Vaga i manifestació d'avui

Ahir vaig estar llegint "Liberalismo" fins a les dues de sa dematinada amb la qual cosa es compren que avui, en bon dia de vaga, i havent quedat amb els de l'ADUAB a les 8:45 ha estat bastant dolorós. Desprès, a les 10, he anat cap a sa facultat on estava programat un examen de lectura de Teoria Política. S'ha de dir que el professor ha vengut escoltat per un senyor de l'equip del deganat i jo en aquell moment m'he decantat per entrar a classe deixant a defora els companys que exercien el seu dret a vaga. L'aula estava plena i, tot i això, m'arrepentesc d'haver fet l'examen per una banda tenint en compte la solidaritat amb els companys que no l'han fet i, per altra, perquè l'examen en si no es que m'hagi anat d'allò més bé perquè no he tengut temps, amb tot l'enrenou, de mirar els esquemes i no m'he enrecordat de la ràpida lectura en àudio que en vaig fer.
Sigui com sigui, crec que l'actuació de la classe, entre els quals m'incloc, no ha estat en cap cas encertada ja que quan un del piquet ha vengut a fer una votació, la gran majoria de gent hem votat que no el voliem fer (d'entre nosaltres només s'ha aixecat una part de la classe...) mentre el professor ja procedia a dictar les preguntes de l'examen, i això que aquest mateix havia dit que ell "no insistiria si veia que no es donaven les condicions". Idò, menos mal perquè si arriba a insistir, enlloc de n'Argelaguet a la porta hi haguès portat la Brigada Acuirassada de Pamplona, que no se si n'hi ha però bé...
Conclusió, que m'ha faltat solidaritat i que, de totes formes, l'examen no ha anat gens bé.
Desprès he partit amb en Diego cap als Ferrocarrils on hem agafat un tren especial que anava, sense fer aturades, de la UAB a Plaça Catalunya tot ple de gent cantant i cridant.
Allà hem esperat a na Patri i hem pujat fins a Pl. Universitat on hem vist molta gent de la classe i hem començat a partir.
Com que estavem a la part de davant però, ens ha tocat pringar i, tot assegurant-nos que ens cercarien un relleu, en Diego i jo ens hem hagut de posar a aguantar la pancarta, que tot sigui dit, estava amatalassada excepte a la meva banda que, com que era un extrem, només hi havia cartró... Mala senyal, he pensat jo, perquè si els Mosos s'haguessin acostat, potser li haguès donat a les cames.
Però bé, na Pizà m'ha assegurat que no intentariem baixar per les Rambles (que es quan hostien, aquella bona gent) i això, certament, m'ha tranquilitzat, si això era possible en el marc d'una desorganitzada organització, entre els membres de la qual hi havia una sollerica, que m'ordenava contradictòriament avançar, aturar, fer via...
Sa qüestió, que no hem trobat relleu fins ben passat Urquinaona i desprès, uns carrers més envant, uns joves han pujat a un andamio davant l'atònita mirada dels picapedrers i han desplegat una pancarta en suport a en Tomas que crec que fa ja 17 dies que està en vaga de fam.
Desprès hem baixat per Arc de Triomf i quan arribavem al Parc de la Ciutadella he tornat amb na Patri cap a Cerdanyola, que ja hi havia gana.
L'experiència ha estat positiva i, tot i haver-me oblidat la càmera, vos deixaré unes fotos en les quals haureu de suposar (amb una mica de fe) que me veis, duia una jaqueta blanca.
I demà a les dues en sortir de classe, pitant cap al Prat per agafar un vol i a Mallorca fins dilluns.

Volem TDT en català

TELEVISIONS EN CATALÀ A TOT EL TERRITORI LINGÜÍSTIC

Com sabeu aviat arribarà la TDT que permetrà la recepció de més canals de televisió. Curiosament, l'arribada d'aquesta tècnica en lloc de proporcionar que les principals televisions en català es vegin a tot el territori lingüístic farà que cada cop quedin més empetitides i sense possibilitat d'anar més lluny de l'àmbit autonòmic o local.

En efecte, ja sabem que la reciprocitat en la recepció de canals entre Catalunya i el País Valencià és gairebé impossible en aquests moments.

A Catalunya del Nord tallen les televisions del Principat. Els acords entre Catalunya i les Balears seran de mínims i de la Franja de Ponent no se n'ocupa gairebé ningú.

Davant d'aquest panorama cal reaccionar ràpidament. En els pròxims mesos ens hi juguem molt. Necessitem un espai televisiu propi en català si no volem ser un poble i una llengua residual.

És per això que XARXA DE CONSUMIDORS AMB LLENGUA engega aquesta campanya, tot esperant la vostra col.laboració. Es tracta d'enviar una carta al ministre d'Indústria, Turisme i Comerç d'Espanya perquè ell en té la clau tècnica. D'altra banda, creiem que l'Estat ha de prendre cartes en aquest tema de les televisions en català i que no s'ha dedeixar tot a mans només a mans de les autonomies.

Si us plau entreu en aquest web:

http://www.indexcat.cat/somdeumilions/campanya.htm

Seguiu-ne les instruccions i envieu-la (és molt senzill només s'ha de posar el nom i l'adreça electrònica).

És molt trist que de 35 canals que hi ha a ca nostra a Mallorca, només IB3 estigui en la nostra llengua...

Paquet, orientació i urbanisme

No sé si vos enrecordareu però el curs passat, aquella no tan llunyana època en que aquest bloc vivia una etapa de modesta esplendor, en certa ocasió vaig narrar una histèria que anava d'albergínies i d'empreses de paqueteria ràpida. A n'es final les albergínies, que n'Aina va insistir per molt de temps en recordar-me que havien estat tant i tant bones, les varem tirar, del paquet d'aquesta setmana, segons les estimacions de na Marga, només s'haurà de tirar sa coca de trampó.
Vos explicaré, sa madona va fer es paquet desprs d'anar a recollir coses per Felanitx, i el va dur a Manacor, aprofitant per agraïr-li el seu esforç i la seva dedicació (especialment tenint en compte que com que ara només es permet una caixa per mes, s'ha de fer molt grossa i pesa molt), on, tot i que ella els va dir que era per rebre per la tarda, aquells ineptes li varen dir que ho havien posat i es veu que no fou així ja que quan jo era a classe me varen cridar i me varen dir que s'havia intentat entregar aquell paquet però que no hi havia ningú al pis. Me va dir, però, que m'ho durien aquell horabaixa mateix.
Jo, però, quan a les set i mitja no l'havien duit hi vaig tornar a cridar i aquella madona me va dir que no s'havien enrecordat d'enrutar-lo per aquell horabaixa i que el durien demà dematí a primera hora, suposant això que un servidor hauria de tornar deixar les dues primeres hores de Ciència de l'Administració.
Mentrestant aquell horabaixa havia vengut l'amo de Mercadona per entregar la primera compra feta via internet. Potser és més còmode però administrativament es un desastre per conèixer lo que he pagat per pis, per x3 i lo que ningú havia calculat, que s'havien d'afegir 7,20 € en concepte de transport.
Tot i que es vell m'havia menjat s'olla diguent que havia de reclamar per tot el menjar que s'hauria pogut fer malbé, no ho vaig fer ja que el missatger que va venir puntualment divendres era el de sempre i me va mostrar que al paquet posava "Entregar antes de las 13:30" i va afegir que ell ho sap que noltros els dematins no hi som i, per tant, si li hagués tocat a ell directament ens ho haguès duit s'horabaixa.
Sigui dit que del cabrit en vaig sopar ahir i n'he dinat avui i, encara que me va quedar una mica fat (hi vaig posar massa aigua) la carn era molt bona. El brou (caldu), encara tenia gel i li vaig donar un bull perquè sigui bo demà diumenge i, ja que hi era, m'en vaig beure dos bols i he de dir que, essent una cosa que a ca nostra mai he apreciat, aqui la vaig trobar deliciosa.
Per altra banda, ahir horabaixa vaig partir cap a la capital amb na Ruth i na Gemma (desprès s'hi afegiria el molt honorable president de l'ADUAB) per assistir a unes jornades d'orientació laboral de la ONCE.
He de dir que, i si mal no record, va ser la primera vegada d'aquest curs que anava en metro però bé, va ser tolerable.
La xerrada en si va ser menys pesada que la del curs passat. En aquesta ocasió hi havia un tipo que feia un modul de grau superior, un fisioterapeuta (un clàssic), un petit empresari i la directora de solidaritat de TMB. Aquest darrer cas va ser molt interessant i, crec jo, va donar una llicó de perseverància i paciència ja que ella va estudiar Dret i un master en dret esportiu per començar fent feina durant un grapat d'anys de telefonista a TMB fins que, a la tercera, va aprovar les oposicions de promoció i ha aconseguit el lloc ja citat.
Per altra banda, molt interessant l'speech de l'empresari que, de jove, va perdre la vista i, desprès de fer un curset d'ensinistrador de cans a Madrid, va comprar collars per a gossos per valor de 2000 € i va montar una pàgina web dedicada a la importació de collars i altres estris similars de mercats més avançats (EEUU i Alemanya) i els ven aqui per internet. Fa ja cinc anys que viu d'això i, segons em va comentar, de crear pàgines web no en tenia ni puta idea encara que, això si, sense parlar anglès haguès estat impossible.
I xerrant d'animalades, n'Obama, el moix més jove de per ca nostra, va ser atropellat aquesta setmana i sa madona, qui ho haguès dit, el va dur a n'es manescal que va dir que s'havia romput sa cadera i que, com que era molt jove, el tinguessin quinze dies amb una capsa alta que no poguès caminar molt però que, si no pixava, es tema seria més complicat. Seguirem des d'aqui s'evolució d'es moix negre.
Avui m'he tornat aixecar prest i he acudit al seminari de Cerdanyola, no se si haureu vist que ja he amollat un rollo similar a El Felanitxer, encara que no puc dir que hagi arribat d'hora i és que per problemes de claus s'ha hagut de canviar el lloc habitual i per tant he hagut d'anar més enfora. Pareix mentida que amb tanta gent del principal partit de govern municipal passi això...
S'ha parlat principalment d'urbanisme, la primera part ha estat hiperpessimista cosa que m'ha recordat a la vila, partint de la idea de que aquesta ciutat de recent construcció s'ha anat edificant sense cap tipus de visió global ni projecte de ciutat, cosa que l'ha fragmentada i n'ha dificultat la cohesió interna i, per tant, no ha permès crear sentiment de pertinença. Aquesta manca de previsió, a més, ha provocat endeutament i manca de sòl municipal.
No te, tampoc, centre històric (tal vegada això és positiu ja que implica que no hi ha bosses de pobresa ni barris degradats, cosa que a Felanitx no podem dir molt alt...) ni simbols que serveixin per crear imaginari col·lectiu (lo més històric és l'esglèsia neogòtica que no té més de 150 anys) i que per això s'ha de mirar al futur, cosint els distints pedacos i construint eixos vertebradors (rambles, vies verdes i vies cíviques) tot realitzant una interpenetració Cerdanyola-UAB, aconseguint, si pot esser, l'estació del TGV que no passa per dins Barcelona i d'altres projectes estratègics per tal d'esdevenir una polaritat metropolitana.
De totes maneres, i per resumir, s'ha posat ènfasi en el concepte de "musculatura social" que serveix per crear l'anomenat intelectual col·lectiu que, des de la participació democràtica, permet millorar el nostre entorn ajudant en la creació dels tres pilars del progrès municipal:
- Tenir un model de ciutat compartit
- Tenir certa base social a favor
- Tenir capacitat de lideratge.

Aqui aquesta musculatura podria ben bé podria estar representada pel CRICC i a Felanitx, perquè no, podria ser l'associació d'Amics dels Closos de Can Gaià o el bloc d'amics i amigues d'es Sindicat.

Ja m'he estès molt per avui. Crec que ho deixarem aqui.

Ja te cobren per anar a pixar!

Faltaba la tasa por ir al lavabo

El bajo coste impone sus reglas en la aviación - Ya se cobran cargos extra por llevar un bebé, portar una bolsa o reservar asiento - Los consumidores denuncian abusos

JAVIER MARTÍN 05/03/2009


-¿Pasillo o ventanilla?
Ojo con abrir la boca. Cualquiera que sea su respuesta le costará entre 5 y 60 euros, según la compañía.

-¿Cuántas maletas factura? ¿Sólo una?

El "sólo" no le exime de otros 15 euros.

-¿Le gustaría ahorrarse la cola?

El detalle tampoco sale gratis. Entre 5 y 12 euros más.

No es la tómbola ni la ruleta rusa, son algunos de los infinitos "extras" de las líneas aéreas para exprimir el bolsillo del viajero. Algunos obligatorios, la mayoría más o menos voluntarios. El afán recaudatorio no distingue entre líneas, pero las llamadas de "bajo coste" sorprenden por su imaginación para extraer del pasajero nuevas fuentes de ingresos. El penúltimo grito lo ha dado Ryanair. Su consejero delegado, Michael O'Leary, dejó caer en una entrevista a la BBC que estudia instalar en sus aviones aseos de pago. La justificación es, cuando menos, chocante: "Siempre estamos buscando vías de hacer los vuelos más baratos", explicó O'Leary. Preguntado por qué pasaría si algún pasajero necesita ir al baño y no lleva dinero, contestó: "No creo que nadie en la historia se haya subido a un avión de Ryanair con menos de una libra [1,10 euros]" (probable tarifa del aseo).

"Es una iniciativa condenada al fracaso", anuncia Antonio Escobar, presidente de SITCPLA, sindicato de los tripulantes de cabina de pasajeros, antes auxiliares de vuelo, personal sobre el que recae el objetivo de sacar el máximo jugo del pasajero. "Creo que Ryanair quiere hacerse publicidad; que un pasajero necesite ir al baño no es un tema de extras sino de la misma seguridad de vuelo, y con eso no hay que jugar".

El SITCPLA tiene afiliados de 21 compañías, muchas de ellas de bajo coste. "En estas líneas la rotación de personal es grande, las diferencias de régimen de trabajo y descanso entre unas compañías y otras, abismal; pero el límite está en jugar con la seguridad o con la atención al pasajero, misiones de los tripulantes de cabina". Escobar reconoce que en los chárter siempre hubo una tendencia a intentar desnaturalizar la profesión. "En tiempos de Viva Air rifaban viajes y British Airways cobraba el sobrecargo por ofrecer a la gente pasar de una clase a otra. Todos los intentos fracasaron al poco tiempo", recuerda.

Baladronada o no, la iniciativa de Ryanair no es tan descabellada. Acaba de anunciar que a final de año no tendrá ningún mostrador de facturación en los aeropuertos. "Es la salida natural cuando sólo uno de cada cinco pasajeros factura maletas", según O'Leary. Cualquiera se atreve. "Recientemente hemos subido las tarifas a los clientes que facturan en el aeropuerto en lugar de en la web", declaró al diario The Telegraph. Volar con maletas puede ser causa de tu ruina, dependiendo de la compañía. Hay extras por exceso de peso y exceso de tamaño. Una mala combinación de ambos conceptos puede acarrear un plus de 300 euros (si es tu primera maleta; si es la tercera, véndete la casa).

En la escalada de Ryanair por añadir extras o, en lenguaje de O'Leary, "abaratar los vuelos", a la bolsita con las compras del duty free se le carga una tarifa de 28,50 libras (32 euros), a no ser que quepa en el bolso. La ley cae de su parte: sólo se permite embarcar con un objeto de mano. El periódico y el libro ya son dos.

-¿Quiere reservar su asiento con 24 horas de antelación?

El "no" le costará peleas de última hora; el "sí", otro extra, unos 20 euros en el caso de Air Canadá. Eso sólo garantiza que tienes el asiento que deseas, pero no espacio para dejar tu bolso encima de la butaca. Eso se evita entrando pronto a la cabina. Para ello Easyjet se inventó el Speedy Boarding (en Ryanair, Priority Boarding), el abordaje rápido, o, realmente, ¡al abordaje! Cuesta entre 5 y 10 euros.

La tarifa no cubre la tranquilidad. Hay que estar en la cola antes de que comience el embarque, rezar para que no se les haya ocurrido lo mismo a 60 personas (número límite) y, finalmente, que el traslado al avión no sea en autobús. En ese caso, la compañía que te ha cobrado se lava las manos. La finalidad del Speedy Boarding es elegir el mejor asiento, es decir, el de más espacio, y de éstos, según el modelo de aeronave, hay una docena como máximo.

La escalada para cobrar afecta a todo tipo de líneas en Estados Unidos; en Europa aún hay una línea divisoria entre líneas de bandera y de bajo coste.

El pasado año, las compañías baratas transportaron a España 149,5 millones de personas, el 48% del turismo que eligió este transporte. De ellas, 57,5 millones en Ryanair y 44,6 millones con EasyJet. La línea del grupo Iberia, Clickair, con 6,3 millones de viajeros, es la primera spanish low cost. "Nacimos para dar un punto más de servicio al viaje de negocios", explica la portavoz Ana Fernández. Por eso entre los extras hay uno de 30 euros para mantener vacío el asiento de al lado (en Vueling, 25 euros), y otros 10 por elegir pasillo o ventanilla. También se premia al pasajero sin maleta, o lo que es lo mismo se penaliza al que factura: 20 euros en aeropuerto, 10 online. Algo que, según la Unión de Consumidores de España (UCE), es ilegal.

El verano pasado la UCE denunció ante las autoridades de consumo a trece compañías que cobran por facturar equipaje. Según la Ley de Navegación Aérea de 1960, el precio del billete incluye viajero y maleta, con los límites de peso y volumen fijados. Las 13 compañías denunciadas son low cost.

En Estados Unidos y Canadá la política de extras se extiende a todas las líneas y con tal variedad de argumentos que el billete es lo de menos. Allí nada es gratis, ni llevar al bebé en brazos (Delta Airlines cobra hasta 100 euros) ni a la mascota (175 en United, por los 20 de Ryanair o Clickair). A veces el plus es por la subida del combustible (¿no se han enterado de que ya ha bajado?) o la reforma de un aeropuerto (¿rebajan en los que te pierdes?). Mandar a un menor sin acompañamiento cuesta unos 80 euros en American (30 euros en Clickair).

"El futuro, admitámoslo, es de las compañías low cost. Tienen una gestión eficacísima y cada vez van a tener más poder", reconoce Tomás Mazón, profesor de Sociología del Turismo en la Universidad de Alicante. El pasado miércoles le tocó sufrir en carne propia la eficacia de un vuelo de bajo coste. Viajó de Alicante a El Algarve (Portugal), pasando por Mallorca. "Pese a ser un vuelo por la península Ibérica, todos los mensajes fueron en alemán. El personal trataba de venderme cantidad de cosas. Como no entendía nada, conmigo no tuvieron éxito".

Antes o después, cae un plus en el billete. Si pagas con tarjeta de crédito -prácticamente imposible hacerlo de otra forma en Internet-, lo normal es que suba la factura final un 3%. Los 10 centímetros más para tus piernas cuestan entre 12 euros y los 109 de Jetblue o United Airlines, las más sobresalientes en este apartado (12 euros en el caso de Clickair). El viajero, que no es tonto, ya ha hecho sus cálculos: "Si me cobran diez libras por estirar mis piernas", escribe un joven en un foro británico, "y sólo una libra por utilizar el baño, está claro dónde pasaré el tiempo en mi próximo vuelo".

Pese a los extras, pese a las denuncias de los consumidores, el éxito de las low cost es arrollador. Muchas de estas compañías cerraron el año con una media de ocupación superior al 80%.

"Antes la estancia era barata, pero el vuelo caro; ahora las dos cosas son baratas", advierte Mazón, que da un dato escalofriante para la salud económica del turismo español. "En 2007, el 65% de los turistas que llegaron a Valencia no se gastó ni un euro en alojamiento. Los vuelos de bajo coste hunden el producto: un turista que no gasta, pero que llena las playas, colapsa las infraestructuras, consume agua, electricidad y genera basuras".

Pero ése no es el problema del viajero, que busca volar barato y con rapidez. Las probabilidades de que un vuelo salga y llegue a la hora son prácticamente nulas. La estadística oficial dice que en Iberia, por ejemplo, sólo el 15% de los vuelos llega con retraso, pero el concepto "puntualidad" en la aviación comercial es diferente al que existe en el resto del mundo. "On Time" se extiende hasta los 15 minutos de retraso, por ese tiempo el tren AVE te devuelve tu dinero.

Por módicos precios, las compañías ofrecen seguros de viaje. El de EasyJet cuesta nueve euros. Es tentador, pero leyendo la letra pequeña se observa que si el avión se retrasa 12 horas -algo rarísimo, teóricamente- la compensación es de 30 euros, lo que da que pensar.

Excepto al pago con tarjeta y al plus de aeropuerto, a la mayoría de las opciones se les puede decir que no antes de dar la conformidad a la compra del billete. Antes de aceptar, te recuerdan el daño que le vas a hacer a la capa de ozono y para enmendarlo lavan tu mala conciencia con un donativo. A partir de 2,10 euros en EasyJet, a partir de uno en Clickair. Si te arrepientes de todo, Ryanair ofrece la posibilidad de cambiarte el billete hasta cuatro horas antes del viaje. Por sólo 100 euros, probablemente más que un billete nuevo.

A la espera de que Ryanair implante el bonopis, el premio al plus más surrealista lo ostenta Air Canadá. Si un vuelo de su aerolínea llega tarde y tú, sufrido viajero, pierdes la conexión, no te preocupes, Air Canadá te buscará dónde cenar y dónde dormir esa noche... si antes le has pagado 15 euros por haberte dejado colgado. De aquí a que cobren por no estrellarte sólo falta un paso.
Consejos básicos

- Antes de comprar un billete aéreo, de bajo coste o no, hay que informarse de vuelos y tarifas. Son muy útiles las páginas de comparación de tarifas como www.terminala.com www.atrapalo.com

- Al contrario que antaño, los vuelos de última hora son carísimos. En las líneas de bajo coste cuanto antes se reserva es muchísimo más barato, pero también más posibilidades hay de que surja algún inconveniente. Es básico leer las cláusulas de modificación de billetes, ya que los recargos pueden ser superiores al ahorro que se pretendía.

- Para saber cuáles son los mejores asientos del avión es imprescindible visitar la página www.seatguru.com. Tienen todos los modelos de aparatos y clasifican las butacas hasta por su peligrosidad en caso de accidente. En inglés.

- Los extras, pluses y recargos que aplica cada compañía por los más variados conceptos están detallados en www.airfarewatchdog.com. Se ocupa casi en exclusiva de las líneas de Norteamérica y está en inglés, pero es muy ilustrativa.

- Conserve siempre los resguardos del billete, del embarque, de los e-mail, cualquier papel que pruebe que ha pagado por volar, o por intentarlo. A menudo es la única prueba física, y servirá para reclamar después ante las autoridades u organizaciones de consumidores. En según qué aeropuertos es muy difícil hacerlo y no siempre resulta eficaz.

P.S.: Per Setmana Santa vaig a Madrid, amb RYANAIR!

El bus

Feia temps que no escrivia res queixant-me del mal servei de Sarbus, ara que hi pens tapmoc son freqüents les meves histèries més quotidianes, però és que aquest curs generalment hi vaig a peu. Avui però tenia una hora de classe de nou a deu i desprès dues de buides així que, els minuts que he perdut entre el m'aixec o no m'aixec m'han fet falta desprès, quan he decidit que hi anava, i he vist que a peu hauria de còrrer per la qual cosa m'he disposat a agafar el bus de menys quart.

Aquest bus, però, pareix esser que és fictici i només el veu qui te molta fe i creu en els miracles perquè jo, que he esperat de les 8:35 fins a les 9:05 per pujar a un bus, no l'he vist.

Desprès, a damunt, has d'anar dret i ben estret per, quan arribes a veterinària (aqui ja m'és igual perquè havia decidit que ja no aniria a classe perquè eren i quart passades) sa madona aquella te diu que va "retrasada" i que "los que no iban al hotel que subieran al coche de detrás". Batuadeu y yo también que voy retrasado que no he podido ir a clase, Cristo!

Sa qüestió, que m'ha passat lo pitjor que me podia passar, aixecar-me d'hora per no anar a classe... Bé, desprès en tenc de 12 a 15 però vaja.

Quinieles a Euskadi

Tot i que ja és tard, i demà dematí serà molt d'hora, no volia anar-me'n a dormir sense deixar escrita una primera, encara que superficial, reflexió electoral.
A Galicia el cas és més senzill ja que Fraga en el seu temps ja s'en va encuidar d'inserir una barrera d'entrada que impedeix a totes les forces polítiques que no arriben al cinc per cent dels sufragis entrar al parlament. Tot i que l'anomenat bipartit va prometre que ho suprimiria, no ho ha fet i potser això, què (això és política ficció) haguès permès l'entrada d'una força política com és Esquerda Unida, una opció d'esquerres no desgastada per la pressió mediàtica ni per l'exercici del govern, que haguès tingut possibilitats d'entrar i per tant així de formar un tripartit a la catalana. No ha estat així i l'electorat d'esquerres, sempre més tendent a l'abstenció i més encara si l'esquerra ha estat governant, s'ha vist superat en nombre per la mobilització de la dreta per recuperar el territori perdut. Així de simple encara que no per això em deixa de sorprendre.
A Euskadi la situació és més complexa. Partint de la base de que els tres territoris es reparteixen 25 diputats cada un tot i la diferència entre la població que fa que a Àlava (una provincia on el vot espanyolista sempre tira molt) treure un diputat sigui més fàcil que a les altres províncies. Segons he llegit al blog de n'Escolar el darrer escó per aquesta provincia ha passat del PSOE a EA per tan sols 8 vots, fent així que el "front nacional" hagi de sustentar-se en un hipotètic tripartit defensor de la pàtria i la nació "unidad de destino universal", com deia aquell. Desconec si els vots d'emigrants han estat ja dipositats a dins les urnes o si encara estan per comptar. Si es dona el segon cas, els vots alavesos poden ser decisius ja que del darrer diputat per Àlava depén en gran mesura el tripijoc d'aliances que, si no varia la cosa, crec que està en 37 per als nacionalistes bascos i en 38 per als nacionalistes espanyols. Ja veurem.
El que m'ha cridat més l'atenció en aquestes eleccions el PP no ha dit allò típic de que "ha de governar la força més votada" ni allò de "s'ha d'evitar el xantatge de les minories nacionalistes". I és que clar, quan la minoria nacionalista és espanyolista, ja els hi va bé.
Jo, encara que el PNV sigui de dretes, quasi m'estim més que governi aquest amb Aralar, EA i Ezker Batua, ja que pens que pot fer més política d'esquerres que no pas el PP amb el PSOE (partit que de socialista i d'obrer només en té el nom). Aqui m'agradaria afegir, però i encara que pugui sonar contradictori, que l'electorat de l'esquerra transformadora (EB) potser no ha entès el pacte amb la dreta i aqui radica el descens del vot del partit liderat per Madrazo encara que, crec jo, ha perdut proporcionalment més escons que vots.
No voldria estar, per altra banda, dins la pell d'en Patxi Lopez que haurà de comptar amb el suport de PP i UPyD, cosa que provocaria una situació inversa a la de Catalunya, ja que el PSOE, enlloc d'estar anclat al regionalisme i a l'esquerra, es veurà empès cap al centralisme de FacineRosa Diez (ja ha parlat de suprimir el concert econòmic basc, cosa que ni el Caudillo va gosar fer en la seva totalitat...). En aquest sentit he de dir, encara que molta gent s'en rigui, que aquest panorama d'unió "constitucionalista" cada dia, com a Navarra, s'apropa més a l'escenificació de la Tercera Restauració Borbònica en el marc d'una democracia en que 100.000 persones no s'han vist representades a les urnes del Pais Basc, cosa que, entre d'altres, ha propiciat (o propiciaria) el pacte espanyolista.
Sigui com sigui, no s'ha de descartar (jo la veig probable encara que en ciència política vaig estudiar que les majories qualificades no acostuemn a sortir) l'opció de pacte PNV-PSE amb la lehendakaritza repartida a dos anys per hom. Això, per una banda, permetria mantenir els vots del PNV a Madrid, sinó hauria de cercar noves aliances i ja se sap que, especialment per temes econòmics, el PSOE confia més en la dreta, com en el cas dels Pressupostos d'enguany (a més ara el BNG no es veurà tan condicionat en votar amb el PSOE).
Per altra banda, i relacionant-ho amb Catalunya en que cada vegada està més aprop l'opció de la Sociovergència (ja se que el PNV és diferent de CiU), també ho veig factible. Com a mínim més que amb el PP en que, programàticament, la majoria serà possible però l'acció de govern serà o bé una cessió a les exigencies de la dreta més radical o simplement impossible.
Bé, sigui com sigui, i si la cosa segueix així com està, jo hi veig dues opcions. La primera és la de la majoria qualificada PSE-PNV i la segona és la Santa Aliança o Tripartit Espanyol (PSOE-PP-UPD, no entrant aquests dos ultims al govern) encara que tampoc en descartaria d'altres potser més estrambòtiques però que també serien una mena de fórmula catalana pactant el PSOE amb els nacionalistes d'Aralar i d'EA i amb els ecosocialistes d'EBB. Qualcú fa apostes?

Portocolom, un racó amb història

"Estamos que lo tiramos, señoras!"... Un altre video, aquesta vegada d'es port a Thalassa.