Ses herbes de Sant Joan

Tot i la proximitat dels examens, tenc poques ganes d'estudiar i és què, com dirien els vells, necessit ses herbes de Sant Joan, i mai millor dit...

Vaja Sant Joan, amb un examen demà i un demà passat... Afortunadament, son els dos darrers.

I també vaja revetlla, jo que no vaig sortir per estudiar o dormir i ens varen montar una verbena al carrer del costat (que va durar del migdia fins ben tard!).

Poques coses més, ahir també va arribar un paquet amb deliciosa fruita de Mallorca (aubercocs i prunes) que no puc tastar per una certa diarrea que tenc darrerament i que me fa estar a règim. I és que això dels nervis ja té aquestes coses...

Parlant de notes, una bona notícia i una dolenta (però cap de les dues no confirmades encara oficialment). Un 7 d'anglès i una carabassa de Tècniques d'Investigació que me farà esser per aqui dia 2 de setembre. Com bé va dir mu mare, entre jo i n'Aina podrem fer confitura de carabassa!!

I com dirien els d'Antònia Font, fa calor; fa calor i arriba s'estiu, i els examens s'acaben, i ja falta menos per tornar cap a ca nostra. Sigui com sigui, no puc evitar dir que ja fris de canviar aquestes tristes i impersonals persianes de pis amb timbre per les tradicionals persianes mallorquines, de fusta i de colors, com ha d'esser!

Bé, molts d'anys a tots ets Joans, Joanes i demés personatges semblants i gràcies a tots i totes els que m'han felicitat (si no contest els sms és perquè estam a final de mes i el meu mòbil ha superado el máximo de consumo establecido, i és què a ca'n Vodafone els és ben igual si és el teu sant o no!), ja de pas, deman disculpes per adelantat, o per enderrerit, a tots aquests ja què és probable que no m'enrecordi del seu sant. I parlant d'això de sants, i no dels de l'estació de Renfe sinó dels celestials, entrariem en discussions i batalles laicoreligioses però bé, això serà un altre dia ja què, ara, l'abultat temari de Teoria Política i de Relacions Internacionals m'espera i me desepera alhora.

Au au, vos deix amb aquesta cançó d'Anegats (i si qualcu té el nou disc què ho digui...)

De Anegats, ILLENC
Obre els ulls un bon dia cap a ponent
la mar m'enlluerna perquè hi pega es sol i es vent
en es cel una gavina crida
i es quan me passa pes cap que aquesta illa
just com sa gavina fuig
i no pot tornar,
però no és ella qui se'n vol anar
i fuig pel mig de la mar
se'n va i no la tornaré a escoltar
...i quan estigui lluny de casa
i no pugui respirar s'aire de la mar
diuen que sense terra no hi ha arrels
qui és que ven ca seva
qui és que ven ca seva,no
no tenguis por illa meva
tu mai no moriràs ni passaràs
en mà estrangera
es teu poble et duu dins el seu cor
es teu poble et duu dins el seu cor
dins el seu cor, dins el seu cor.
d'un turó veig que comença a ploure
quatre gotes primes fan sortir aquell caragol
pes verdet ja hi corr un rierol
però sa terra que el banya ja no el vol
perquè ja no ho és,no és sol mallorquí
es doblers l'han tret d'aquí
i pensa que l'han traït
una vida mal baratada així.
demà es padrí va a passejar
per sa camada de quan era un nin
però no pot perquè li han barrat camí
i ha de voltares temps passa massa aviat
i pensa que hem baratat
es pa d'avui per sa fam de demà
sa fam de demà
no tenguis por illa meva
tu mai no moriràs ni passaràs
en mà estrangera
es teu poble et duu dins el seu cor
es teu poble et duu dins el seu cor
dins el seu cor, dins el seu cor.
Encara és prest pes dia de dir-nos "Adéu"
tanta sort que n'hi ha que
pensen que hi som a temps
També és ver,que al seu cost puc viure
però és que entre poc i massa
sa mesura passa
i jo no vull poder dirque aquesta illa no és dels meus fills
nostra terra és tot lo que tenim
quin orgull que és dir
jo som mallorquí.

D'examens. Setmana de St. Joan

Dijous, vispera d'examen, vaig baixar a dinar a la capital amb els de l'Aduab i una amiga de Girona, na Carla, que feia molt que no veia, que ens va presentar una amiga seva però bé, això no ve al cas. Va estar molt bé tot plegat. Divendres a les 12 hores varem començar un examen d'anglès dual (perquè en realitat son 2, un corregit per cada professora) que va durar 3 hores i mitja, bé, tot s'ha de dir que en Diego, en Xavi i jo varem ser els darrers que varem quedar a dins l'aula però així i tot va ser llarg i a una mala hora per allò de que ja hi havia rusca. No crec que m'anàs d'allò més bé encara que confii estar aprovat. De totes formes, dijous o divendres sabrem coses.

Mentrestant demà passat dilluns tenc un examen de Tècniques d'Investigació que, per lo poc que ho entenc i, en conseqüència, amb la mandra que em fa posar a estudiar-m'ho; molt em tem que serà com Fonaments Matemàtics i Estadístics. El destí està escrit... Encara que vos assegur que me fara molta mandra haver de volar a Barcelona dia 2 de setembre per haver de fer aquest examen de merda i és que l'any passat, com a mínim, la recuperació era al juliol i, vulguis o no, quedaves tranquil a l'estiu. Bé, sigui com sigui, tampoc hem d'adelantar aconteixements.

Per altra banda dijous tenc un final de Teoria Política (la revàlida dels -ismes) que tan sols val un 30 per cent però que, si la suspenc, de res me servirà el 70 per cent que tenc amb un 8 de mitjana.

Divendres, finalment, el tenc de Relacions Internacionals i com a l'anterior hi ha molta matèria i, en aquest cas, és final final, vull dir que tot i que hi ha els treballs i del parcial de febrer (8,5), és de vital importància.

Entre mig hi ha la revetlla de Sant Joan. Per una banda em preocupa el tema dels coets, petardos, traques i demés instruments pirotècnics amb que els veïns tenen la costum d'entretenir-nos, especialment el dia de la Revetlla però no tan sols aquest (el curs passat s'hi varen posar molt abans i varen acabar molt desprès, i jo estudiant sociologia crec recordar...). Aquest curs, emperò, no se si serà per allò de que ja els han exhaurit amb les succesives victòries del Barça o per la crisi que no els permet fer aquest tipus de despeses (No hay mal que por bien no venga) no en tiren tants però, toquem fusta!

Per altra banda, hi ha males influencies que volen que surti el dia 22 però no se ben bé que faré perquè crec que tenc com a remordiments de no estudiar... Ja ho veurem!

I poca cosa més, en tenir novetats ja tornarem a escriure (o quan no tengui ganes de posar-m'hi, com ara mateix). I dels logotips que en trobau? Eeeooo!!! (...Silenci...)

Dies tràgics que queden: 6

Recopilació de logotips

Miquel Bauçà, el poeta malaguanyat

Publicat a El Felanitxer

Devia ser l'octubre passat quan, anant cap a l'Assemblea Nacional de Joves , varem passar per Sant Quirze del Vallès per recollir un company. Quan ell va pujar al cotxe varem fer les pertinents presentacions i, quan li vaig comentar que jo era de mallorca em va preguntar que de quin poble. Jo, sense esperar que el coneguès, li vaig dir i, davant la meva sporpresa, em va dir emocionat: "Ah si? el poble del poeta malaguanyat", o una cosa similar que pel pas del temps no podria garantir.
He de confessar que em vaig quedar en blanc i li vaig preguntar que volia dir. Em va demanar llavors sinó coneixía a Miquel Bauçà i jo, certament avergonyit de que un extern coneguès coses del meu poble que ni jo mateix coneixia, li vaig respondre que no, que mai n'havia sentit a parlar.
He de dir que quan em va parlar d'un poeta felanitxer contemporani només em va venir al cap n'Arnau Pons, el fill de na Fioleta.
Aquest company, estudiant de Filologia i al que tampoc conec massa, crec que és d'idees complexes (algú diria que contradictòries), situat entre l'ecosocialisme i l'elitisme dels literats bohemis; en Marçal, em va fer cinc cèntims de la seva obra i inclús, crec recordar, em va recitar algun vers del desconegut conciutadà. Desprès d'això, tot el cami va estar centrat en l'identificació dels meus trets dialectals. Molt de temps desprès, bé, un grapat de mesos, de fet ahir mateix, vaig trobar a l'estació de RENFE de Cerdanyola un llibret d'aquests per incentivar la lectura al transport públic, editat per l'Autoritat del Transport Metropolità amb el suport de la Generalitat i del Govern de les Illes, titulat La mort de Miquel Bauçà, d'Abel Cutillas.
El vaig començar a llegir i he de dir que m'ha tornat despertar la curiositat envers aquest felanitxer que va rebre, com tants d'altres, el reconeixement quan ja estava enterrat, i m'atreviria a dir que a la vila aquest reconeixement no hagi estat el merescut. De fet, i ara que ho pens, va sortir als mitjans no fa molt una notícia en que és parlava de que Girona s'havia endiumenjat de bragues en honor al nostre poeta, però no per això es pot considerar que se'l conegui.
El llibret aquest, com dic, només és per fer-ne un tast ja què consta tan sols de 16 pàgines i al final, quan ja t'has enganxat i al més pur estil televisiu, se't convida a adquirir el llibre de bon de veres a la teva llibreria o a consultar-lo a la teva biblioteca. Jo, de fet, crec que ho faré encara que ja haurà de ser a l'estiu. Abans, emperò, crec potser que seria millor llegir qualque cosa de la seva obra encara que també, sigui com sigui, no podrà esser abans d'examens.
De totes maneres, el desconeixement dels artistes, dels genis, que tenim més aprop ens hauria de fer reflexionar com a poble. Una pregunta que em ronda pel cap, i esper que això serveixi de crítica constructiva, és perquè ni a l'escola ni a l'institut mai em van parlar d'aquest personatge? Entenc que s'haguin de conèixer les grans corrents artístiques i els artistes i pensadors mediàtics però em deman si no es podria fer un humil lloc a les escoles del nostre municipi per donar a conèixer allò que tenim més aprop, ja sigui patrimoni natural, històric o literari? Al mateix temps, encara que coneguent Felanitx això seria tal vegada més dificil, algú em podría explicar l'ubicació del carrer o la plaça que li han dedicat?
Bé, crec que no m'allargaré molt més. Acabaré dient que li vaig comentar també al company Marçal, via facebook, la meva troballa a l'estació i m'ha respost, també a través de la citada xarxa, que s'ha alegrat de que les administracions difonguin l'obra de qui per ell fou el millor poeta català de la segona meitat del s. XX. També, i havent-li jo demanat consell per tal de tastar la seva obra, em recomana començar
per "Poemes", que considera "una obra molt divertida -com la majoria de Bauçà-, i no especialment obscura, fet que va bé per començar suau". Finalment, em deixa amb una estrofa que no puc estar-me d'inserir jo també aqui.

"Tant si vols com si no vols,

Montserrat Casamitjana,

avui et cantaré a tu,

pobra, puta i catalana".

Vibracions de negra nit

Ni crepitava
el poble de dorments
al llunyedar.

Dins el redòs
udolava el camp negre.
La lluna estàtica,

com pols de guix,
s'esborrava amb el vent
morat de núvols.

Mirava lluny:
L'estrella titil·lant
vessava llum

dins els meus ulls
marcits talment ramells
d'un cementiri

El ventre blanc
d'una òliba fendi
l'oratjol fresc,

i el lligabosc
s'entrunyellava lent.
Tot respirava.

Estava jo
cansat de tantes nits
d'insomni trist.


Arnau Pons

Vocabulari poc comú (font DCVB on-line)
·Redòs: Recer ("a s'arrasés")
·Marcits: "Mustissos", Marchitos
·Fendí: Anant cap avall, descendint.
·Lligabosc: Mataselva

Un curs de mobilitzacions

Click To Play

Tres anuncis amb gust illenc