dissabte, 3 de setembre del 2011

Pregó del Coso 2011

No he pogut resistir la temptació d'inserir en aquest bloc del magistral pregó del COSO d'enguany dirigit per Bartomeu Mestre (Balutxo) amb la finalitat de fer difusió d'aquesta imprescindible obra d'ironia felanitxera. Ja sé que no deixa de ser un guió però, malgrat això, no té desperdici.

AL CADAFAL, A MÉS DELS MICROS, HI HA AL FONS UN PENJAT amb la cara de l’Illa de Mallorca. ENMIG DE LA PLAÇA TAMBÉ HI HA PENJAT UN MIDEL-MAN EN PEDAÇ (amb una traca al cul)
PRESENTADORA (A): Això era i no era... 16 jutges d'un jutjat, mengen fetge d'un penjat...

PRESENTADOR (B): ...si el penjat es despenjàs es menjaria els setze fetges dels setze jutges que l'han jutjat!
Arriba el bus amb futurama. Baixen tots del bus amb Calling mars. Escenifiquen l'arribada més o menys com la descriu en Joan de Son Suau. Dos “extraterrestres” pugen a l'escenari i fan com qui recull terra damunt d’un paper de plata. Fan capades als del bus... Els del bus fan un gest d'aprovació amb el cap. Mentre, la veu explica la història:  
A: Cada un dels 16 jutges amagava un terrible personatge que afectava la calma dels habitants d'aquesta illa. Tots i cada un d'aquests setze jutges eren considerats uns extraterrestes! 
B: Ep!, i eren persones idèntiques a noltros, tu! Ben igual! Ben igual! Ben igual!
A: Si, talment, talment! Però sabeu com així semblaven extraterrestres? Perquè no miraven pel poble. Estaven guiats per l'interès interessat del pirata Joan March, en Verga, i d'altres lladres corruptes i vàndals més moderns que, seguint el seu exemple, es volen aprofitar sempre de la nostra illa i dels seus habitants!
(Quan acaba aquest relat els jutges fan d'Inhumanos)
Després, puja el primer jutge, el rei, a l'escenari. Els presentadors canten: “Si el rei vol corona... que vengui a Felanitx”. El Rei va al micro i fa com que començar un discurs: Felanitxeros, españoles todos: es para mi un motivo de honda satisfacción... (els presentadors li peguen una empenta i el fan fora).
B: Això era un rei
que pelava faves
i li queien ses baves
a dins un ribell!
A: Poca feina i ben pagada!
I qui paga és la suor
del pobre treballador
que no menja ni arengada! 
B: Si el borbó vell fa la pell
comandaran les infantes
que com a bones bergantes
fan tanta feina com ell.
...I, a tot això, què hi diu sa quica? 
A: (animant el públic a cantar amb ella): I sa quica diu que no! Visca la revolució!

Mentre puja
el segon jutge, en Coserra 
A: El rei que pelava faves
tenia a l'illa un virrei
tan pijo-carca com ell,
tots dos estirats com raves!

COSSERRA: Català? En la intimidad!
Llibres? En modalidades!
Càrrecs? Per les amistades!
¡Que viva la austeridad!

B: I sa quica?
A: I sa quica diu que no! Visca la revolució!

Puja el tercer jutge: en Delgadito. Sona Delgadito

A: Va prendre l'apotecari
un amant amb el nas gros
(bilingüe només un tros)
per passar amb ell el rosari!

DELGADITO: ¡Catalan no! ¡Mallorquino!
Eres de Muro? Murero!
De Llubí? Pues Lubinero!
De Menorca? Menorquino!
A: Sí, clar! I faraonense des Faraió! Quin exèrcit d'ignorants! Presumeixen de bilingües i sols tenen una llengua!
B: N'hi ha que més valdria que es mossegassin l'idioma! Més que bilingües són bífids!  
DELGADITO: Vamos niños y niñitos,
tenemos que practicar
y después... a merendar
de guisantes verdes fritos!
A i B (cridant mentre el foragiten): QUE PUTAS DISSES PERÓ 
A: Pésols en Catalinero!
Estirigassons aquí!
Xítxeros a Santanyí!
Guisantes és forastero!
B: La nostra llengua és galana,
honra de la Humanitat!
Volen desfer la unitat
de la llengua catalana!
A: I sa quica diu que no! Visca la revolució!

Puja el quart jutge, [M] representada per una verge:  
Masturbatione! Molto espirituale! Masturbatione a duo...
A: Aquest exèrcit d'ignorants s'agrupaven en una associació anomenada (cír)CULO balêá i agafaven l'accepció 3 de la Real Academia Española y olé on diu que “balear” vol dir: tirotear o disparar balas sobre alguien o algo. I sense cap mirament, amb una pistola SALOM-ònica, dispararen contra les veus del poble, veus com Som Ràdio, Ona mallorca i TV[M] amb la intenció que tots miràssim i escoltàssim la COPE, VEO 7, INTERECONOMIA, Radio Maria... Sona María, María...
B: En aquest exèrcit de malintencionats hi havia el papá-bitxo d'un que fugia en moto per no sentir els dois que deia son pare. Dois tan grossos que pareixen “treis”!
Puja el cinquè jutge: Papa-Bitxo va al micro i fa de moto: BRUM! BRUM! BRUM! Que bonita sería Mallorca si no fuera por los mallorquines!
Ya lo dice Midel-MAN: a los mallorquines hay que meterles un cartucho por el culo! Tenemos “une llengo”. Los catalanistas nos quieren poseer. Somos baleares y españoles. Somos héroes y conquistadores y no vulgares payesotes o ganaderos!
Quan es retira el Papa-Bitxo, sona Mamá Chicho...
A: Als ramaders i als pagesos
els hi han pres les subvencions...
B:...així ens toquen els collons
per donar gust als burgesos!

Puja el sisè jutge: l'agricultura i canta o recita:
Dones que no teniu pa
i als fills dau fiques seques
això són les paperetes
que vos donaren ses dretes
quan anàreu a votar!
A: Les vaques no eren les úniques a les que munyien, perquè tothom anava mal munyit i ben eixut! Aquesta illa, a més de ser la terra més espoliada amb imposts del món, també tenia el partit més corrupte del món. Tothom aferrat a la mamella i xuclant-nos la sang!
Puja el setè jutge: la Corrupció, i canta:
El dinero en el despacho
me enseñó que mi destino era robar y robar
(tots: Robar y robar! Robar y robar!)
Matas me enseñó primero
que no hay que tener dinero
solo hay que saber robar.
(Convidant el públic a cantar: Robar y robar! Robar y robar!)
B: El President imputat,
la presidenta imputada...
Vatualmón quina putada
i el pobre poble EMPUTAT!
A: I sa quica diu que no! Visca la revolució!
Puja el vuitè jutge: una alt càrrec. Al seu costat hi ha una gogó que no fa res més que dir que sí amb el cap, allisar-li el pel... i ballar.
Sona A todos los cerditos les gusta la corrupcion
B: Ja se sap que a la vila el més boig sap arreglar els rellotges que fabrica el més viu dels manacorers! Però sempre n'hi ha que han de partir cap a Campos i, si tampoc no els volen allà, han d'anar fins a Ciutat i, si allà tampoc no les volen... els envien a Consell. Ai no! Al Consell! Al Consell Insular! A Mig ambent – com diuen –, perquè una cosa és Menos de medio ambiente i una altra MENOS AMBIENTE DE MIEDO!
(L’alt càrrec en sentir-ho bota d'alegria i es posa a fer rotlet amb la gogó):
Al ruedo de las patatas, pum!
Comeremos ensaladas, pum!
Con patatas y limones, pum!
Como comen los señores, pum!
Anué! Anué! Sentadita me quedé!
(cauen de cul)
Puja el novè jutge: “Instàncies a rompre i de franc”. Amb els presentadors i amb la música de LA GAVINA de Marina Rossell, canten:
(i B): Oh! Gavines robadores
que per la Vila volau...
donau-nos llicències d'obres
(millor si ens les regalau!).
Generoses concessions
donades totes a dit,
i si no sou del partit
vos cobraran comissions!
Mentre canta, el jutge reparteix paperets entre el públic que diuen: PERMISO PARA TODO PARA NUESTROS AMIGOS! PROHIBIDO TODO A NUESTROS ENEMIGOS
Puja el desè jutge: ModelDeFestes i diu:
Estic fins a sa fufa d’haver d’escoltar sempre les mateixes cançons a les festes!
Canta: Help! Ayudame!
Aquí només té bo per tot el nebot del secretari!
Anima el públic a cantar 
B: Que te pareix, secretari?
Si un pot anar confiat
amb un poble que s'ha armat
a favor del seu contrari!
A: I sa quica diu que no! Visca la revolució!
Puja l’onzè jutge: el PatrimoniVenal i diu: Les festes ja no són, com un temps, un matrimoni avingut. Ara són un patrimoni! Un patrimoni decadent. Clar que a Felanitx ho tenim tot! Tenim un sindicat: VENAAAAAL! Tenim un castell: (fa el gest de convidar el públic a respondre) VENAAAL! Tenim cases buides: VENAAAALS! Tenim casals i palaus: VENAAAAALS! Tenim La Providència: VENAAAAAL! Ai no! Que ja l’hem venut! Tenim l'Hospici: VENAAAAAAAL! Tot venal que bota! Tenim en Timoner (a cantar: Timoner! Timoner! Timoner!) Tenim els Cavallets (Cavallets! Cavallets!...).
Puja el dotzè jutge, L’AiguaDelPort amb un tassó ple de qualque cosa obscura. En Cosserra també puja, li agafa el tassó i diu: BEU SÀ! BEU SÀ! BEU SÀ! Es pega un cop al pit, riu i diu: ERA UN XIST. ERA UN XIST MEU! Es beu el tassó i fa com que li pega un atac i cau fulminat. Els altres jutges criden: MORTA NA LINDA!
L’AiguaDelPort diu: El Port de Felanitx entrarà al Guinnes! Hem fet passar a la història la tradicional fórmula de dues parts d'hidrògen per una d'oxígen, tan vulgar, de l'aigua incolora, sense pudor i sense mal gust. Gràcies a EDAM (Encantados De Agua Marrón) la nova fórmula és: calç, calç, un poquet d'humitat, més calç, més calç, calç humida... i merda! Molta de merda!  
A: I sa quica diu que no! Visca la revolució!
Puja el tretzè jutge: PortoColomenperilldemort:  
Portocolom patrimoni de l’humanitat!!
això deien abans que arribes en Fiol,
fent-ne de ses seves en el seu Port privat
ciment i pantalans fins que tots acabaren de dol.
Tancaren l’accés a la mar
per fer caminar per l’ombra des tamarell
que no serà així per una autoritat
que hi podran passar, però s’hauran de posar capell.
De palla o de tela o amb s’escut des ocells.
Port Oohhh Colón, un temps tenia aigua, crancs i peixets, però un dia es va decretar la llei de la selva! A cada cocó de més de 2 litres d'aigua: un amarrament d'una zodiac.
Si hi caben 5 litros, dos, tres o quatre pantalans.
Més de donze litres, serà venal·l.
Patètics, imbècils! Que no veis que això es progrés!
Pantalans, glamour, llates i fierros
Que arribin aviat,
Així serem patrimoni de la humanitat!!
I recordau: Mañana en megaconstrucciones mi Puerto de PortoColom! De Felanitx al Rivetó!
Fa com qui parteix, però torna enrere i assenyalant la gent diu:
I me don de baixa del Felanitx perquè sou tots uns imbècils!
A: I SA QUICA DIU QUE NO! VISCA LA REVOLUCIÓ
Puja el jutge catorzè: XiringuitoCalaFerrera:
Amb embulls han concedit,
el bar de Cala Ferrera
i no volen tornar enrera
lo que han donat amb el dit
Algú es pot preguntar:
qui pagarà tal desfici?
Coneixen bé el seu ofici
els qui es dediquen a untar!
Així que qui pagarà
la multàrria serà el poble,
la gent més pobre i més noble
que mai no s’apagarà!
A: I SA QUICA DIU QUE NO! VISCA LA REVOLUCIÓ
Puja el jutge quinzè: SGAEiSIMONET:
Som es jutge cobrador del festival
Música o melodia qualsevol
que soni en format digital
ha de passar pes " CANON"
i pagar a la Societat General
l'obligació de ser autor espanyol
Sa puta propietat intel·lectual
de l'ASGAE negoci cultural
ha considerat il·legal
la reproducció parcial o total
de peça musical, audiovisual o teatral 
sota amenaça de l'Audiència Nacional
No volen que siguem pirates!
Aqueixa banda de rates
que aspira al negoci global
Que passin pel "forat central"
del difunt Caudillo i General.
Aquí no pagarem cap animal
i menys als vestits amb corbates 
Sempre i haurà un alè
dins el refugi digital
per ser bon felanitxer
sa llei t'ha de ser ben igual.
I d'aquí, de davall el xal
me trec un top-manta CD
que no el podrà aturar ni na Sindé
Estimat a processons
St. Agustins i foguerons...
Un músic professional
que sempre estirà al·lotons
d'aquells que se'n diu "de carrer"
D'aquí li agraïm seva tasca social
Felanitxers escoltau!
Compartir és el que ha d'esser
No els pagueu!
Que el poble que canta és content
i el poble que conta és esclau
Idoi jau!
Es destapa la camiseta que diu Simonet! i tothom canta: Simonet! Simonet! Simonet! De fons, se sent repicar tambors (del CD).
Compareix el jutge setzè: les JMJ i, fent de gogó amb pompons, fan cridar a la gent eslògans papals:
* Esto es un desmadre queremos padre y madre!
* Benedicto! Equis! Uve! Palito!
* Somos drogaditos del papa Benedito
* La droga mata! La mata droga! La droga mata! La mata...
...
DE COP SE SENT UN GRAN TRO! Enmig del fum apareix el Papa. Tots els jutges (i gogós) s'agenollen i es posen a cridar: MIRACOLO! MIRACOLO! TOTUS TUUS! TOTUS TUUS!
El Papa va al micro: Totus meus! Totus meus!
Veniu aquí jovenel·los
vos donaré caramel·los
si vos posau als meus peus.
Tant si ho heu fet amb infants
com amb nins un poc més grans
tots els pecats vos perdon...
si no ho heu fet amb condom!
B: Que és això que diu de condom? Algú ho sap?
A (cantant): El condoni e un tubo di goma
que se pone en la punta di pol·la
e per molto qui fol·la e qui fol·la
la lette non col·la, non col·la!
La gent comença a protestar. Tots els jutges es revolten. Ha de sembla un caos, però els crits han d’estar ben repartits i ordenats per tal que s'entenguin: VISCA L'ANTICRIST! ARRIBA LA FI DEL MÓN! PENITÈNCIA! PIETAT! RESIGNACIÓ! CONFORMITAT! PERDÓ! PERDÓ!... PROCESSONS! (fan cridar al públic: PROCESSONS! PROCESSONS!

El Papa i el Rei, agafats del bracet i al costat de la Quica, es posen davall el pali. Se sent el CD amb la batucada d'en Simonet i comença la processó. Tots els jutges, rere el pali, fan la volta a la plaça de s’Arraval. El rei saluda girant la mà, el Papa beneeix la gent. Des de l’escenari, els presentadors resen, davant davant, un rosari irreverent i la gent respon
A. MASTURBATIONE!
Tothom: Ora pro nobis!
B. MASTURBATIONE DIGITALE!
Tothom: Ora pro nobis!
A. MASTURBATIONE MANUALE!
Tothom: Ora pro nobis!
B. MASTURBATIONE TUTTI QUANTI!
Tothom: Ora pro nobis!
A. MASTURBATIONE TUTTI FRUTTI!
Tothom: Ora pro nobis!
B. MASTURBATIONE COL·LECTIVA!
Tothom: Ora pro nobis!
A. MASTURBATIONE GENERALE!
Tothom: Ora pro nobis!
B. MASTURBATIONE CAPITANE GENERALE!
Tothom: Ora pro nobis!
A. MASTURBTIONE CARDENALÍTTIA
Tothom: Ora pro nobis!
B. MASTURBATIONE ANDANTE MODERATTA!
Tothom: Ora pro nobis!
A. MASTURBATIONE MA NON TROPPO!
Tothom: Ora pro nobis!
B. MASTURBATIONE ALLEGRO VIBRANTE!
Tothom: Ora pro nobis!
A. PRESERVATIVO DESCOMUNALE!
Tothom: Ora pro nobis!
B. PRESERVATIVO FORADATTO!
Tothom: Ora pro nobis!
A. EIACULATIO!
Tothom: Ora pro nobis!
B. EIACULATIO RITARDATTA!
Tothom: Ora pro nobis!
A. EICAULATIO ANCORA PIU RITARDATTA!
Tothom: Ora pro nobis!
B. NONE EIACULATIO!
Tothom: Ora pro nobis!
A. EIACULÀTIO PRECOX... AAAAAAAAI!
Tothom: Ora pro nobis!
B. COITUS INTERRUP.... TUS!
Tothom: Ora pro nobis!
A. FORNICATIONE!
Tothom: Ora pro nobis!
B. FORNICATIONE MAJESTUOSA!
Tothom: Ora pro nobis!
A. NOVA FORNICATIONE ANDANTE MODERATTA!
Tothom: Ora pro nobis!
B. FORNICATIONE POSTERIORI!
Tothom: Ora pro nobis!
A. FORNICATIONE VIBRATTO!
Tothom: Ora pro nobis!
B. SESENTA E NOVE!
Tothom: Ora pro nobis!
A. ANNUS HORRIBILIS!
Tothom: Ora pro nobis!
B. ANNUS LINGUAE qui tolis pecata mundi
Tothom: Ora pro nobis!
A. INTENTO FRUSTRATTO (GATILLATZO!)
Tothom: Ora pro nobis!
B. PECATO SÚBITO!
Tothom: Ora pro nobis!
A. PROFANATIONE PROFONDÍSSIMA!
Tothom: Ora pro nobis!
B. IRREVERENCIA SUMMA!
Tothom: Ora pro nobis!
A. PENE, PENE, PENE... TRACCIONE!
Tothom: Ora pro nobis!
B. DESVIRGATTIONE FRACASSATTA
Tothom: Ora pro nobis!
A. BOCATTO DI CARDINALE!
Tothom: Ora pro nobis!
B. ESCANDALO PAPALE!
Tothom: Ora pro nobis!
A. UNA ALTRA MASTURBATIONE!
Tothom: Ora pro nobis!
Els jutges, mentre fan la volta, fan resar “l’ora pro nobis” a la gent, reparteixen el full amb la lletra de l’Himne de Felanitx i tornen a l'escenari.
Puja na Bàrbara a dirigir l'himne de Felanitx.
En acabar l'himne, es clou el pregó:
A: I, per enguany, s'ha acabat
si vos ha agradat la història,
conservau-la a la memòria!
Setze jutges han parlat...
B: ...menjant fetge d'un penjat.
Ara rodam clau als panys
i a la presó els qui hem jutjat!
Tots els jutges, junts, a l'escenari, amb els presentadors:
Visca la Quica! Molts d'anys! 
Es cala foc a la traca del Midel-Man! I els jutges davallen i, ja amb la gent, criden: QUE BOTI FELANITX!

THE (amb mel, llimona i sucre) END!

divendres, 29 de juliol del 2011

L'ofensiva castellanitzadora i el neogonellisme

Ja fa temps que es veia venir. La deriva espanyolista del Partit Popular a les Illes Balears no era només una tàctica electoralista per maximitzar el seu nombre de vots sinó que des del primer dia es veu reflexada a l'acció del nou govern.
La mesura que a dia d'avui ha aixecat més suspicàcies ha estat potser la supressió de l'obligatorietat de conèixer català per ser funcionari a les illes Balears. Aquesta és una mesura que al meu entendre va adreçada a a aconseguir la castellanització demogràfica que pretenen els uniformitzadors espanyols però els seus efectes pràctics aniran molt més enllà. Així, aquell PP que com a la resta de l'Estat es presentava, i ho segueix fent, com a magic i únic salvador de l'atur i altres mals provocats per la crisi internacional; afavorirà una autèntica avalantxa de funcionaris de la resta de l'Estat, que acudiran a el que des de fa dècades sembla ser el nostre arxipèlag per una immensitat de peninsulars, una espècie d'El Dorado al mediterrani; fent més difícil l'accés dels balears a les places de funcionaris de Balears.
Amb aquesta situació, ens trobarem que en aquests anys que vendran (que tot i que el PP hagi guanyat les eleccions hi seguirà havent crisi), es convocaran arreu poquíssimes oposicions per cobrir places de funcionaris i, a les nostres illes, la gent d'aqui haurem de competir amb castellans, andalusos i manxegs que, tot i que siguin bons professionals i millors persones, desconeixen per complet la llengua i la cultura del pais.
Un exemple que se m'acud és el d'una persona major mallorquina que ha d'anar al metge i que aquest, tot i tenir una plaça de funcionari en propietat la qual pagam entre tots, no pugui atendre el ciutadà en mallorquí. Això no està bé, jo no dic que per als treballadors interins o eminències molt excepcionals (que tanmateix no es voldrien sotmetre al règim funcionarial) s'hagin de tenir requisits de català però en canvi una persona que té un lloc de treball per a tota la vida hauria de conèixer i emprar la llengua que en aquell indret hi és pròpia.
Més greu és aquesta situació si tenim en compte el caràcter que tenim en la nostra àmplia majoria els mallorquins i que ens fa "girar la llengua" amb molta facilitat, afavorint d'aquesta manera el monolingüisme castellà, que provoca que els autèntics bilingüistes siguem els catalanoparlants enfront dels falsos bilingüistes que, en la seva majoria, acostumen a xerrar en castellà, només adoptant algunes expressions gracioses i folkloritzants de la nostra llengua com uep, vatuadell, cagondeu, entre moltes altres.
I parlant de monolingüistes castellans il·lustres, podem dedicar dues línies a xerrar d'en Chicho "Terremoto", el pare de l'estimadíssim (és irònic) campió del món de motos. Aquest senyor, que sempre que l'he sentit parlava en la llengua d'en Cervantes, ara es veu que envia cartes als diaris en la famosa "llengo baléà", que consisteix en escriure-ho tot així com sona a més d'inserir-hi una generosa dosi de barbarismes que esdevinguin una santa purga envers els mots sospitosos d'esdevenir massa pancatalànics.
A mode il·lustratiu és pot comparar aquesta situació amb l'anglès. D'aquesta manera, si jo l'escric com el parl, enlloc d'escriure "My name is Joan", escriuria "Mai neim is Joan". A que queda lleig?
Aquesta manera d'escriure esdevé un pou d'incultura i analfabetisme que, en molts de casos, no es fa amb mala intenció ja que respon a gent major que per culpa de la dictadura franquista no va poder rebre una educació en la llengua d'aqui i per tant escriu, amb bona intenció, com li pareix més adequat. De totes maneres, també n'hi ha molts que utilitzen aquesta forma d'escriptura com a eina per atacar la unitat lingüística catalana, que veuen com una amenaça enfront de la pàtria única que ells creuen que és Espanya.
Així, els falangistes i altres similars han cregut que augmentarien la seva legitimitat i popularitat a les Illes tot enmascarant el seu espanyolisme pur amb un neogonellisme que es presenta com a defensor de les tradicions i llengües pròpies de Balears enfront d'allò que ells anomenen "l'imperialisme català". Aquest conflicte del que parlàvem, succeeix en comunitats, com ara la nostra, en que dues identitats nacionals s'enfronten aferrissadament per esser hegemòniques a la citada comunitat. En aquest cas, és obvi, les dues identitats son la catalana i la espanyola (disfressada de mallorquina).
En la meva modesta opinió, aquest neogonellisme l'únic que pretén és aplicar el "divide y vencerás" per castellanitzar les Illes Balears, tant sols deixant el formenterenc i totes aquestes microllengües per a l'espai privat, com a preludi de la seva desaparició. Em podeu dir que som catastrofista o apocalíptic però, realment, al món cada setmana desapareixen moltes llengües (i amb elles la seva riquesa cultural) i, sense anar massa lluny, al propi Estat hi ha llengúes que estan pitjor que la nostra, com és el cas de l'asturià o la fabla aragonesa. Aquests son casos que ens serveixen per il·lustrar el que pot passar a ca nostra si anam per segons quins camins.

Sigui com sigui, s'ha d'apostar pel diàleg i el sentit comú, així com també aconseguir fer veure a la gent que la catalana és la llengua que, amb moltíssimes diferències, es parla a Mallorca i a les altres illes. És per aquest motiu que s'ha de fer pedagogia i mostrar que les expressions típiques de Balears es preserven, tot distingint-les dels barbarismes que usam amb freqüència a les nostres illes, com bé demostren la majoria dels polítics recentment escollits.

dissabte, 4 de juny del 2011

Carta del Comitè d'empresa del PDI Laboral que el deganat no va permetre publicar al Butlletí de Polítiques i Sociologia:

TEMPS DE RESPONSABILITAT AMB QUI TREBALLA I ESTUDIA A LA UAB

El deganat de la nostra facultat està preparant una reducció dràstica de grups de docència. Els repetits missatges del degà només tenen en compte les exigències del Rectorat i la Generalitat, però no ens parla de les conseqüències d’aquestes retallades sobre qui treballa i estudia a la UAB.

La reducció de grups de docència a les facultats portarà a:
- Disminució de la qualitat i varietat de l’oferta docent.

- Disminució de la qualitat de la docència amb grups cada cop més grans (una docència que el curs vinent serà força més cara amb els augments de les matrícules i altres taxes).

- Augment dels superàvits de professorat als departaments. Això portarà a més acomiadaments i retallades els anys vinents.

- Augment de la càrrega de treball del professorat que no sigui acomiadat.

Durant anys se’ns va exigir un gran esforç d’adaptació als canvis de Bolonya, ara d’aquests canvis només en quedarà la part negativa.

Tot el model del Rectorat i el deganat de la nostra facultat es basa en la premissa falsa de què la docència teòrica s’ha de fer de forma magistral a grups grans, i que per a una participació activa de l’alumnat ja hi ha els seminaris que es faran en grups més petits.

El primer que haurien de fer els predicadors d’aquest model és anar als cursets de l’IDES, on durant anys ens han estat dient el contrari, parlant-nos de l’aprenentatge basat en problemes, de treball cooperatiu, d’avaluació continuada... i tot en grups petits evidentment.

El segon que han de fer és tocar de peus a terra. Als nostres plans d’estudi la teoria ocupa la part majoritària de la docència. Si el nostre model pedagògic es basés en seminaris, debats i participació, haurien d’augmentar la plantilla de professorat, no reduir-la. No es tracta de fer una conferència magistral de tant en tant, sinó de fer la major part de les classes a grups grans. Això vol dir molt poca interactivitat amb l’alumnat. Tornarem a “dictar apunts”. Que lluny queda la part positiva de Bolonya! Quanta raó tenien les protestes dels estudiants!

I així arribem a la solució que apliquen els alumnes al problema dels grups grans: no anar a classe. Perquè han d’assistir a classe si ja troben els apunts a Patata Brava? Això sí, la matrícula serà encara més cara, i si suspenen perquè no han “empollat” prou bé els apunts, molt més cara.

Qualsevol comparació amb l’excel·lència i el model anglosaxó és un insult a la intel·ligència.

El més greu és que aquestes mesures i retallades que ens portaran cap a una universitat més cara, massificada i de pitjor qualitat no han estat en cap moment pactades ni negociades.

Es pot fer una altra cosa, podem seguir l’exemple de la Sanitat. Hi ha facultats que ja han començat, com la de CC. de la Comunicació i la de Dret.

El primer pas ha de ser buscar la complicitat de tots els estaments de la universitat, i informar i negociar amb la JPDI, comitès d’empresa i representants dels estudiants.

Per aquesta raó, fem una crida a tots els òrgans de la universitat (Departaments, Juntes de Facultat, Equip de Govern, etc) per tal que mostrin públicament la seva oposició a les mesures pressupostàries exigides des de la Generalitat, amb la intenció de formar un front comú davant d’uns fets que poden afectar greument la qualitat de la nostra universitat.


Comitè d’empresa del PDI laboral

dilluns, 16 de maig del 2011

Les coses dificilment son el que pareixen

Les coses dificilment son el que pareixen o el que volen ser. Avui, per exemple, ens hem despertat amb la notícia de l'arrest d'Strauss-Kahn, president del Fons Monetari Internacional. En principi podriem pensar que un llop del capitalisme que ha estat capaç de doblegar paÏsos sencers (amb tot el que això comporta en termes d'atur, desnonaments, suicidis...) ha estat incapaç, pobre, de forçar una humil cambrera del modest hotel de luxe on s'allotjava.
El que hauriem de tenir present, però, és què aquest succés s'ha donat en un moment en què el Partit Socialista Francés estava en un moment de franca recuperació, sonant aquest senyor com a presidenciable de la República. En aquest moment, per tot això, cal recordar el Cas Clearstream, mitjançant el qual Villepin va intentar posar pals a les rodes de la candidatura de Nicolas Sarkozy.
Amb tot això no voldria descartar la primera hipòtesi del llop capitalista sinó tot el contrari, ja que crec que ambdues poden anar de la mà.
Això ho he pensat al seminari (el darrer) de Participació Política en que el professor ens ha dit que per haver triat la política com a tòpic de la nostra carrera estam "en lo más hondo y oscuro del pozo".
A més, arrel d'aquest seminari, també he reflexionat respecte de la participació ciutadana i és que, a vegades, val més que els polítics facin la seva feina i es deixin de consultar als veïns. Per exemple, a Sant Cugat quan l'aleshores alcalde va tractar de peatonalitzar els carrers céntrics els botiguers se li varen tirar a sobre i ara, havent-ho aconseguit, aquests carrers son dels més cotitzats del pais.
En aquest punt també cal demanar-nos quina legitimitat tenen les diferents associacions, sovint interlocutors polítics, que se suposa que ens representen.
I més encara, dels inconvenients que sembla ser que ningú veu a les llistes obertes ja en parlarem un altre dia (tot i que ja ho varem fer fa temps).

diumenge, 1 de maig del 2011

No ens quedaran ni les herbes

En apenas dos días la Unión Europea establecerá una prohibición sobre gran parte de los remedios herbales tradicionales, obligándonos a muchos de nosotros a tomar medicamentos químicos que producen enormes ganancias a las grandes farmacéuticas.

 
La Directiva de la UE impone barreras importantes que dificultarán el acceso de cualquier remedio herbal que no haya estado en el mercado europeo durante los últimos años. Las nuevas reglas afectarán a prácticamente toda la medicina tradicional china, ayurvédica y africana. Estamos ante una medida draconiana que otorga ventaja a las grandes compañías farmacéuticas y que ignora miles de años de sabiduría medicinal.

 
Necesitamos generar una protesta masiva contra esta decisión. Juntos, y con todas nuestras voces, podemos presionar a la Comisión Europea para que revise la Directiva, presionar a nuestros gobiernos nacionales para que rechacen su implementación, y dar mayor legitimidad a las acciones legales emprendidas. Firma esta petición y reenvíala a todos tus conocidos. Reunamos un millón de voces para salvar los remedios herbales tradicionales:

http://www.avaaz.org/es/eu_herbal_medicine_ban/?vl

 
Es difícil de creer, pero si un niño cae enfermo y existe un remedio herbal natural seguro para curar su enfermedad, podría ser prácticamente imposible conseguir ese remedio.



El 1 de mayo la Directiva europea creará importantes barreras a los remedios herbales manufacturados, exigiendo enormes costos, años de esfuerzos, y larguísimos procedimientos técnicos para que cada producto sea aprobado individualmente. Las grandes farmacéuticas tienen los recursos para sortear fácilmente dichas trabas, pero miles de compañías medianas y pequeñas de medicina herbal en Europa y en el mundo irán a la quiebra.



Pero podemos detener esto. La Directiva fue adoptada casi a escondidas, entre las sombras de la burocracia, pero no debería resistir la luz de un escrutinio democrático. La Comisión Europea tiene el poder de retirarla o introducir modificaciones, y de hecho ya se ha iniciado una acción legal en este sentido. Si los ciudadanos a lo largo y ancho de la Unión Europea nos unimos ahora, dicha acción recibirá una legitimidad aún mayor, añadiendo presión a la Comisión. Firma abajo, y reenvía este mensaje a todos tus amigos y familiares:



http://www.avaaz.org/es/eu_herbal_medicine_ban/?vl



Hay varios argumentos válidos que justifican una mejor regulación de los remedios herbales naturales, pero esta draconiana directiva limita la libertad de los ciudadanos europeos de hacer una elección segura y saludable. Levantemos nuestras voces para defender nuestra salud y por nuestro derecho de elegir remedios herbales tradicionales seguros.



Con esperanza y determinación,



Ricken, Iain, Giulia, Benjamin, Alex, Alice, Pascal, Luis y el resto del equipo de Avaaz



FUENTES:



La medicina china tradicional en la UE podría verse afectada por una directiva sobre hierbas medicinales

http://spanish.china.org.cn/culture/txt/2011-04/14/content_22361010.htm



Europa impone nuevas reglas para hierbas medicinales

http://www.bbc.co.uk/mundo/noticias/2011/01/110117_remedios_herbales_regulacion_men.shtml



La Comisión Europea estima que salvo las vitaminas y minerales, el resto de nutrientes no deben incluirse todavía en la Directiva sobre complementos alimenticios

http://bit.ly/mDtG6Z



Directiva europea limita el acceso al tratamiento con plantas medicinales

http://www.euranet.eu/esl/Inbox/spanish/Directiva-europea-limita-el-acceso-al-tratamiento-con-plantas-medicinales





¿Quieres contribuir a construir la comunidad de Avaaz? Somos una organización enteramente sostenida por pequeñas donaciones individuales y no aceptamos dinero de gobiernos o corporaciones. Nuestro dedicado equipo de campañas se asegura de que todas las contribuciones, incluso las más pequeñas, dan un alto rendimiento: clic aquí para donar!.

dissabte, 30 d’abril del 2011

Felanitx m'agrada

Tot i que no hi vaig poder ser, m'ha agradat molt el lipdub felanitxer!

dimecres, 6 d’abril del 2011

Herbes, neons vermells i bicicletes

Publicat a El Felanitxer

Llegint aquest títol no fa falta ser molt espavilat per saber a quin pais tractarem de fer referència. Efectivament, parlam d'Holanda, del pais de les flors i altres herbes.

Recentment he tingut l'oportunitat de tornar-lo a visitar, encara que fos menys temps del que a jo m'hagués agradat, amb l'excusa de fer una visita a uns amics que hi han anat aquest quatrimestre d'Erasmus.

Tot i que jo no l'he emprat (n'estic certament empenedit), crec que aquest programa d'intercanvis és una de les polítiques amb més éxit i sens dubte la que fa més per aconseguir l'anomenada identitat o, com deia Felipe González, "ciutadania europea". No es tracta només dels coneixements formals que puguin assolir els estudiants a través de les seves pràctiques o classes sinó de viure una experiència a un pais diferent del Vell Continent, coneixent així altres formes de vida i tenint l'oportunitat de "córrer món", assolint d'aquesta manera coneixements informals que no es poden menysprear.

De fet, serveixi aquest humil escrit per deixar constància de la meva opinió respecte als rumors que circulen afirmant que a partir del 2013 s'acabarà "l'erasmus per tothom", seguint amb la cínica carrera de retallades que ha fet per exemple que a Catalunya darrerament s'hagin tancat plantes d'hospitals mentre que les 500 famílies més riques deixaran de pagar bona part dels seus impostos.

Però avui la intenció no era parlar de política (potser al maig si que tocarà...) sinó reflexionar en relació al territori que Àngel Guimerà qualificaria de "Terra Baixa", i mai millor dit. Per una banda, no es pot deixar de parlar dels Coffe Shops, o establiments on, entre d'altres coses, hom pot adquirir i consumir substàncies que aqui, tot i ser comunes, no entren dins els marges de la legalitat. Com no podia ser d'altra manera, vaig anar a un d'Utrecht que em va cridar molt l'atenció pel fet de que era flotant, era un vaixell amarrat a un canal, prop del centre de la ciutat. Allà vaig poder observar com, deixant de banda els turistes, la gent d'allà acudia al vaixell però no fumaven com a desesperats sinó que anaven allà a passar l'estona, llegir un llibre o conversar tranquilament.

Amb això vull dir que, essent el consum legal i controlat (vigilant que els consumidors siguin majors d'edat, evitant excessos...) però sobretot estant desestigmatitzat i no prohibit; em fa l'efecte que els qui consumeixen ho segueixen fent com pertot però ho fan d'una forma més controlada i racional.

A banda d'això, crec que és evident que la indústria del cannabis i la seva comercialització és, a banda d'un potentíssim atractiu turístic, una font d'ingressos per a souvenirs i d'altres establiments. De fet, gran part dels consumidors d'aquests productes son espanyols. Així, sorprén la gran quantitat de vegades que es sent parlar castellà i català i és que, com a prova, cal dir que només des de Palma 3 companyies connecten Mallorca amb Amsterdam.

Un altre tema en part relacionat a l'anterior és el dels Red Districts, o zones on la prostitució és legal i està regulada. En aquest sentit crec que a priori és encertada aquesta política ja que, com amb el cannabis, és la millor forma de lluitar contre les màfies i l'explotació sexual. Potser és cert que aquesta xacra no ha desaparegut però entenc que és més fàcil fer-hi front així que no com a Suécia, on està il·legalitzada i n'hi segueix havent, amb unes condicions més precàries que abans a causa de l'obligada clandestinitat.

No entraré a debatre, per falta d'espai, si la prostitució es podria acabar erradicant o si moralment és acceptable o no. el que si diré és que crec que regular-la permet garantir millors condicions per les treballadores, i dic treballadores perquè a banda d'algun transgénere, tot eren dones. Desconec si n'hi deu haver d'homes i sinó n'hi ha per quin motiu és.

Potser és anecdòtic però el barri aquest d'Utrecht també és flotant. És una filera de cases dins un canal, ricament guarnides amb llums de coloraines i música que, especialment de dia, esdevé una altra atracció turística. De totes formes, i per motius étics, en aquest cas no estic tan segur de que aquest model s'hagi d'incentivar com a atracció turística però si que ho estic en relació a qüestions higiéniques i de seguretat.

Hi ha altres temes que, parlant dels Països Baixos, no es poden oblidar. Un d'aquests és l'impressionant implantació de la bicicleta com a mitjà de transport. Allà tothom en té i als edificis hi ha parkings privats per aquest tipus de transport. Això potser és pel fet de que hi ha molta gent que a les ciutats es dedica a robar bicicletes i vendre-les a preus molt baixos. Per exemple, mentre jo era per allà, ens varen oferir bicicletes per 10 o 20 euros. A banda d'aquest mercat negre, també hi ha un mercat de segona mà "legal"...

Sigui com sigui, podriem acabar constatant que l'experiència Erasmus (encara que només sigui viscuda indirectament) és una molt bona opció per conèixer i "fer" Europa entre tots els ciutadans d'aquest continent. Per altra banda, potser ens hauriem de plantejar trencar amb alguns tòpics i barreres legals no només per motius de salut sinó també, aprenent del cinisme economicista, per raons econòmiques; esdevenint d'altres alicients turístics que sens dubte ajudarien a evitar l'estacionalitat turística.