Plataforma PANIC

Encara que potser un poc massa tard, m'he fet ressó del comunicat que seguidament reproduiré. De totes maneres, en la meva opiníó hi manca una vertent reivindicativa en contra del Pare Noel/Santa Claus/viejogordobarbudo, viva imatge del capitalisme i del consum, imposat per la visió globalitzadora de l'imperialisme yankee (o com s'escrigui). Ja ho deia en Melendi "este año al Papa Noel no le queremos porque su presidente es un borrego".

Comunicat de la Plataforma PÀNIC, formada per Ses Majestats els Reis Mags d'Orient, l'oncle Tió i el Pare Noel

Les raons que han portat a Ses Majestats a prendre aquesta decisió dràstica són les següents:
1. L'Equip de Patges Reials està fart de portar tones i tones d'objectes inútils i de regals que van a parar al fons d'un armari o a l'abocador sense haver estat utilitzats.
Un 10% de les persones del món consumim el 70% dels recursos
2. Degut a la gran quantitat de regals sol·licitats, l'Equip de Patges Reials està obligat a fer jornades laborals que no respecten el conveni del Sindicat de Personatges Nadalencs. Buscar cada cop més regals i al preu més baix obliga a treballar a milions de persones de països empobrits en jornades inhumanes
3 de cada 5 treballadores de les fàbriques de roba del món no tenen contracte, fan més de 70 hores setmanals i cobren menys de 100 euros al mes
3. Ses Majestats estan farts de portar regals que només es poden trobar a grans superfícies i centres comercials i troben a faltar el contacte amb els seus amics botiguers i botigueres.
A l'estat Espanyol es tanquen 11 botigues de barri diàries per culpa de les grans superfícies
4. Ses Majestats no volen portar més regals fabricats per empreses que no respecten els drets dels treballadors i les treballadores i que se'n van a països pobres a contaminar el que no els deixen contaminar a Europa i els EEUU.

Per aquestes raons el PÀNIC declara una vaga indefinida fins que no hi hagi un compromís generalitzat de:

no regalar per regalar i mantenir un criteri racional

acordar amb la família i els amics el pressupost màxim dels regals per no convertir el nadal en una competició

evitar que els nens i nenes rebin allaus de regals que no tindran mai temps d'utilitzar

prioritzar els regals fets per un mateix o una mateixa

prioritzar els regals ecològics, justos i de proximitat

no deixar-se portar per la publicitat i tenir criteri propi

donar preferència a regals culturals i amb contingut

dedicar el nostre temps als altres: és el regal més valuós.


Així doncs, des del PÀNIC esperem que les vostres cartes i correus electrònics d'enguany segueixin aquestes reivindicacions. Si no és així, ja podeu esperar asseguts que no hi haurà ni cavalcada, ni camells, ni regals, ni tan sols carbó.



PD: La CNT (Col·lectiu Nadalenc de Tions) també ha subscrit el manifest del PÀNIC. Per tant els Tions tampoc cagaran fins que es desconvoqui la vaga.

> Si vols altres consells i recursos sobre consum responsable, tant durant les festes del Nadal com durant la resta de l'any, visita l'apartat "Practica un consum responsable" de la nostra web.

> Des de Greenpeace també ens proposen alguns consells per a un consum més responsable en els articles típics de les festes nadalenques. Els pots consultar fent clic aquí (2 pàgines, PDF 754 KB). (En castellà)

P.S.: Ja ha estat be per no interferir ni modificar, però queda clar que la figura de "l'oncle tió" sols és pròpia de Catalunya.

Feliç any nou!

Se podria dir que he estat quasi dos dies sense ordenador, però com veis, no he aguantat molt més. Tenia pensat no actualitzar es bloc fins l’any que ve però en vista de que està més actiu de lo que jo esperava i ja que hi som, escriuré tres o quatre línies.
Tot i no estar massa inspirat vos contaré que sense ordenador, m’he dedicat principalment a estar amb els cans, una entranyable activitat. Amb en Puc he anat a passejar un parell de vegades i ho he hagut de fer amb sa corretja perquè ara va de femellum i, clar, tampoc és qüestió de que me fugi, ni de que me dugui a veure s’amiga perquè tampoc seria bon pla haver de prendre contactes amb l’amo de s’altre ca, ja s’arreglaran. I dic això perquè m’han informat de que un dia es ca va tornar d’una de les seves expedicions no autoritzades a no-sabem-on amb un cop damunt es nas, pobret...
De s’altre ca, en Moro, res d’especial, no va de femellum però està amb el seu humor de sempre.
Volia també fer quatre mots en qüestió de política, no ho faré com a aspirant a politòleg sinó com a futur i primerenc votant (per correu, per més inri). Es tracta de l’anomenada coalició nacionalista per a les pròximes eleccions generals de la qual es pretén excloure a EUiA perquè té “la seva seu hipotecada a Madrid” (com Esquerra la té a Barcelona, si filam així!). Aquest acte, segons tenc entès, està promogut per UM, el partit amb representació a Balears menys votat, que argumenta que amb la presència del partit ecosocialista no ens trobaríem davant una coalició realment nacionalista. La gràcia que a mi, personalment, em fa això radica en que el dretà partit, amb nombroses acusacions en la seva contra als jutjats, no ha dubtat mai, sacrificant el seu nacionalisme, a pactar fins i tot amb el dimoni (no dic que ja s’hagi donat el cas concret) amb la finalitat d’aconseguir el poder.
I dic això creguent que si UM tingués la capacitat de CiU, no dubtaria ni un moment en accedir a un ministeri abandonant als seus companys d’esquerres que, per altra banda no entenc com s’estimen més anar Unió que amb EUiA...
Com diu mu mare, sa política és bruta (cosa que se contradiu amb els meus apunts de Ciència Política). M’estava plantejant oferir el meu vot a aquesta coalició per tal d’evitar el bipartidisme que pot resultar nociu i perquè les Illes tinguessin un representant independent al congrés, però en vista dels aconteixements...
Com ja he dit no estic massa inspirat, així que penjaré quatre fotos i qualque cançó i fins l’any que ve. Feliç 2008!


P.S.: Fotos de na Maria Sunyer

En Festes!

Abans que res, m’agradaria agrair a n’Àngel, supòs que palmesano, els seus trucs per millorar estèticament aquest bloc. Tot i que a les Histèries l’estètica no és, per ara, una prioritat, els he aplicat ja que he suprimit allò de “enviat per Joan M.” perquè me semblava un poc absurd pel simple fet de que tot ho envií jo (el meu egocentrisme...). L’hora i tot lo demés de moment ho mantendré i és que no suposa, de moment, un agravi a la meva intimitat que els/les navegants sàpiguen a quina hora ho públic. Així, també s’agraeix això de llevar la barra de Blogger, meditaré sobre aquest tema perquè potser, ara amb el nou look més obscur del bloc, quedaria massa negre sense sa barra aquesta, però ja dic, gràcies.
Avui horabaixa hauria de començar a fer un poc de feina acadèmica perquè encara, com podreu suposar, no he començat després de (sempre ho veuràs) l’intent fallit de dissabte passat.
Com és habitual en aquestes dates, el dia de Nit Bona i el dia de Nadal van tenir com a celebracions centrals grans ingestes de menjars que tampoc passaré ara a definir.
Ahir, seguint la tradició, varem anar a dinar a ca la família GRAN amb el motiu de la celebració de Sant Esteve. Aprofitant l’avinentesa de que està molt aprop de l’estació de Marratxí (tampoc facilitarem –hom majestàtic– la seva situació exacta), hi varem anar en tren des de Manacor. La diferència amb anys anteriors podria residir en que, aquesta vegada, no vaig agafar cap pedra per si sorgís qualsevol eventualitat (per allò dels espais tancats) i és que per Barcelona no tenc la possibilitat d’agafar-ne cap.
Un altre diferència, o no tant, seria el detall aquell de que varem perdre el tren que inicialment voliem agafar amb el resultat de que varem haver d’esperar, amb n’Aina emprenyada (detall important), més d’una hora devers l’estació de Manacor.
Podríem ser punxants i establir diferències entre el transport públic d’aqui i el d’altres llocs i, tot i que podria inclús ser crítica constructiva, ho deixarem anar. Direm que, de moment, no hi ha comparació tot i que la comparada sigui Rodalies. Així i tot, s’ha de comprendre que la situació no és la mateixa.
Tot i que varem arribar passades les dues encara no havien començat a dinar. El menú va consistir en sopa rellena (m’imagin que, filant prim i acadèmicament, se deu dir “farcida”, però... no seria lo mateix), porcella amb una guarnició de ensalada, patates i cols de Brussel·les, a més d’una gran varietat de postres típiques d’aquestes festes.
Com podeu apreciar, no som cap cronista familiar per la qual cosa no vos relataré fil per randa l’aconteixement.
Avui hem anat a Palma amb un doble objectiu. En primer lloc, anar a cercar una telelupa en préstec a la ONCE, no la tenien preparada i hi hem perdut tot el dematí, total per tenir-la només fins dia 6 de gener...
Ja que hi érem mos hem acostat fins a Capità Salom a deixar els papers a la Conselleria per demanar la beca de mobilitat (escassos 400 €). Hi volíem anar en bus però aquelles pantalles tan modernes de les Avingudes mos han llevat les ganes ja que, desprès d’esbrinar que havíem d’agafar el 12, ens hem assabentat que estaria uns vint minuts a venir; total, hi hem anat a peu.
Si una cosa està clara, apart que els llocs institucionals no son d’allò més accessibles per a tothom és que els funcionaris han de tenir (almanco) una qualitat, els ha d’agradar l’esport, com a mínim aquell de passar-se la pilota...
Canviant de tema, i tenint en compte la vostra opinió, dir que faré pròximament una enquesta d’intenció de vot per a les properes eleccions generals però, per no començar tan fort i a mode de prova, crec que estaria be que votassiu per, tal vegada un tema un poc banal: Llevaries la barra de navegació del Blogger?
Crec que per avui no tenc res més a dir, aconsellar-vos només que no agafeu cap empatx i, en la mesura de lo possible, no caigueu en les xarxes del consumisme incontrolat. I és que això d'es consumisme i els regals es molt perillós, per exemple, en Miquel Lluis no me va regalar un domini, com diria s'anunci aquell, me va regalar s'obligació de mantenir el bloc, je je je je
P.S.: Volia il·lustrar aquest post amb les fotos del dinar de Sant Esteve però coneguent la puntualitat d’es fotògraf que me les ha de passar (je je je), posaria també ses de sa festa de la setmana passada, de na Maria Sunyer, però només les va enviar a n’Aina...
Ah! Ses de ses matances tampoc les tenc perquè, tot i que n’Aina digués que hi son, no les he trobat.
Esper, qualque dia, corregir aquest desequilibri imatges-text.
I avís, en els pròxims dies hauria escriure un post en castellà perquè m’entenguin tots.

Discurs de Nadal del Rei

No és el d'enguany, però és molt bo. Bon nadal i molts d'anys!

Festa sorpresa

Bono, bono. Ha quedat demostrat que pot esclatar una revolució a ca meva sense que jo me’n doni compte. I no serà, precisament, perquè lo de fer festes sorpresa quan es fan devuit anys sigui molt inusual, especialment quan sa germana la reclamava des de feia anys, però mira. Dic això suposant que sa concurrència ja coneixerà sa feta, i sinó, aviat la coneixerà.
Potser convendria que relates primer, ara que hi pens, el viatge cap aqui i és que mos varem haver d’aixecar més d’hora perquè pensàvem que a les vuit passaria un bus que mos duria fins a RENFE de Cerdanyola però no es veu que no va passar, i potser així hagués estat millor perquè sinó l’haguéssim perdut per culpa meva, perquè quan fórem a la parada del bus me’n vaig donar compte de que, entre el quantiós equipatge que carregava, no hi figurava sa cartera. Per tant, vaig haver de tornar a n’es pis inclús plantejant-me agafar l’ascensor, però al final no...
Es tema és que varem cridar un taxi que mos va dur fins a Renfe, en la meva opinió va ser un atracament a mà armada, però bé. Varem arribar a s’estació i varem agafar es tren, podran dir lo que vulguis de Renfe i no arribarà s’AVE, però almanco posen musiqueta, encara que sigui música clàssica que contrastava amb un al·lot que se veu que no tenia gens de son perquè no va callar ni un segon, crec que a, supòs, son pare li haurien de donar un parell de medalles com a mínim.
Desprès d’això varem arribar a s’aeroport, previ transbordament a Sants, on no va suposar cap problema que al meu bitllet figuràs Josep Roig, però bé.
Al vol ni ha haver tantes turbulències i me va venir a cercar es vell a Son Sant Joan. Varem dinar de colflori ofegada i, desprès de donar per tostón un llibre en àudio de sociologia i en haver mirat de fer una migdiada me vaig posar davant es foc (què és de guapo es foc, eh?) intentant fer-me a la idea de que havia de feinejar un poquet.
No serien més de les cinc i mitja i mon pare m’insistia repetidament perquè me’n anàs a dutxar “perquè després no basta s’aigo”. Jo hi vaig anar però amb s’idea de que aniríem a sopar d’un colom torrat a Randa (n’hi va haver qui hi varen anar,segons tenc entès).
Sa qüestió és que quan ja m’havia disposar a passar apunts de Ciència Política amb la música de Dover a tope va venir na Maria de sa tita i n’Aina que “venien a donar-me es molts d’anys” però jo, tan tranquil, vaig continuar amb la meva tasca. Si mateix he de dir que vaig sentir renou de cotxes i de gent, però, tan innocent, me vaig imaginar que seria qualcú que venia a acompanyar n’Aina sa germana que, segons me varen informar més tard, era a Manacor perquè l’entretenguessin.
Va haver d’esser na Maria també que me va fer anar dins es barbacoa amb el pretext de que havia d’ajudar en qualque cosa a mon pare però he de dir que, fins que no me vaig trobar amb sa sala aquella plena de gent, no me’n vaig donar compte de res.
Com vos podreu imaginar, vaig quedar impactat en els primers (i segons i tercers) moments, però bé.
Com que dins sa barbacoa no hi cabíem tots, varem anar a colonitzar sa cuina grossa, molt més ben dotada en quant a menjar, que, com es habitual en celebracions que se fan per devers ca meva, ha sobrat en grans quantitats (arròs, llom a la italiana, gambes, tarta, carn torrada, frit, sípia... ) així que si voleu venir/tornar a menjar, ja ho sabeu.
Els regals van ser molt encertats. Es primo Miquel Lluis me va obsequiar amb el domini www.histeries.com (que de moment no funciona però, ja ho sabeu, ara ja no valdrà l’excusa aquella de “no m’enrecord de sa direcció”) amb una frase de l’expresident Bill Clinton que deia una cosa així com que “quan jo era president només alguns físics nuclears havien sentit parlar d’internet i ara fins i tot el meu moix té una web”. Suposam, sense investigar massa, que les becàries també en deuen tenir. Els dels pis (Margalida-Miquela), coneixent lo puta que ho pas es dematí amb el fred, m’han regalat uns guants i una bufanda i en Ruano, també molt en el seu estil, i na Fátima me van regalar un joc d’ingeni (tangram), cosa que utilitzen els executius com a entreteniment, segons na Fátima i amb el qual en Ruano s’entretenia durant les classes de l’any passat. He de dir, tot i que fer es quadrat me va costar molt i que sa geometria en general, mal, que ahir vespre mateix vaig aconseguir fer el triangle sense instruccions (tenc proves). A mon pare també li va costar molt fer es quadrat, n’Aina es que va dur sort, no vos pensassiu...
En conclusió dir que sa festa aquesta va estar bé, encara que mu mare no va aconseguir contactar amb tothom que hagués estat bé que vengués. Però, de totes maneres, molt ben organitzat.
Res més, avui mem que mos depara es clàssic aquest, a jo m’és indiferent però s’ambient està bé.
P.D.: Ja estic en disposició de penjar fotos de ses matançes però na Maria Sunyer m’ha de passar ses d’ahir.

Feliç Dia del Solstici

No se com començar així que crec que ho faré pel principi, que, si la memòria no me falla, està per dimarts horabaixa en que vaig anar a pràcticar amb la TR i, diguem-ho així, me va donar s’alta. No vol dir això que jo me senti més segur però bé, m’han dit que amb la pràctica...

Dimarts també vaig començar a grabar les classes amb la flamant grabadora digital que els padrins joves, com ja vos vaig contar, me van regalar. Vos he de dir que sa màquina funciona bé però m'estic plantejant, ja de cara al gener tantejar als diferents professors per tal de penjar-los sa grabadora pel coll per tal d'evitar el molest i abundant renou d'ambient.

A continuació passaré a relatar-vos s'història que me va acontèixer s'altre dia, no se ben bé quin era, quan na Miquela i jo tornavem de comprar, o de cercar una cosa per comprar que al final no varem comprar perquè no sabiem que haviem de comprar, quan a la bústia hi vam trobar una carta dirigida a un servidor. Entendreu la meva sorpresa essent aquesta la primera missiva no comercial (comercial tampoc n'he rebuda cap encara) que m'envien en aquesta direcció postal. En principi no sabia si seria antrax o res similar ja que, a diferència del que pensava mu mare, la direcció que figura a l'encapcalament del bloc no és fet només per fer un simple pareado.

He de dir, emperò, que quan vaig veure que el matasegfells era de Marratxi ja vaig associar als remitents i, d'aquesta manera, vull donar les gràcies a sa familia GRAN que , per sinó ho havia dit, em van enviar una postal de la Creu Roja.

Ja que trec el tema, no estaria malament això de, d'alguna forma, tornar a l'antic correu tradicional. Per tant, ja sabeu, per si encara no la sabieu, la meva direcció.

Per una d'aquelles habituals coses que me fa l'informàtica darrerament, l'ordinador me va excesivament lent i, com podreu suposar, no és massa còmode escriure una frase i esperar dos minuts de mitjana per veurer-la escrita a la pantalla. En aquest mateix sentit he de dir que avui m'han desaparescut tos els contactes del msn però, tenc entès que ells me segueixen veient a jo. També de caire informàtic ha estat la histèria del zoomtext ja que em pensava que l'havia perdut i m'he passat tot l'horabaixa cercant-lo quasi arribant al punt de fer una neteja a fons del cuarto.

Es tema informàtic se complica dient que se m'ha acabat sa llicència d'antivirus que tenia i ara potser m'hauria de descarregar algun antivirus gratuit. Algun suggeriment, informàtics?

Serveixi això de excusa per si trobau gran quantitat de faltes.

Com també crec que vos vaig dir, avui dijous havia, i he, entregat la ressenya que vaig acabar de fer ahir a la nit i que no publicaré de moment per no avorrir-vos (i perquè el profe no es malpensi de la meva autoria). Si algú la vol veure, que m'ho faci sabre. Com deia, la vaig acabar ahir a les dues de la nit per la qual cosa avui "m'he botat" les dues primeres hores, cisa que a ca meva encara no saben. Així que...

He de dir que tenia tanta son que, abans d'imprimir-ho, me vaig afluixar de repassar les faltes i, per aquelles coses que me passen, quan ho vaig tenir imprimit vaig veure per damunt que eren abundants. Així i tot, no ho vaig tornar imprimir ja que per tots vosaltres es coneguda la meva confrontació directa amb la màquina impresora.

En conclusió, dos punts de la nota final jugats en una nit.

De totes maneres, vos recoman molt especialment el llibre aquest titulat Europa ante el espejo de Josep Fontana perquè ens dóna una visió de la història que sempre se'ns ha estat ocultant per l'Esglèsia i les classes dominants.

Canviant readicalment de tema, a na Miquela i a jo mos va cridar s'atenció que al super hi haguès ensaïmades "encondonades" però encara mos va cridar més s'atenció quan varem veure on estaven fabricades, no eren ni de Felanitx, ni de Vilafranca ni de Palma. Tampoc eren de per Barcelona. Eren, nada más y nada menos, fabricades "artesanalmente" a Madrid. Sense comentaris.

Xerrant de na Miquela també vos he de dir que en els darrers dies estam fent un acostament controlat a l'ascensor, perquè ella fa psicoògia animal (i com que jo som tan animal) pos feim la técnica aquesta de desensibilització encara que amb aquest ascensor precisament és molt chungo perquè, apart de lo vell i lo sinistre que és, ara mateix na Margalida m'acaba de comentar que una veïnada cotilla li va dir que l'altre dia un homo hi va quedar tancat dedins!

Ara mateix no molt més, comentar-vos que vaig comprar unes quantes T10 perquè clar, com que al gener pujaran trenta centims cada una, hem de mirar per sa butxaca! je je je.

Finalment vos voldria, per si demà amb tot el follón de preparar maletes i demés, no vos escric desitjar-vos un feliç Dia del Solstici d'Hivern i, encara que tornare escriure (les empreses fa més d'un mes que mos "feliciten" per això de les festes) un bon any nou en que els preus no pujin tant com aquest i en que... Bé, tampoc me posaré ara revolucionari.

Val, val. Ja som major d'edat.

No voldria començar sense agrair a totes I tots ses felicitacions, ja siguin via telèfon, sms, msn, email o de paraula directa. Aquest any, no se ben be perquè, m’han parescut majors en nombre que els altres anys, però bé, millor.

No diré ara allò típic de que me sent igual que abans (ja ho he dit, però ara no valia), m'estim més dir, com me va dir un amic meu, que ara ja podrem anar de senyores. (no vol dir que hi vagi, de moment; je je je)
En primer lloc, crec que vos contaré lo transcorregut avui dilluns, dia fatídic. M’he aixecat i, amb na Marga, hem agafat es bus, no he arribat tard, que fa és molt, i m’he disposat a fer s’examen d’es seminari de polítiques.
No és perquè hagués estudiat poc, que si, perquè sa pregunta me la sabia a la perfecció, però en aquell precís instant, he tengut un lapsus que m’ha impedit escriure els noms correctament. (hegemonia cerrada, hegemonia representativa, oligarquia competitiva y poliarquia). Després, ens hem dividit les preguntes per respondre entre el grup i, essent jo la mà innocent, m’ha tocat una pregunta que havia de respondre jo mateix. L’he llegida i es problema ha vengut quan es tio m’ha començat a demanar més, coses que jo no sabia.
Però això no ha estat res. Més tard teníem el famós tercer examen de Fonaments Matemàtics i Estadístics. Doncs bé, l’agonia allargada una setmana ha tengut pessims resultats per la meva persona estudiantil ja que, contra totes les previsions, el control seguia l’estructura del que haviem de fer i no ferem; inclús era més curt.
De les tres preguntes, la que he sabut fer més, on hi he invertit més temps i esforços, ha estat la primera però, com el mateix professor ha explicat (((...))) no era amb la variable “densitat” sinó amb “densitat per KM2”. Rebatuadell!!!
Com vos podreu suposar, els resultats varien completament d’una a altra, així que, com ens ha dit ell “jo no et demanava això”, i no contarà. ¡Manda güevos!
Però homo, havent-hi més de cinquanta variables i no trobant aquella, he pensat que seria l’altre! No estava despistat!
En conclusió, llàstima això de que ja sigui major d’edat perquè no podré assassinar a cert membre del cos docent de la UAB sense passar per la garjola. (era broma... o no?)
Desprès de la frustració i el lògic abatiment per tot lo explicat, a més del llibre que m’he de llegir i del qual he de fer una ressenya per dijous; comprendreu que no relataré els aconteixements d’aquest cap de setmana en la seva totalitat. Així i tot, no renunciaré a fer-vos quatre pinzellades de sa visita dels padrins joves a la Ciutat Comtal.
Divendres al final vaig dinar, eren quasi les cinc (quasi com avui) però vaig dinar.
Dissabte dematí vaig partir cap a Barcelona per trobar-me amb ells i, encara que estàvem a menys de deu metres, no mos veiem. Això era, com vos podreu suposar, al punt de trobada típic del Bar Zurich de Pl. Catalunya.
Varem anar a dinar al Passeig de Gràcia, a veïnat d’allà on varem anar amb en Miquel Lluis i na Bàrbara i va ser molt bo. Ells se coneixen Barcelona “como la palma de la mano” així que varem anar a passejar pel mercat de Sta. Llúcia, l’església de Sta. Maria del Mar (La Catedral del Mar) fins a l’Estació de França. Més tard varem tornar per la Plaça de Sant Jaume i varem anar a la Fnac per mirar una gravadora digital.
Jo vaig tornar a Cerdanyola, practicant amb el bastó des de Renfe, amb l’intenció d’estudiar. Voltros sabeu que no ho vaig fer sinó que el vespre, en haver sopat, vam veure Mach Point (no se com s’escrivia, però vos feis una idea, no?) d’en Budy.
Diumenge dematí, festivitat de St. Valentí i dia del meu cumple, m’hi vaig posar un poc. Els padrins joves havien de venir a dinar a Cerdanyola, però com que els restaurants de per aqui que jo tenc ullats consisteixen bàsicament en pizzes, kebabs i demés, vam acordar que ja hi pujaria jo i que desprès ells m’acompanyarien, tot visitant Cerdanyola.
Així, vam dinar a Les Rambles, i vam tornar cap aqui en Renfe on, com és habitual, s’en veuen poooocs de catalans (i/o espanyols). Però bé, vam venir cap aquí i els vaig mostrar lo poc que hi ha de pis i me varen fer entrega de la gravadora digital (que al final m’he l’han regalada). Des d’aqui les don ses gràcies i tot seguit me disposaré a provar-la un poc ja que ells son per aquí (avui anaven a Montserrat) fins dimarts.
En haver sopat, ahir, van posar divuit espelmes damunt sa coca de na Miquela reutilitzada de l’altre dia, de divendres quan pel seu aspecte un poc socarrimat no se l’en va voler dur i mos la varem fotre noltros (i ben bona que va ser). La vam reutilitzar perquè encara en queda per damunt sa taula d’es menjador. Fet de diumenge, i segons me van comentar, fet més d’en Miquel, varen fer natilles molt bones. Moltes merceeees!
Bé, en aquest moment no tenc res més a dir. Quedi patent la meva (educada) protesta, esgotament i indignació.
P.D.: Not que he tornat molt gos i ja no hi pos ni fotos, però, com diria en Tuson, una imatge no val més que mil paraules. Bé, vos ne posaré una d'en Piano Teclat, que ha estat amb noltros aquests dies i que no sabem (o no se) si tornarà. robada amablement d'es Flog de na Mica.

Per cert, voldría ara felicitar a tota aquella gent que m'ha felicitat a jo i amb qui jo, per la meva mala memòria, no hi pensi pel seu aniversari.