordenar censura a programes de televisió i prensa en ple segle XXI, de no utilitzar mètodes anticonceptius, ara resulta que també som homofobs, estan en contra de l'avortament i la eutanasia i tantes altres coses més.

Doncs, menos mal que no voten perquè si no ja sabriem tots per qui ho fan... Clar, i desprès vendran els paletos de sempre a vendrer-nos la moto de que ho varem triar nosaltres i es aqui quan jo dic:

Jo en cap moment he votat i no me sent responsable del vot que varen tenir altres persones fa més de trenta anys, a més, en un context en que qualsevol cosa hagués estat millor que seguir amb una dictadura militar i davant l'impossibilitat de proclamar la república perquè els militars haguessin fet un altre cop d'estat, però ja basta de viure d'això!

A més a més, la coronació del Rei Joan Carles no té legitimitat ni si se te en compte els propis costums i tradicions de la monarquia ja que va ser aquell cuc belicós anomenat Franco qui el va triar personalment a ell, ja que el devia trobar guapo, rompent totalment les línies heràldiques.



Per tot això i molt més:

FOC ALS BORBONS,

VISCA LA REPÚBLICA FEDERAL!


P.D.: Esper que no me censurin es bloc...