Va de política, però no vos asusteu

Reconec que l’enquesta d’intenció de vot efectuada entre la població lectora d’aquest bloc no s’acaba d’ajustar als probables resultats del pròxim dia nou de març.
No obstant això, estic ben satisfet d’aquests resultats que s’han donat ja que crec sincerament que, de donar-se a les eleccions generals, la situació milloraria molt per a les nostres illes.
Jo ja estava convençut de que el bipartidisme no és ni just ni beneficiós en cap sentit ja que exclou moltes idees, cosa que fa que l’interés i la participació en la vida política es deteriorin cada vegada més, A més d’afavorir majories absolutes (aquella situació en que un govern fa lo que vol “por co...” sense escoltar a la ciutadania) i no permetre la regeneració democràtica convertint-la en un circ en que les elits polítiques s’aferren a certes cadires públiques. Un sistema que cada vegada més em recorda a la alternança de temps de la restauració.
Però en aquesta campanya encara m’he convençut més veient els avorrits i famosos cara a cara entre els dos presidenciables, que centren l’atenció mediàtica en la seva persona, deixant de banda el treball en equip i altres partits que també hi tenen que dir. Com va dir el senyor del PNV al debat (o successió de monòlegs) d’ahir, això s’està convertint en una elecció presidencialista per la qual cosa, si volem que sigui així, hem de canviar el sistema polític abolint la monarquia (ja que els sistemes presidencials només es donen en repúbliques).
Del debat d’ahir també vaig extreure una altra conclusió, si a algun lloc de l’Estat és més necessari rompre amb el bipartidisme aquest lloc és, sense cap dubte, Balears.
Dic això perquè al debat d’ahir, en que hi eren presents tots els representants dels set partits polítics amb grup parlamentari propi al Congres, els catalans i bascos van defensar lo seu (financiació i balances fiscals, que també ens perjudiquen) i el senyor de Coalición Canaria va exposar problemes que també son propis de les nostres Illes i que ningú reclama ja que els diputats de PP-PSOE per les nostres illes l’únic que fan es pitjar el botó que els dicta el portaveu del grup, tenguent com a robots dues funcions: La Funció HibernaciOFF, quan el seu partit està al govern, i la funció oposiciON, quan està a la oposició.
Per cert, al debat d’ahir la de IU ho va fer fatal en la meva opinió (hi hauria d’haver anat na Marisol). Encara que, amb el sistema electoral espanyol està condemnat a l’ostracisme. Una bona mesura per evitar aquesta subrepresentació injusta seria canviar els districtes electorals de províncies a CCAA.
No crec que votar una coalició de partits autòctons de Balears sigui només qüestió de ser nacionalista i punt ja que altres comunitats sense a penes component nacionalista (les mencionades Canàries, Aragó o Navarra –quota de nacionalisme comparable a les Illes) tenen representants autònoms a Madrid, que hi aporten la seva veu, tot expressant els seus problemes i necessitats i aconseguint majors reconeixements i millors inversions.
En aquestes eleccions, com ja he dit, no me pareix bé que s’hagi substituït Esquerra Unida Els Verds (que encara que tengui seu a Madrid, com ERC la te a Barcelona, ha defensat els interessos per les Illes) per UM (la dreta que ha governat tants anys amb el PP i es va conformar amb l’estatut descafeïnat). Així i tot, crec que en Sampol (amb el seu característic accent mallorquí quan xerra en castellà) ha fet una bona tasca durant aquest període en que ha estat senador autonòmic.
Per altra banda, un argument molt recurrent del PSOE és aquell del “voto útil” però pens jo que seria doblement útil votar a Unitat que, per una banda seria útil ja que no investiria en Rajoy i per altra banda miraria pels interessos illencs a Madrid.
Arribat en aquest punt dir-vos que la meva intenció quan he començat a escriure era explicar-vos quatre coses en relació als sistemes electorals (es que estava passant apunts) però crec que ho deixaré per un altre dia perquè avui ja he escrit bastant. Només mostrar-vos unes imatges (no, no son las caras de Belmez) que representen el fenomen conegut com Gerrymandering, un senador d’Estats Units, Gerry, que construïa (allà els districtes, no com aqui, son mòbils) districtes electorals en funció de les seves necessitats. Segons m’han dit, mander vindria a ser “comadreja”, cosa que s’entén vejent les formes.
També he calculat, en funció dels resultats de l’enquesta de la que ja vos he parlat al principi, la distribució dels vuit diputats de Balears entre les distintes forces polítiques (se que és un poc irreal) segons la Llei electoral d’Hondt (vigent a l’estat espanyol), sistema de quocients o mitjanes en que el vot es divideix per un divisor.

Partit --- PP ----- PSOE ----- Unitat --EU-EV
1 ------- 13 (4) -- 25 (2) ----- 38 (1) --- 22 (3)

2 ------- 6,5 ---- 12,5 (6) ---- 19 (5) --- 11 (7)

3 ------- 3,25 ---- 6,25 ----- 9,5 (8) ---- 5,5

Per tant:
Unitat: 3
PSOE: 2
EU-EV:2
PP: 1

P.S.: Si heu aconseguit llegir-ho tot sou ciutadans/anes interessats/ades per la vida política (a això fa referència el titol). I dic això perquè m'han fet veure lo pesat que pot resultar per a molta genr llegir un text de contigunt mitjanament polític.

Vaga a Sarbus

Avui m'ha fet mandra redactar-ho jo, així que vos adjuntaré aquesta noticia que he trobat per internet davant el rumor que he sentit dins el bus quan tornava de Barcelona i que podré enmarcar en la abandonada secció de "histèries d'es bus".

Per cert, avui he anat a sa loquera i m'ha donat per d'aqui a dos mesos. Es bastó, que només tenc allà per estirar una goma, ja fa set setmanes que no han tengut orgues de reparar-lo. Vos pareix normal?

Per altra banda he dinat allà (perquè ja era ben hora) de noseque d'aluvias, que era com un trampó amb ou bollit, tonyina i aluvias i bunyols de bacallà amb més verd (ensalda). Allà he descobert que els nostros ous a la flamenca se serveixen com a "huevos al plato a la mallorquina".

Només una cosa més: Quina fauna que hi ha p'es metro. Buf! Als ferrocatas una punkie tocant el violí (fins aqui bé) però dins el metro una, crec que romanesa, que se passetja amb la típica cantinela de Siñor, siñora, que tengo dos hijos de la Rumaní, pofavooo... i altres elements que tampoc descriurem.

Ah! I, segons acab de mirar, he tret un 25/30 del parcial de ciència política i m'atur perquè ja he escrit molt.

Convocats tres dies de vaga al servei de bus La Vallesana i Marfina Bus

El sindicat Ugt de Catalunya ha convocat una aturada de conductors de les empreses de transport de viatgers del grup Sarbus pels dies 28 de febrer i 13 i 27 de març, de 0 a 24 hores. Els treballadors reivindiquen millores en les instal·lacions (vestidors i lavabos) i en el manteniment dels vehicles.
Els gairebé 200 conductors de les empreses de transport de viatgers per carretera La Vallesana i Marfina Bus (ambdues del grup Sarbus) estan convocats a la vaga ja aquest dijous 28 de febrer. En aquests moments resta pendent que el Departament de Treball fixi els serveis mínims que se sabrà en poques hores. Les aturades afectaran totes les línies de servei regular (no el servei discrecional, és a dir, el transport escolar i d’empresa) a Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Rubí, Terrassa, Les Fonts, Sabadell, Castellar del Vallès, Badia del Vallès, Ripollet, Barberà del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona,
tant les línies interurbanes i de connexió amb Barcelona, com les línies urbanes en el cas de Cerdanyola, Sant Cugat i Barberà del Vallès.
Els treballadors reivindiquen l’adeqüació de les instal.lacions, el manteniment dels vehicles en qüestions tan elementals com la calefacció, els miralls o la reparació dels seients. Entre d’altres, al.leguen que l’empresa es nega a instal.lar vestidors i lavabos per a les 25 conductores que hi ha a la plantilla. Entre les seves demandes s’inclou un reajustament dels horaris del servei ja que, diuen, han quedat obsolets i no es poden complir amb els conseqüents retards que han de patir els usuaris.

Extret de http://www.quinspreus.cat/2008/02/26/convocats-tres-dies-de-vaga-al-servei-de-bus-la-vallesana-i-marfina-bus/ a 27 de Febrer.

Sa puta empresa ni informa ni res, i tot per no reparar els vells busos i per no concedir un vestidor a les treballadores. Menos mal que darrerament vaig a peu.

Ja ho he fet!

És hora ja de sopar, per tant, només vos comentaré que avui horabaixa quan ha vengut na Miquela, hem anat a votar.

Quan hem estat allà, he de confessar que te tengut dubtes entre EU-EV i Unitat per les Illes. D'haver sabut que Unitat entraria al congrés o no depenent del meu vot, no m'ho hagués pensat dues vegades. Però com que som un poc pessimista en aquest aspecte...

Per altra banda, volia "premiar" humilment amb el meu vot la campanya fresca, alternativa i austera (no s'han gastat més de 90.000 €, que davant les altres xifres és una propina). Volia donar un vot ecologista i d'esquerres per tal de que el govern de ZP se giri cap a l'esquerra, deixant de pactar les mesures econòmiques amb CiU. S'ha de recordar aqui que la llei de dependència es va aprovar per impuls de l'esquerra.

Al Senat també he tingut els meus dubtes. Hauria d'haver demanat a la professora de política si, en cas de llistes obertes, solen sortir sempre els caps de llista o no. Dic això perquè el segon d'Unitat és vilafranquer i, vulguis o no...

Lo mateix me passava amb EU-EV, de qui no coneixia al primer però la segona te un bloc i me sonava el nom.

Una altra cosa és que sa tasca d'en Sampol (unic representant a Madrid lleial a sa nostra terra) es contraposi amb que no me pareix be sa lo de deixar fora EU per posar-hi UM.

En fi, ja he exercit es meu vot per primera vegada, encara que no m'hagi pogut fer la tradicional foto dipositant el vot dins l'urna (Si tengués temps, el photoshop fa miracles...).

El meu ha estat, sens dubte, un vot contra el bipartidisme a l'Estat i, més concretament, a les Illes.

M'agradaria fer qualque referència al "debat" d'ahir (dijous hi ha el bo) però realment no tenc temps. Només diré que hi haurà cert equip d'assesors que hauran d'informar a qualcu de lo que és un bonobus...

Res més per avui, disfrutau de la campanya electoral i... "Buenas noches y buena suerte".

P.D.: Els/les comentaristes ja no veniu o simplement és que no escriviu??

La línia 9

Aquest cap de setmana no he fet res remarcable. Dissabte vaig destinar gran quantitat del dematí a dormir i s’horabaixa a fer debats polítics a través del messenger, cosa que va fer que el dissabte passàs ràpidament sense donar-me ocasió a fer res de profit. El vespre varem mirar la pel·lícula Top Gun que, si llevam ses quatre escenes d’avions de combat, no va ser gaire cosa. Diumenge dematí el vaig destinar, encara que vaig dormir fins tard, a tirar tirar fems (sa meva tasca la setmana passada) i a fer un poc de dissabte a la república independent de la meva habitació, que ja era just i necessari.
L’horabaixa vaig ordenar un poc i me vaig posar a llegir un poc del dossier de política espanyola, en que vaig treure com a conclusió principal que la oligarquia havia impedit sempre al nostre país la consolidació de sistemes de democràcia liberal democràtica ja que havia emmotllat totes les institucions al seu domini, centralitzat i burocratitzat; cosa que provocava que els canals d’accès al poder fossin molt estrets i a vegades es col·lapsessin. Per la qual cosa les altres èlits polítiques cada vegada que arribaven al poder havien de modificar les institucions elaborant noves constitucions que rarament s’aconseguien consolidar en el poder ja que l’oligarquia i l’exèrcit (principal “partit polític”) ho impedien. Cada vegada emperò, a mesura que les classes dominades s’anaven organitzant, els va costar més imposar el seu ordre, passant de simples pronunciamientos perifèrics al segle XIX (com varem dir l’altre dia) a la dictadura de Primo de Rivera i a la Guerra Civil.
Realment no se ben bé perquè vos contava tot això però sa qüestió és que, anit, desprès de veure Aida i xerrar per msn me vaig disposar, no record com, a informar-me sobre la que serà la línia de metro més llarga d’Europa, la línia número 9 del metro de Barcelona.
Te un parell de ramals i travessa l’àrea metropolitana des de l’aeroport del Prat, on comptarà amb tres estacions, fins a s’altra punta (no record es noms).
Crec jo que serà una obra massa futurista i moderna per al meu gust i vos diré perquè. En primer lloc perquè els combois, que tindran uns cent metres de llarg i amb capacitat per a quasi mil persones, aniran sense conductor, cosa que no m’acaba de donar excessiva confiança. Per mantenir aquest recorregut, de prop de 47 km, s’haurà de disposar de 50 trens de cinc vagons units que transportaran, segons les previsions de la Generalitat, uns nou milions de passatgers l’any (més del doble que els de l’AVE).
La línia comptarà amb moltíssimes estacions dividides en tres modalitats. Les estacions en superfície en zones com el Prat o la Zona Franca (per allà on hi va sortir el nou “socavón”), les estacions subterrànies tradicionals i, per últim, les estacions “tipus L9” situades a uns setanta metres davall terra, autèntiques coves que suposen un edifici de vint plantes. Això se deu a que ha de travessar, i connectar amb, totes les línies de metro, RENFE (rodalies i AVE) i FGC ja existents. En aquestes, el tunel té un diametre d'uns dotze metres que permet situar la circulació en dos nivells, cada sentit en un. Clar, aqui es a on jo li veig majors complicacions ja que, com vos suposareu, no posaran vint plantes d’escales mecàniques sinó que posaran els meus estimats ascensors, encara que siguin ràpids i de gran capacitat. Aquests aniran, per cert, sincronitzats amb l’arribada dels trens per guanyar temps. Oooooh! Metro i ascensor units sense remei!
Per si això fos poc, i (segons diuen) per guanyar seguretat i espai, les andanes estaran tancades amb uns vidres que s’obriran de manera sincronitzada amb les portes dels vagons. Detall que augmentarà la sensació de tancat exponencialment (bé, no tant).
Per mi aquí hi haurà massa coses sincronitzades, tancades i automatitzades a gran distància de la superfície.
Desprès de fer aquest anàlisi d’inaccesibilitat penses i, clar, avui dematí anava embotit en un bus en que m’era impossible caure ja que no hi havia lloc i dius: Què te més?
De totes maneres, i amparant-me en els anys de retard que duu aquesta infraestructura cabdal, mem si quan entri en funcionament he superat la meva fòbia als ascensors i hi puc anar sense problema, encara que, vist lo vist, no me serveix cap recorregut (excepte el de l’aeroport que deu ser molt lent).
Ja ho vorem. De moment anirem en bus i en les línies de metro existents.

Vint-i-tres de Febrer

Aquest bloc, encara que ja s'ha escrit molt sobre el tema, no podria deixar passar l'ocasió per commemorar aquesta data en va triomfar la democràcia i la voluntat popular per damunt de les imposicions colpistes.

En realitat, no me faceu donar xifres, Espanya ha estat un pais on, des del segle XIX, s'hi han produït molts de pronunciamientos i no vos penseu que tots fossin de caràcter uniformista i retrògrad ja que els primers ho foren de caràcter progressista, com el de Riego, el de Prim, entre d'altres.

L'any passat a la UIB, desprès de l'olimpiada d'història, se'ns va convidar a la conferència d'un diputat de la UCD per Balears i professor d'història, no record si doctor o catedràtic, en auqesta institució. Record molt clarament com ens va dir que no se'ns ha contat tot lo succeït sobre el tema. Per exemple, aquella mateixa nit a Madrid, en un hotel, s'hi reuniren banquers i bisbes per celebrar el cop aixi com també, quan els diputats sortiren del Congrès es van trobar amb un grup de les joventuts de Blas Piñar que els van "saludar" al crit de "¡Tejero matalos! ¡Tejero matalos!".

Fotos del Sud

Compadeixeu-vos de jo ja que, per una banda, tot s'horabaixa he intentat penjar algunes fotos de Sevilla (no son més perquè m'he cansat) però se veu que es portatil no vol.

Per altra banda compadeixeu-me perquè estic mirant el debat d'IB3, be, mirant això és un dir ja que ho escolt a trossos i me qued amb una imatge cada deu minuts (i vos dic que qualque cara es mala de sofrir...).

També estic cansat, en temps de publicitat, de veure les imatges de les illes que posaven quan emetien en proves.

Me cansa, o me fa riure, voure com el binomi pp-psoe se tiren els trastos pel cap quan realment no fan res (cap dels dos) per millorar el nostre finançament i les nostres infraestructures.

Facana de sa catedral de Sevilla, per allà on hi havia ses gitanes...

Jo a un carrer estret, encara que n'hi ha que ho son més



Torre de La Giralda



Imatge del cotxe de cavalls a Córdova.



Foto amb n'Antonio



Jo davant La Giralda



Foto amb na Julia



Amb n'Antonio a s'Alcázar de Córdova.

Negocis bruts

No és la meva intenció per aquest quatrimestre escriure diàriament però els temes, les histèries, se van acumulant i m’entren ganes de contar-les. Avui comença aquesta campanya electoral bipolaritzada amb aquest sistema electoral summament desproporcional, que no entraré a analitzar, almanco avui, en que els dos grans partits es gastaran ni més ni menys que 37 milions d’euros, 20 el PP i 13 el PSOE. Visca l’austeritat!
Tampoc vos parlaré excessivament de que he dinat de merluza en salsa verde i patates farcides de bacallà d’això congelat ni de que he tornat estendre i he entrat roba (no m’he fixat si hi havia molts de tangas...) de la qual només hi havia dues coses meves (Hauré perdut roba?).
En el que me vull centrar avui es en el fet de que he fet campana. Si, desprès d’una hora de ciència política, una legítima de bar (perquè no hi havia classe) i una d’història, no he anat a sociologia però com be ha conceptualitzat no se qui, ha estat una campana constructiva ja que hem assistit a una xerrada d’un tal Arcadi Oliveres (que se veu que tothom coneixia manco jo) que, segurament i sense menysprear les interessants classes de sociologia, ha estat més “il·lustrativa”. Passaré a explicar-vos, a grans trets, el perquè.
La xerrada (jo no ho sabia) a l’aula 22 de la facultat d’econòmiques anava de crítica a la banca. Oliveres ens ha plantejat els seus posicionaments en contra del sistema bancari basant-se en tres arguments:
En primer lloc perquè és un simple intermediari que és lucra amb l’inferencial entre interès gran i petit. Així, no és ètic rebre l’interès ja que li prenen a algú.
En aquest sentit, Weber considerava que el risc és el premi que obté l’empresari per arriscar-se però els bancs no corren riscos ja que si no el paguen expropia. Això comporta molt benefici per molt poc risc.
Per altra banda, no és just el cobrament de comissió entenent que, ja guanyant diners amb l’inferencial, no és necessari. Això s’agreuja tractant-se d’una caixa d’estalvis que, legalment, no te dret a cobrar comissions per la qual cosa algunes les disfressen pintant-les de “comissions”.
En tercer lloc, les institucions financeres inverteixen seguint una ètica bastant dubtosa. D’aquesta manera el diari EL PAIS va publicar fa mesos que “els dos grans espanyols” (està clar quins, no?) realitzaven blanquejos de diner procedents del narcotrafic a paradisos fiscals.
Es així destacable que mentre el sou de la mitjana espanyola no arriba als 1400 € (un 58 per 100 no arriba a ser mileurista) els salaris dels consells d’administració de les empreses cotitzants a l’IBEX 35 te una mitjana de no menys de 60.000 € mensuals, que se diu aviat. Essent encara més escandaloses les xifres dels consellers del BBVA amb 600.000 € al mes (sabeu que es de bo de fer afegir zeros...).
En aquest sentit, el senyor Botín té un patrimoni de 400.000 milions d’euros, encara que 300.000.000.000 € els té en paradisos fiscals. Així, no resulta estrany que quan una jutgessa de l’Audiència Nacional el va acusar de ja no record que, aquest senyor decidís (abans de passar per la presó) entregar 26.000 milions d’euros (“calderilla”) que va portar en un furgó blindat a la citada Audiència. Aquell dia, els titulars de la premsa deien que hi havia “un botín dentro y otro fuera”.
Amb tot, una cosa curiosa amb aquest tema fou que la jutgessa va considerar adequat que aquesta gran quantitat d’efectiu fos ingressada en un banc i no se li va ocurrir millor idea que ingressar-ho al Banco Popular. Això me produeix una gràcia especial tenint en compte que aquest és una filial del Santander, essent la presidenta Patricia Botín.
El senyor Solbes, socialista obrer (i espanyol) de tota la vida, es va negar a imputar al senyor banquer. Aquí cal recordar d’on surt el finançament de tots els partits.
El BBVA inverteix i finança la indústria i la venda d’armes, entre els quals hi ha empreses italianes que venen impunement armes a Àfrica. Però, ben mirat, aquest banc ha estat el banquer de l’armeria basca des del segle XIX...
Això succeeix també a les caixes, La Caixa, caixa per excel·lència, va obtenir l’any 2000 la xifra de 120.000 milions de pessetes de beneficis que va destinar a:
- 20.000 en recerques.
- 80.000 en inversions. A empreses com Repsol o la llavors ACESA (ara Abertis) comprada per 77.000 i amb uns beneficis de 800.000 però que, curiosament, encara segueix cobrant els peatges als catalans.
- 16000 en obra artística i recreativa
- 4000, tan sols 4000, a l’obra social. Així s’entenen els anuncis aquells que parlen de “l’ànima de la caixa”, serà això perquè de cos... poca cosa. És fa així comprensible la visió aquella que diu que l’única obra social de la caixa la fan els seus caixers, on poden dormir alguns rodamons.
Jo no sabia que La Caixa era un dels 24 bancs que van participar en un concorci bancari per “reconstruir Irak”. Però la seva participació no va durar molt ja que les protestes i la pèrdua de clients ho van evitar.
Davant tot aquest panorama les entitats bancàries es plantegen accions de l’estil de la “banca ètica”, un oximon (expressions que es contradiuen) segons Oliveres, com també ho podrien ser “intel·ligència militar” o “aduaners sense fronteres”.
La banca tradicional ofereix fons solidaris, no ètics, en que la comissió de gestió es reparteix entre el banc/caixa i una ONG.
Els fons ètics, per altra banda, son seleccions d’aaccions d’empreses que compleixen segons quins requisits (ni armes, ni droga, ni tabac, ni nuclears... fins 150) encara que dels 13 o 14 que s’ofereixen a Espanya d’aquest tipus només 1 ho és realment.
La banca ètica, però, és la que la que quan reb analitza d’on procedeixen els dobbers i inverteix en cooperatives, tallers de treball per discapacitats, reforestació de boscos, entre d’altres.
La intenció de crear un banc ètic català és va truncar ja que el Banc d’Espanya, en concepte de seguretat informàtica, demana cinc cents milions de pessetes anuals; cosa inassolible. No obstant això, al carrer Roger de Llúria de Barcelona hi ha una sucursal del banc ètic holandès (no, no és ING Direct) Triodos Bank, que realitza tot tipus d’operacions excepte retirar efectiu, cosa que pots fer gratuïtament (sense comissió) sis operacions mensuals en altres caixers.
A la vila de Gràcia, al carrer de la Providència, s’hi troba Fiare, una filial de la Banca Populare Etica Italiana, encara que ofereix menys serveis.
Nosaltres, però, a les Illes tenim la Caixa de Pollença (o Caixa Colonya) que s’ah convertit en una banca ètica. Aquesta entitat és la número 49 al registre de caixes d’estalvi i opera des del segle XIX.
En realitat no és correcte dir que aquesta s’ha transformat en una caixa ètica ja que, en els seus oblidats orígens, totes ho eren. Així, la Caixa Colonya disposa d’un compte corrent ètic, la Llibreta Vermella.
Encara que se’ls hi va oferir, no van ampliar els seus horitzons fins a Barcelona ja que si ho hagués fet hagués passat de banca regional a nacional, cosa que no els resultava factible.
A banda d’això també existeixen cooperatives i institucions també de caràcter ètic i solidari com Coop57 o Acció Solidària contra l’atur.
A les dotze i a la facultat de medicina hi havia una xerrada sobre l’avortament que, com podreu suposar, no he pogut presenciar encara que m’hagués agradat.
Perdonau per aquest rollo que vos he montat però, que en trobau?