Excursió per la Segarra històrica

"En el mig de la Sagarra,
jaç d'un vell estany o mar,
on la gebre fort s'hi agarra,
una font féreu brollar.
De son doll qui n'ha begut,
si és creient i en Vós confia."

Dita popular

L'altre dia de pagès, amb un amic vàrem anar d’excursió per pobles i viles de l’entorn de la Segarra. Com va escriure Espinàs a "A peu per la Segarra", l’altiplà central de Catalunya és aquest altiplà que inclou la Segarra, la part superior de l’Anoia, el Bages i les zones inferiors del Berguedà i el Solsonès.

En aquest sentit, s'entèn per la Segarra històrica aquell territori que va més enllà de la comarca de la Segarra actual sinó que inclou l'Alta Segarra (amb capital a Calaf, i que lluita per la seva secessió de l'Anoia, amb qui gairebé no hi té res en comú) i la baixa Segarra (que inclou municipis de la Conca de Barberà) a més d'alguns nuclis de l'Urgell.

Entre carrers costaruts, marquesines de bus desolades i precioses viles closes vàrem veure com els nins anaven i tornaven de la piscina, esdevenint aquestes el centre neuràlgic dels pobles en un dia assolellat d’agost.

Crec que qualque poble com Conesa o el Mas de Bon Dia, si estassin aprop de la mar o d’una gran ciutat estaríen gentrificadíssims.

El paisatge és el propi de la Segarra, smb amplis camps daurats mesclats amb tons verdosos, sobretot cap a la Conca de Barberà.

També vàrem veure castells en diferents graus d’enderrocament i esglésies i cementeris.

No podia faltar tampoc la visita als ajuntaments. Alguns d’aquests tenen horaris d’estiu tan reduïts com un o dos dies a la setmana… encara que qui sap si és així tot l’any.

Alguns com Savallà té una corona de comtat a l’escut i d’altres hi tenen una bolla del món, i és que el patró és Sant Salvador.

Per aquestes contrades no estan acostumats a rebre visites i en diverses ocasions ens varen mirar malament i ens varen demanar:

“A qui cercau?”.

I quan els hi dèiem que hi érem per fer turisme s’estranyaven moltíssim.

A Conesa, després de fer-me amic del seu ca que me llepava ses cames, un vilatà xerraire ens va explicar que la seva dona era calafina. També va fer venir na Laia, sa filla que havia viscut a la capital de l’Alta Segarra fins que va anar a la universitat. El país és petit…

Com sempre, reiterar que sa gent està mal repartida i que és recomanable fugir de la costa i de les grans urbs per retrobar-nos amb paisatges, gastronomia i l’essència del país.

I per acabar, tot i que no vàrem visitar el seu poble natal, podem citar Manuel de Pedrolo, segarrenc il·lustre i homenot de les lletres del país:

"Vet aquí que una vegada hi havia, terra endins, terra endins, un poble que es deia l'Aranyó, al bell mig d'un immens pla que es deia la Segarra. El poble tenia nou houses, una església, una mestra, un piano de manubri per la festa major i un castell [...] Els hiverns a Tàrrega, els estius a l'Aranyó. A segar els camps, a batre a l'era, però sobretot a córrer en bicicleta."

Llista de pobles visitats:
Portell
Ivorra
Granyanella
Montornés de S
Mas de Bon Dia
Verdú
Montoliu
Llorac
Savallà del comtat
Conesa
Les Piles
La Panadella
Montmaneu