Habemus Converlliga!

Desprès de temps de dubtes, negociacions i renúncies, especialment pel que fa al debat nacionalisme vs. Regionalisme, ha arribat l’esperat acord entre el centre-dreta mallorquí per a constituir-se en una sola força que hereti l’espai deixat per la fallida i corrupta Unió Mallorquina.

El més curiós de tot, però, és que aquest acord ha estat celebrat més que pel centre-dreta, per l’esquerra nacionalista de les Illes que tot i que només hi tenen similituds ideològiques (i lleugeres) a la clivella nacional, s’han mostrat esperançats davant la creació d’un segon partit de centre-dreta, en aquest cas autòcton i moderat.

Sigui com sigui, també han aparegut veus que diuen que ara que al Principat l’autonomisme s’ha fet independentisme, aqui sorgeix un partit regionalista. Idò bé, que Balears va a un ritme diferent del Principat no és una cosa nova, això ja es va veure quan es va fundar un partit anomenat Lliga Regionalista (que al Principat va existir fa un segle) o Convergència (que al Principat va nèixer fa 30 anys). I més enllà del nomenclàtor no s’ha de deixar passar que, per una banda, molts dels seus quadres provenen del Partit Popular i, per altra banda, molts dels seus potencials votants també ho eren, cercant el perdut regionalisme del PP, regionalisme, per altra banda, que defensava bona part de l’extinta UM.

Així i tot, el regionalisme ben entès pot acabar derivant en nacionalisme centrífug i demandes d’autodeterminació, si, com és de suposar, no s’aconsegueixen reduir les injusticies fiscals i de finançament o els atacs a la cultura pròpia per part de Madrid.

Ara, però, el que ha de fer aquest nou partit és crear una marca potent i dissenyar una organització eficaç i sense fissures (ni entre regionalistes/nacionalistes ni entre els egos propis dels seus caps) que els permeti afrontar amb garanties el proper cicle electoral, on han d’aconseguir captar els votants no-espanyolistes del Partit Popular així com definir les seves aliances a nivell illenc i, si escau, a nivell estatal.